Les condicions de vida, l’increment en el consum de sucres i l’exposició insuficient al fluor han incrementat els casos de malalties bucodentals, tant en països industrialitzats com en països no desenvolupats. neteja bucalEntre les malalties més comunes podem destacar: càries dental, periodontitis (malaltia gingival) i càncers de la boca i faringe.

Aquestes patologies comparteixen factors de risc amb les quatre malalties cròniques més importants: malalties cardiovasculars, càncer, malalties respiratòries cròniques i diabetis. Així, una dieta desequilibrada, el tabaquisme i el consum d’alcohol, units a una higiene bucodental deficient, descriuen un quadre òptim perquè les malalties bucodentals es desenvolupin.

Segons ha declarat l’OMS, en l’Informe de Salut Bucal Mundial publicat el 2003, s’estima que cinc mil milions de persones al planeta han tingut càries dental, cosa que representa entre el 60% i el 90% de la població escolar i la gran majoria d’adults. Això es tradueix en un cost molt alt per a la sanitat dels països industrialitzats. Segons aquest informe, la càries és la causa principal de pèrdua dentària en nens i adults joves, i encara que aquesta situació no posa en perill la vida, comporta dolor, patiment, deteriorament funcional i disminució de la qualitat de vida considerable del qui ho té; influeix en l’autoestima, en la capacitat d’alimentar-se i en la salut general.

COM COMBATRE LES CÀRIES DENTALS

La càries s’origina a causa d’un desequilibri àcid-bàsic mantingut en la cavitat bucal. Es defineix com una malaltia infecciosa multifactorial que es caracteritza per la destrucció dels teixits durs de la dent (esmalt i dentina), com a conseqüència d’una desmineralització provocada pels àcids que genera la placa bacteriana a partir del metabolisme oxidatiu anaeròbic dels hidrats de carboni de la dieta (sobretot sucres simples): la saliva, amb un pH bàsic, no pot equilibrar l’entorn, sosteniblement àcid. La placa bacteriana és altament patògena i no és possible eliminar-la amb tècniques mecàniques i higiene interdental, encara que sí que pot limitar-se que s’acumuli i impedir que maduri, neutralitzant-la i fent-la no patògena.

La càries és la causa principal de pèrdua dentària en nens i adults joves

A través de la història, s’ha intentat trobar una solució per combatre el problema de la placa bacteriana. Els científics han desenvolupat el que avui coneixem com a col·lutoris per tal de fer més eficient la higiene bucal. Són preparacions líquides destinades a ser aplicades sobre les dents, les mucoses de la cavitat oral i faringe a fi d’exercir una acció local antisèptica, astringent o calmant. Per la seva consistència poden arribar a zones d’accés difícil i tenen com a objectiu eliminar fàcilment aquesta placa bacteriana, amb els menors efectes secundaris possibles.

Els més acceptats, per associacions dentals de tot el món, són els que contenen clorhexidina (al 0,12%) o olis essencials, ja que diversos estudis clínics han demostrat que tenen els efectes antimicrobians més extensos.

És important esmentar que, malgrat que s’ha demostrat que la clorhexidina pot disminuir entre un 16 i un 45% la placa bacteriana i la gingivitis entre un 27 i un 80% després d’un període de 6 mesos, hi ha contraindicacions associades importants, com alteracions en la percepció de gust fins a quatre hores després de fer-los servir, aparició de càlculs supragingivals, descamacions i úlceres en la mucosa.

La varietat de col·lutoris que podem trobar al mercat és àmplia, però la majoria encara està en estudi i no se n’ha comprovat del tot l’efectivitat. En canvi, molts estudis han demostrat les contraindicacions de fer servir sovint col·lutoris amb alcohol, en concentracions d’etanol que van del 6 al 26,9%: reaccions al·lèrgiques orals o sistèmiques, modificació dels teixits durs de la dent que causa desmineralització i tinció de l’esmalt, cremor bucal, sequedat i alteració de les mucoses, i fins i tot s’ha detectat la destrucció dels teixits de la cavitat oral pel seu lleuger efecte càustic i astringent.

NETEJAR AMB OLI, UN COL·LUTORI NATURAL

En la tradició ayurvèdica trobem una alternativa saludable que no només ens permetrà mantenir una salut bucal correcta, sinó que a més, repercutirà en el benestar general, sense cap tipus de contraindicacions. Es tracta de l’“Oil Pulling”, un remei ancestral per a la salut bucal i la desintoxicació, esmentat en el Charaka Samhita, llibre clau de la medicina tradicional índia i popularitzat en els anys noranta pel Dr. Karach a Rússia. No substitueix la neteja dental mecànica, però la complementa, ja que assegura que rentar la boca amb olis vegetals d’extracció en fred, especialment de sèsam –encara que també és vàlid el de coco i el de gira-sol– permet eliminar les toxines i bacteris de la cavitat bucal. Encara que hi ha pocs estudis científics que en demostrin l’efectivitat, s’atribueix aquesta capacitat bactericida a la interacció de l’oli amb substàncies alcalines de la saliva, que desencadena processos de saponificació que transformarien l’oli en una mena de sabó que neteja la boca en profunditat.

Rentar la boca amb olis vegetals d’extracció en fred, especialment de sèsam –encara que també és vàlid el de coco i el de gira-sol– permet eliminar les toxines i bacteris de la cavitat bucal

Procediment:

Al matí i en dejú, posar-se una cullerada sopera d’oli de sèsam a la boca i, sense empassar-se’l, mantenir-lo uns segons, abans de començar a moure’l per tota la cavitat bucal durant 15 minuts. Després cal escopir-lo, rentar-se la boca amb aigua i fer la higiene dental habitual. És important no empassar-se l’oli, ja que tornaríem a ingerir les substàncies tòxiques que s’hi han adherit. Es pot fer tres vegades al dia, millor amb l’estómac buit.

Encara que no hi ha estudis concloents, alguns experts asseguren que aquest mètode aporta beneficis substancials en el tractament de moltes malalties, com bronquitis, mal de dents, malalties de la sang, artritis, patiments dels pulmons i el fetge, èczema, úlceres, desordres intestinals i desordres femenins, i també redueix els dolors de cap i l’insomni.

Resumint, per mantenir una salut bucal adequada, és tan important una higiene dental completa com una dieta adequada. Es recomana, respecte d’això, prendre més cereals integrals, fruites i verdures, i menys sucres simples, menys de 40-55 g per persona i dia.

 

 

Milca Burde
Milca Burde

Dietista