aprimarse-475Els trastorns alimentaris han anat canviant de fesomia. Es coneix perfectament quin és el paràmetre de l’anorèxia i la bulímia, però n’hi ha molts altres, que han aparegut recentment, i que “són els que estan fent incrementar les llistes d’espera i el nombre de casos”, opina la Marta Voltas, directora de l’Associació Contra l’Anorèxia i la Bulímia de Catalunya. Aquests casos estan recollits amb el nom de TCANE, és a dir, trastorns de comportament alimentari no especificat, i s’hi inclou la vigorèxia (obsessió per tenir un cos musculós), l’ortorèxia (obsessió pel menjar saludable) o també les mateixes anorèxies, que poden ser casos que no compleixin tots els requisits per ser hospitalitzats immediatament, perquè, per exemple, les noies poden continuar tenint la menstruació, i “just per aquest fet no tenen tota la simptomatologia d’anorèxia nerviosa”.

El culte al cos comença a ser malaltís, és a dir és un trastorn que rep el nom de vigorèxia quan “hi ha obsessió per l’exercici físic, per moldejar el cos, sobretot, en el cas dels nois, per moldeljar el tòrax”. Aquest fet implicarà també alteracions alimentàries, perquè “comencen a menjar molt de pollastre i arròs, aliments poc calòrics” i prenen “determinats productes per ser musculators”, continua explicant la directora de l’ACAB, Marta Voltas.

Algunes dades

·Els trastorns del comportament alimentari afecten un 6% de la població adolescent i jove (dels 11 als 21 anys).

·No hi ha dades de la incidència entre la població adulta, però l’Associació Contra l’Anorèxia i la Bulímia assegura que ha crescut, especialment entre dones entre 35 i 40 anys, però també entre homes.

·Un 20% dels malalts es converteixen en crònics.

·Un 70% es curen.

·En el cas concret de l’anorèxia, un 10% mor.

Les persones amb ortorèxia també alteren la seva alimentació perquè només mengen determinats productes, sobretot “relacionats amb mites”, diu Voltas. En aquest sentit, poden deixar de prendre lactis, no menjar fruites després dels àpats, no beure aigua entre els àpats, no menjar productes amb gluten. “Són persones que s’han autoprescrit fer aquesta dieta; no hi ha cap metge al darrere que els hagi dit que tenen al·lèrgia al gluten o una intolerància als lactis”. El trastorn es manifesta quan l’obsessió altera la vida quotidiana. Són persones que llegeixen molt detingudament les etiquetes dels aliments, que no van a sopar a qualsevol lloc perquè pensen que els serviran menjar no adequat. Si es passen quatre hores al dia pensant el que menjaran o no menjaran en cada àpat, “hi ha el trastorn d’ortorèxia”, assegura Voltas.

La unitat de trastorns de conducta alimentària de l’Hospital Sant Pau de Barcelona consisteix en un hospital de dia i en un ambulatori. “A l’hospital de dia atenem uns 50 pacients a l’any, i a l’ambulatori, uns 100”, explica el psiquiatre Enric Àlvarez. En els casos més greus, en què detecten que els caps de setmana lliures no els aniria bé, també els hospitalitzen.

El perfil predominant que tracten, segons explica el psiquiatre, és en un 90% noies joves, que “han perdut la concepció del seu cos, perquè pesen 25 quilos i es veuen grasses”. Una vegada, “una noia de l’hospital de dia amb un pes molt baix em va dir que li havia de donar l’alta, perquè havia passat per davant d’una obra i els paletes l’havien xiulat”. En l’anorèxia “no són gens conscients del que els passa, el contrari del que passa amb els pacients de bulímia”.

A l’hora d’assajar un argument que expliqui per què la malaltia incideix més en les noies que no en els nois, el psiquiatre Enric Álvarez apunta a l’impacte de les hormones al cervell, però “és per dir alguna cosa”, perquè amb la ciència a la mà encara no se’n pot dir res. El director mèdic i psiquiatre del Centre ABB, Enric Armengou, apunta a factors psicològics com a possibles provocadors de la malaltia: “una autoestima baixa, l’ansietat, conflictes amb l’entorn, autoexigència” en poden ser alguns altres.

Per últim, la psiquiatra Mònica Godrid, de l’Hospital Sant Joan de Déu, que atén una mitjana de 200 casos nous per any, afirma que han detectat que falla també el sistema de detecció precoç. Per això, hi ha força casos que els entren directament per Urgències. “Quan preguntem als adolescents, ens adonem que, per les circumstàncies d’estrès i atabalament de la família, aquell jove feia temps que patia anorèxia, que feia tots els àpats sol a casa, i que ningú no ho havia detectat”, conclou la psiquiatra.

 

Per a més informació

  • http://www.1espejo1000ventanas.com: testimonis de trastorns alimentaris en positiu
  • Informació i ajuda de l’ACAB: 93 454 92 75/consulta@acab.org
  • Fundació Imatge i Autoestima
  • Institut Gomà: l’Ares Anfruns i l’Àlex Fiol han començat un tractament ambulatori per tractar l’anorèxia i la bulímia des del punt de vista emocional, i no conductual com tracten la majoria de centres especialitzats.

Trinitat Gilbert
Trinitat Gilbert

Periodista