Tenim la terra, tenim l’aigua, tenim la llum. Tenim un petit espai a l’ampit de la finestra, el balcó o la terrassa. I ara què plantem? Planter ecològic. Per trobar-ne caldrà remoure cel i terra. Això o encarregar-ne a www.horturba.com, que n’acaben de posar a la venda. El creador de la pàgina web, Josep Maria Vallès, explica que la dificultat prové del fet que “hi ha molt poca gent que en faci; la majoria estan tractats amb productes químics de síntesi”.

Una altra història és que vulguem començar per les llavors. “De llavors ecològiques, sí que se’n troben amb molta més facilitat”. A partir d’aquí podem començar el procés. Caldrà que busquem un recipient per plantar-les, com ara un pot de iogurt o una ouera i “estar-hi molt a sobre”. Les equivocacions amb les llavors es paguen molt cares, perquè el procés de germinació és molt sensible. Per exemple, en el cas de les llavors silvestres, de bosc, com ara la farigola o el romaní, la dificultat és màxima. En canvi, amb les llavors ecològiques de plantes domesticades tot és més fàcil –“amb una excepció”, diu en Josep Maria Vallès, “que és el julivert”.

Continuem. Tenim la llavor crescuda, i ara hem de pensar a traspassar-la. Per saber quan s’ha de fer, cal fixar-se detingudament en el recipient. Si la planta l’ocupa, és el moment; és a dir, la norma seria que, “quan la casa es fa petita, fem-ne una de nova a la planta”, comenta en Josep Maria. Altres criteris, com ara les mítiques quatre setmanes, ens poden fer caure en errors, perquè cada planta necessita un temps determinat.

Hem fet el traspàs i ara volem plantar-ne més. És el que s’anomena associacions de cultius. Quins es poden ajuntar i quins no? Doncs, com que l’espai d’un hort urbà sempre és petit –no tenim les grans extensions dels pagesos–, com més barregem, millor. Al costat d’una tomaquera, podem posar-hi enciams. “I anirà molt bé, perquè aprofitem l’espai, i perquè una plaga que afecti un enciam, si té al costat una tomaquera, no passarà d’aquí”. En canvi, si tinguéssim tots els enciams junts, l’un al costat de l’altre, la plaga s’estendria i els acabaria afectant tots.

Finalment, la conservació de les llavors. Durant dos o tres anys, es conserven bé, sempre que es desin en pots hermètics i estiguin seques. Si obrim un sobre i en plantem unes quantes, les altres es poden conservar directament per a una altra ocasió. De totes maneres, és molt important fixar-se en la data de caducitat i en el temps de l’any recomanable per a la sembra.