Espinosa per fora, dolça per dins. Així és la figa de moro, també coneguda com a figa de pala, figa de pic, figa de l’Índia o figa de punxa. Té la pell molt gruixuda i està coberta de pues molt fines que gairebé no es veuen. Per dins està farcida de petites llavors, una mica molestes, però que també es poden menjar. Per si no l’heu tastada mai, té un textura gelatinosa i un gust que recorda el del meló o la pera.
Les figueres de moro o figueres de pala són originàries de Mèxic. Amb el descobriment d’Amèrica es van dur cap a Andalusia i ràpidament es van estendre a la conca mediterrània. Encara que sigui considerada una espècie exòtica invasora, després de cinc segles ja forma part de la estampa rural, sobretot a prop de la costa. En algunes zones, els pagesos l’han feta servir per separar finques i evitar visites no desitjades. Avui en dia, es recomana no plantar-les, perquè substitueixen ràpidament les espècies autòctones.
Les figueres de moro són de la família de les Cactàcies i en concret del gènere Opuntia, del qual n’hi ha unes 300 espècies. La que trobem a les nostres terres acostuma a ser Opuntia ficus-Indica. El nom científic ve del grec Opus, una ciutat grega on creixia una planta espinosa i ficus-Indica o figa de les Índies, prové del llatí i fa referència al seu origen.
Les principals propietats nutricional de la figa de moro
Una figa de moro de la mida d’un ou d’oca pesa aproximadament uns 100 g, que no arriba a les 50 kcal. La figa mora és majoritàriament aigua (90%). Per això és coneguda com el dromedari vegetal que servia als mariners per hidratar-se en els seus llargs viatges.
- Minerals. Destaca en magnesi, calci, potassi i fòsfor.
- Vitamines. Encara que no sigui una de les fruites amb més vitamina C, durant el segle XVIII els mariners la portaven a les bodegues i l’anaven plantant en zones costeres per evitar l’escorbut (malaltia típica dels navegants per dèficit d’àcid ascòrbic). També té nivells apreciables de vitamina A i B3.
- Fibra soluble. Les pectines i el mucílag tenen efecte saciant i és un aliment per a la microbiota intestinal.
- Bon equilibri de sucres. Apte per a diabètics: fructosa, glucosa, galactosa i sacarosa.
Els beneficis per a la salut de la figa de moro
Encara que era molt apreciada per la gent, la figuera de pala no es va començar a investigar en el camp científic fins als anys 80 del segle passat. S’estudia en el seu conjunt: pales verdes o cladodis, fruit i flor. En el cas del fruit destaca pels seus efectes:
- Hepatoprotectors. La figa protegeix el fetge de substàncies hepatotòxiques. Fins i tot redueix els símptomes de la ressaca després de consumir alcohol en excés: nàusees, sequedat de boca i anorèxia.
- Antioxidants. L’efecte antioxidant es deu a les betalaïnes, uns pigments naturals que atrapen radicals lliures i aturen la cadena oxidativa. També destaca pel seu contingut en vitamina C, compostos fenòlics i flavonoides.
- Reguladors metabòlics. Presenta efectes beneficiosos sobre el metabolisme de la glucosa i els lípids. La fruita és apta per a diabètics ja que ajuda a regular el sucre a la sang. A més, ajuda a reduir el colesterol LDL i millorar els valors del colesterol total. Per tant, es considera una bona fruita per prevenir la síndrome metabòlica.
Canvis vitals sobre l'organisme de la figa mora
Les figueres de moro en el seu conjunt són un aliment bàsic a Mèxic. Es consumeixen les pales joves, conegudes com a “nopalitos” com si fossin verdura. A més, han estat àmpliament usades per la medicina tradicional mexicana indígena i, actualment, formen part de la saviesa popular.
- Astringent. Gran remei per aturar les diarrees tant si es menja la figa com si se’n fa una infusió amb les flors. No seria una bona fruita si teniu problemes de restrenyiment.
- Protector de la mucosa gàstrica. El mucílag de la figa contribueix a regenerar la mucosa, cosa que la converteix en una fruita indicada per a la gastritis, l’acidesa d’estómac o l’úlcera d’estómac.
- Baixa la febre. Per la seva naturalesa freda, el suc de les figues també s’ha usat per fer baixar la febre.
