Entre la llengua i el nas es troba el punt G del gust; i el cervell rep les sensacions de plaer transmeses per la llengua. Aquesta és l’única teoria que sosté que els aliments estimulen el desig sexual, perquè la ciència assegura que no hi ha cap menjar que desperti la libido. De manera que tan afrodisíac pot ser un bon plat de verdura com una xocolata fosa.

El millor afrodisíac és el cervell. La ciència argumenta que no hi ha cap aliment que estimuli l’activitat sexual, malgrat que la literatura, el cinema, la llegenda, el saber popular assegurin que sí. “L’únic que fan els aliments és aportar nutrients al cos per rendir en determinades situacions físiques, com és el sexe o l’esport”, assenyala l’Abel Mariné, catedràtic de Nutrició i Bromatologia de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona. Dit d’una altra manera, “l’únic que té fonament és que si hi ha carències per una mala alimentació, totes les prestacions de l’organisme baixen: les sexuals i també d’altres”. A partir d’aquí, neix la literatura.

Una de les teories que més s’ha mantingut és la de l’aparença dels aliments: segons la forma que tenen, van bé per a una part del cos o per a una altra. Seguint aquest criteri, les nous anirien bé per al cervell; les maduixes, per al cor; en canvi, les ostres i les cloïsses, per al sexe, perquè reprodueixen el sexe femení. “Quan s’ha intentat buscar la base científica del marisc i el sexe, s’ha parlat del seu contingut en zinc, metall que es relaciona amb la funcionalitat i el nombre d’espermatozoides i amb la síntesi de testosterona, i perquè si en falta hi ha alteracions en la maduració sexual”.

Sabies que?

Mentre que les investigacions científiques sostenen que no hi ha cap aliment relacionat amb el desig sexual, sí que relacionen la pèrdua de fertilitat i de capacitat sexual per culpa dels aliments no ben controlats, que poden afectar el sistema hormonal de les persones.

Així doncs, si segons la forma de l’aliment s’activa una part del cos o una altra, els que han volgut despertar la sexual han buscat remeis en plàtans, genitals d’animals (turmes), verdures (“idea sostinguda per refranys populars, com ara el que diu que «L’espinac fa l’amor llarg», i, en general, moltes de les verdures que tenen una forma fàl·lica”), farigola, menta, carn, etc. Les figues són una de les més citades també, fins al punt que han creat un eufemisme per citar el sexe femení. El dissenyador Claret Serrahima va pensar a crear un cartell de la Festa Major de la Mercè de Barcelona amb una imatge de figues de coll de dama, que es cullen justament al setembre, però finalment va haver de desestimar la idea, entre altres motius, per la força que l’eufemisme té en català.

La xocolata i l’alcohol es mereixen dos capítols a part. Ho explica l’Abel Mariné: “La xocolata proporciona plaer gustatiu i energia, que sempre va bé per a l’activitat sexual, però no té cap efecte específic”. I l’alcohol és un desinhibidor. “A mi m’agrada dir la frase que sempre pronunciava un professor meu: «L’alcohol inhibeix inhibicions», incloses les sexuals, però l’excés provoca els efectes contraris”. Bàsicament, un excés d’alcohol provoca son, perquè és un depressor del sistema nerviós. I mira que la fraseologia popular s’ha esforçat a remarcar els efectes contraris, per això hi ha qui diu que “El vi moscatell escurça la vida i allarga l’ocell”.

Trinitat Gilbert
Trinitat Gilbert

Periodista