Si menges bolets, millores la salut. La sentència, rotunda, la diu el metge hematòleg Josep Piqueras de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona. “Tenen fibra, redueixen el colesterol i milloren el funcionament immunitari”, així que es podrien considerar uns aliments funcionals, perquè tenen “unes funcions addicionals, que representen un plus per a la salut dels humans”.

Al Japó, s’extreuen unes substàncies dels bolets xiitakes que s’incorporen a uns fàrmacs contra el càncer. I el Japó no és l’únic país que ho fa. “Un metge micòleg d’Israel m’ha assegurat que el 25% dels fàrmacs contra el càncer els fan partint de bolets; són els anomenats bolets medicinals”.

Resum nutricional

Segons dades del dietista-nutricionista Marc Vergés:

Són la carn vegetal del bosc: rics en vitamines del grup B, polisacàrids i diversitat de minerals.

Es creu que el cep podria tenir propietats similars al xiitake, o que algunes varietats de rovelló podrien tenir un antibiòtic natural.

La fibra que aporten (estaquinosa) pot ser força indigesta per a algunes persones.

Segons afirma el metge Josep Piqueras: “No està provat que els bolets salvatges tinguin millors propietats immunomoduladores. Aquestes propietats els donen una sèrie de substàncies que es troben també als bolets de cultiu. Amb l’avantatge addicional, que el bolets de cultiu tenen menys risc de contaminació ambiental per metalls pesants, pesticides, radioactivitat i d’altres.

A Catalunya, hi ha universitats que estan estudiant els bolets medicinals també per als mateixos tractaments oncològics. Mentrestant, el metge Josep Piqueras també alerta dels bolets metzinosos, que apareixen a parcs i jardins públics de les ciutats, i que mai ningú se’ls havia acudit menjar-los. “Ara ho fan, i el bolet mostra la seva altra cara, la metzinosa”.

Els efectes d’un bolet tòxic surten al cap de dues hores de la seva digestió. “Mal de ventre, vòmits, diarrees, són els símptomes immediats, que es poden complicar perquè poden lesionar el fetge i els ronyons”. Sigui com sigui, “el malestar digestiu ens pot fer sospitar de la intoxicació, i en el moment que passa cal demanar assistència mèdica”, explica el metge de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona.

Per la seva banda, la dietista-nutricionista Rosa Baró explica que els bolets són baixos en energia, perquè cada 100 g de bolets aporten 20 quilocalories. “Tenen proporcions semblants a les verdures”, perquè el 90% dels bolets, de la família dels fongs, és aigua. “Precisament per això és un aliment que es fa malbé tan ràpidament”.

Per a les dietes d’aprimament, és un aliment ideal, però no ho és per a les persones amb problemes renals i amb gota, perquè “els bolets són rics en purines, que es transformen en àcid úric quan els mengem”.

Ara bé, per a les embarassades, per a les criatures i per als adolescents, és un aliment molt recomanable perquè aporta ergosterol, que és un precursor de la vitamina D. “Quan el mengem, gràcies a l’acció del sol, es transforma en vitamina D”. I la vitamina D és important “perquè ens ajuda a absorbir el calci, que va bé per als ossos, per a les dents, entre d’altres”, especifica Rosa Baró. Altres aportacions dels bolets són les vitamines del grup B, el potassi i el fòsfor, a més de totes les detallades pel metge hematòleg Josep Piqueras, que repeteix que els bolets són uns aliments funcionals.

A l’hora de menjar-los, com a guarnició d’amanides, de plats de pasta o de llegums són ideals. “En lloc de carn, es pot optar per acompanyar els plats amb bolets”, diu la dietista-nutricionista Rosa Baró. “No, perquè sigui equiparable la seva aportació en proteïnes, perquè la dels bolets és molt baixa, tan sols aporten un 2% de proteïnes, sinó perquè la unió de llegums i bolets; amanides o pastes i bolets és molt rica nutritivament”.

A més, si no volem augmentar l’energia que ens aporten els bolets durant la cocció és més recomanable cuinar-los a la planxa, al forn, bullits o al vapor; i el xampinyó i el reig podem consumir-los crus. En aquest punt, el metge Josep Piqueras recomana no menjar mai bolets crus. “La moda dels carpacios és una bona manera de desenvolupar al·lèrgies e intoleràncies. Però el pitjor de tot és que els xampinyons tenen una substància, l’agaritina, que l’organisme s’hidrolitza i dóna una nitrosamina, una substància cancerígena. Aquesta agaritina es destrueix amb una mínima cocció dels bolets”. Per això, afirma: “No accepteu mai una amanida amb xampinyons crus”.

Si opteu pel vapor, Lékué té una novetat al mercat, l’anomenada Ogya (vegeu-lo a la foto), que substitueix les olles tradicionals i permet cuinar receptes caldoses en tan sols pocs minuts, com els que necessiten els bolets per ser menjats.

Guanya un lot de productes ecològics Amandín

Amandín és una gamma de productes saludables i nutritius, amb els quals podràs completar una alimentació sana, natural i equilibrada. Productes sense gluten, sense lactosa, sense proteïnes làctiques…I ara no espereu més a tastar les nostres novetats: beguda de Teff, beguda de Baobab i caldo oriental.

Cada 15 dies, a etselquemenges, regalem un lot de productes ecològics Amandín. Per concursar, només cal respondre aquesta pregunta:

Pregunta: Valoreu que els aliments siguin ecològics? Us influeix a l’hora d’adquirir-ne un producte o un altre?

Escriviu-nos a tgilbert@etselquemenges.cat. Indiqueu-hi “concurs Amandín”.

El guanyador del concurs anterior és Marta Gallego, que ens va fer arribar aquesta resposta:

“Jo faig servir la llet vegetal bàsicament perquè tinc candidiasi crònica i un colon irritable. Com que a casa normalment cuino jo, canvio totes les receptes que tenen llet animal per la llet vegetal. Com a norma general, la d’arròs per les postres perquè té un gust més dolcet i la d’avena per fer beixamel, lligar salses, etc. I a la meva filla, que ara té 16 mesos, li dono el pit i les farinetes les barrejo amb llet d’arròs”.

El guanyador del sorteig el farem públic el pròxim dimarts 20 de novembre 

Trinitat Gilbert

Trinitat Gilbert
Periodista
tgilbert@etselquemenges.cat