Remeis tòpics amb figues de moro
- La polpa de la figa de moro ajuda a calmar la coïssor i la picor de picadures d’insectes.
- El xarop de figues de moro s’ha usat tradicionalment com a remei per a la tos. La fibra de pectina té efecte demulcent i antitussigen. Els flavonoides també contribueixen a l’efecte antitussigen.
- Els cladodis serveixen per tractar ferides i contusions. Es talla la penca per la meitat, es bull o s’escalfa al forn i s’aplica per la part de la polpa en forma de cataplasma. Alleuja el dolor i cicatritza les ferides. Les pales tenen propietats antiinflamatòries.
Els principals trucs per recollir la figa de moro
La manera més tradicional de consumir les figues de moro és com a fruita fresca. També es poden consumir en forma de liquat, fruita seca, licor, confitura, sorbet o gelat. A Mèxic la llista s’allarga fins a productes tan diversos com farina, mel, gelees, fruita en almívar, etc, i a subproductes de la indústria com ara colorants, pectines o edulcorants.
L’estacionalitat de les figues va d’agost a novembre (les més tardanes). S’han de recol·lectar quan encara tenen tonalitats verdoses, groguenques o ataronjades amb la pell brillant i ferma. Quan tenen un color vermell intens i es comencen a deformar vol dir que ja estan massa madures i les llavors són massa grans per al consum.
Heu de tenir molta cura a l’hora de recol·lectar-les perquè tenen moltes pues finetes i pot ser una missió perillosa!
- S’aconsella agafar les figues de moro amb unes pinces llargues de cuina a primera hora del matí perquè durant el dia, amb la calor, les pues es desprenen fàcilment amb l’ajuda del vent i les podeu aneu posant en una galleda.
- Després, escombreu les figues de moro a terra perquè els caiguin les pues i les torneu a posar al poal per transportar-les.
- Un cop a casa, renteu les figues de moro sota l’aigua de la pica. Les podeu moure amb uns guants o estri de cuina.
Com que poden quedar algunes pues, sempre és millor prendre precaucions a l’hora de pelar-les. Els més experts ho fan amb guants i un ganivet. També ho podeu fer amb forquilla i ganivet. Primer en talleu els extrems, feu un tall al llarg de la figa i li traieu la pell cap els costats.
Les millors idees i receptes amb figues de moro
- Liquat de figa de moro
Una recepta molt fàcil amb un extractor de suc lent. És una bona opció quan les figues estan molt madures i us estalvieu mastegar les llavors. És deliciós simplement amb les figues i també combinat amb pastanaga. A partir d’aquí podeu anar provant amb altres fruites o com a part d’un suc verd.
- Macedònia de fruita amb figa de moro
Talleu a trossets fruita de temporada, com per exemple nectarina, figa i grans de magrana, tot regat amb suc de figa.
- Púding de chía amb figa de moro
- Poseu a la nevera un cullerada sopera de llavors de chía amb mig got de beguda vegetal, com per exemple la de coco.
- Al dia següent munteu el púding amb suc de figa a la base, el púding i trossos de figa a la part superior.
- Si no us acaba d’agradar la textura de la figa amb les llavors podeu coronar el púding amb liquat de figa. (Foto receptes)
- “Formatge de tuna”
És una recepta tradicional mesoamericana per aprofitar l’excedent de figues.
Preparació:
- Peleu les figues i talleu-les a trossets.
- Cuineu-les amb ¼ part d’aigua i a foc lent durant 5-8 hores. Ja veureu que s’evapora tot el líquid i queda una massa amb consistència de puré espès. Removeu-ho tota l’estona perquè no s’enganxi.
- Deixeu refredar el líquid en una font i us quedarà una textura sòlida i consistent semblant al codonyat.
En un nivell superior, al Celler de Can Roca, el millor restaurant del món, usen les figues per fer postres com l’escuma de color violeta (Aires de figues de moro del Cap de Creus), coneguda perquè apareixia a la pel·lícula El somni de Francesc Aleu.
El que no has d'oblidar de la figa de moro
La figa de moro és una fruita excel·lent per gaudir-ne en fresc a finals d’estiu i principi de tardor. És refrescant i saciant. Encara que sigui molt dolça no provoca pics de glucèmia, cosa que la fa apta per a diabètics. És un remei astringent per tallar les diarrees.
És un remei astringent per tallar les diarrees.
