Segons la FAO (Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura), el nopal, també denominat figuera de moro, de pala, figuerassa, entre altres denominacions diverses, està resultant ser un bé molt valuós en les zones més seques del planeta, i serveix d’aliment tant a homes com a animals. De caràcter molt agraït, creix a les terres més hostils, amb sòls degradats i resisteix a temperatures altes, llocs en els quals la majoria dels altres vegetals sucumbirien sense més; així doncs, s’ha convertit en un element clau en la seguretat alimentària.

Tant és així que la FAO ha apostat pel nopal i ha reunit experts de tot el món per recopilar coneixements i plantejar a agricultors i governs un ús més estratègic i eficient. Fins i tot han presentat el llibre Ecología, cultivo y usos del nopal, juntament amb el Centre Internacional d’Investigació Agrícola a les Zones Seques (ICARDA), en el qual difonen tots aquests coneixements.

El cultiu

Una de les principals espècies comestibles de cactus, perquè no totes ho són, és l’Opuntia ficus-indica, el cultiu de la qual, a poc a poc, es va estenent per tot el món. El principal productor mundial de nopal és Mèxic, on aquest cactus forma part de la gastronomia tradicional (el consum de nopals és de 6,4 kg per càpita), amb cultius que ocupen més de tres milions d’hectàrees, però també cal destacar el Brasil, amb més de 500.000 hectàrees de plantacions, i Etiòpia, on el cactus ocupa més de 360.000 hectàrees. I amb el que ens ve a sobre relacionat amb el canvi climàtic, sembla que el cactus serà “un dels cultius més importants del segle XXI”, segons Ali Nefzaoui (ICARDA).

La figuera de moro com a font d’aigua

Les figueres de moro absorbeixen aigua durant la nit gràcies a un tipus especial de fotosíntesi. Emmagatzemen l’aigua a les tiges, i en tenen tanta que una hectàrea de cactus pot donar fins a 180 tones d’aigua, quantitat suficient per mantenir cinc vaques adultes. De fet, en temps de sequera sobreviu més ramat en les granges amb plantacions de cactus, ja que és un aliment útil d’últim recurs.

El cactus i l’efecte hivernacle

No està confirmat, però unes investigacions preliminars suggereixen que incloure figuera de moro a la dieta del bestiar podria reduir la producció de metà (gasos) dels remugants, cosa que és una bona notícia per reduir emissions de gasos d’efecte hivernacle.

Propietats de la figuera de moro

Del nopal, a més de la fruita (figa de moro), que és la part més coneguda aquí, s’aprofita també el cladodi (o tiges). Molts són els usos que s’han donat als cactus des de l’antiguitat fins al present, que a més de servir com a aliment, sembla que tenen moltes propietats medicinals capaços de guarir malalties, cosa que genera força interès entre la comunitat científica.

La figa de moro

És el fruit del nopal. El seu pes varia entre els 100 g i 200 g, amb un 60-70% de polpa, i té moltes llavors petites i dures. És una fruita no climatèrica, cosa que significa que només madura a la planta, i que cal recol·lectar-la quan ja és madura. Destaquen, entre els seus components, els sucres, la fibra, el mucílag i les pectines, i en menor mesura es detecten proteïnes, aminoàcids, vitamines i minerals (destaca el contingut en calci, magnesi, vitamina C i vitamina E). A més, també s’han detectat metabòlits secundaris amb efectes antioxidants.

Per a més informació, és possible consultar el nostre article dedicat exclusivament a la figa de moro.

Les llavors i l’oli de llavors

Les llavors són molt interessants també, i l’oli que se n’extreu és molt apreciat en la indústria dels cosmètics, que l’empra en productes antienvelliment i antiarrugues.

Sota lupa hi ha també el D-xilà, un component principal de la coberta de les llavors, que desperta interès en la indústria alimentària pel seu ús com a adhesiu, espessidor i additiu en plàstics, i podria ser de gran utilitat com a component en films per envasar aliments. També sembla interessant el seu ús en la fabricació de productes biomèdics, per a l’alliberament controlat en l’administració de medicaments.

El cladodi

El cladodi és la tija del cactus i és la part que fa la fotosíntesi. Els cladodis tendres són els que es mengen i es consumeixen com vegetals frescos. Tenen un alt contingut en aigua (91%), el seu nutrient principal són els hidrats de carboni i són rics en vitamina C i carotenoides.

A part dels cladodis tendres, es poden aprofitar també els cladodis ja madurs, que es molen per obtenir farina i altres productes. La farina de nopal és interessant perquè conté molta fibra dietètica.

Les propietats medicinals

Moltes són les propietats curatives que s’atribueixen als cactus. Les civilitzacions antigues ja els feien servir per curar malalties i curar ferides, i la seva història està estretament vinculada a les civilitzacions mesoamericanes. Entre les propietats més rellevants, hi ha les antiinflamatòries, les cicatritzants, les antivirals, les reductores del colesterol, les anticancerígenes, les protectores d’ADN, les neuroprotectores, les hepatoprotectores, les hipoglucemiants, les antiulcerogèniques, les antihiperlipidèmiques i les antiobèsiques.

La figuera de moro en la gastronomia

On més figuera de moro es consumeix al món és, sense cap mena de dubte, a Mèxic, que té el nopal fins i tot a la bandera, a l’escut nacional. És un aliment que forma part de la dieta dels mexicans, i del que fan servir tant la figa de moro com els cladodis tendres, presents en moltíssims plats com l’amanida de nopalitos, la salsa de nopalitos i blat de moro, la sopa de nopals, els tacos de nopals, nopals en aperitius, confitats, begudes, dolços i postres; vaja, nopals fins i tot a sota les pedres.

El cactus també ha arrelat a Itàlia, sobretot a la zona de Sicília, on és molt típica la Mostarda di Fichi d’India, que són uns petits dolços healthies fets de figues de moro, les figues de moro fregides o el licor de figues de moro.

A l’Estat espanyol, on més es consumeix aquest cactus és a les illes Canàries, on les figues de moro formen forma part de la cuina tradicional.

Posa un nopal al jardí, o al test

No ho dubteu, aquest cactus és la it plant del demà. A més, tenir cura d’un cactus és relativament fàcil; no és com embarcar-se en la cura d’un bonsai… Només cal regar-lo quan la terra està del tot seca.

Fonts: