El curs escolar representa un esforç tant per a pares com per a fills, que passen moltes hores a les aules –un espai tancat– i, a més, estan en contacte continu amb altres companys. Això –juntament amb els canvis bruscos de temperatura de la tardor-hivern, que afavoreixen el contagi de gèrmens i l’aparició de virus i infeccions com refredats i grips– representa tot un desafiament per al seu sistema immunitari.

En aquest sentit, la preocupació de les famílies no és només estar pendents que els més petits tinguin tot el que necessiten per al curs que comença, sinó que no es posin malalts i tinguin l’energia necessària per desenvolupar-se físicament i emocionalment i rendir bé acadèmicament.
Microbiota i vitamina D
En tot això és fonamental la salut intestinal. Avui dia se sap que els bacteris que poblen l’intestí –també coneguts com a microbiota– fan moltes funcions útils per als hostes, com produir pèptids antimicrobians, fabricar vitamines, àcids grassos de cadena curta, descompondre la fibra dietètica i fabricar més del 80% dels neurotransmissors del cervell. A més, els bacteris regulen els nivells de vitamina A activa en l’intestí, cosa que protegeix la microbiota d’una resposta immune hiperactiva, causant de les malalties autoimmunes, tan esteses avui dia.
Per tant, tenir un intestí sa amb la comunitat de bacteris equilibrada repercuteix òptimament en el sistema immunitari, en la conducta i en l’estat d’ànim.
Cal destacar que és molt important tenir uns nivells adequats de vitamina D, directament relacionada amb el desenvolupament dels músculs i el sistema immunitari, i que també ajuda a mantenir l’equilibri de la microbiota intestinal. Una deficiència de vitamina D disminueix la producció de defensines, molècules antimicrobianes essencials per mantenir la flora intestinal saludable.
Consells per reforçar el sistema immune
És important ressaltar que totes les respostes del sistema immunitari demanen diversos nutrients i, principalment, energia del metabolisme. A l’hora d’ajudar els més petits cal tenir present:
- No donar antibiòtics si no cal; quan ho sigui, sempre pautats. Els antibiòtics són una amenaça per a l’equilibri de la microbiota intestinal, ja que, tot i que eliminen els bacteris patògens responsables del quadre infecciós, com a efecte secundari també provoquen canvis en les comunitats microbianes que beneficien l’intestí.
- Anar amb compte amb altres medicaments. Un estudi acabat de publicar a la revista científica Nature ha trobat que l’ús habitual de medicaments com l’omeprazole, antihistamínics, analgèsics i antipsicòtics pot afectar el microbioma.
- Cuidar l’alimentació. És bo incloure més aliments d’origen vegetal que nodreixin els bacteris beneficiosos de l’intestí. Cal incorporar sovint aliments com cereals integrals, llegums, fruita seca, tubercles, hortalisses i fruites. Tots són aliments prebiòtics perquè també serveixen d’aliment als bacteris bons. Així mateix, és molt interessant prendre aliments rics en vitamina D, com peix blau, bolets, fetge de conill i vedella, ous i iogurts.
Tampoc hem de descuidar la importància dels àcids grassos essencials omega-3, que, juntament amb la vitamina D, són fonamentals per millorar la funció cognitiva. - Repoblar la colònia de bacteris intestinals beneficiosos. Ho podem fer amb aliments probiòtics, sembrant nosaltres mateixos els bacteris amb aliments fermentats com iogurt, quefir, xucrut, alguns derivats de la soja (miso, tempeh) o te kombutxa, entre d’altres. No obstant això, per assegurar-nos que els bacteris que prenem arribin en condicions adequades a l’intestí gros –que és on es trobaran amb els seus companys i actuaran–, val més prendre’ls en forma de complements alimentaris amb probiòtics.
Es comercialitzen en formats diferents, però cal tenir present la importància de la idoneïtat i la qualitat del producte: no tots serveixen de la mateixa manera. Ens hem d’assegurar que compleixin unes garanties de qualitat mínimes, com que totes les soques bacterianes siguin humanes, que siguin adequades segons el rang d’edat –ja que les necessitats no són les mateixes per a un nadó, un nen o un adolescent– i que la tecnologia usada per produir el producte en garanteixi la qualitat.
En resum, hi sol haver un desequilibri en els bacteris intestinals quan hi ha trastorns digestius; també s’ha relacionat amb malalties que, aparentment, tenien poca relació amb l’intestí, com la dermatitis atòpica, l’obesitat, la diabetis tipus 2, el fetge gras no associat a l’alcohol i fins i tot la depressió i l’autisme. Per tot això, és bo incorporar en l’alimentació diària de tota la família la màxima varietat d’aliments d’origen vegetal. Els probiòtics i els aliments fermentats, d’altra banda, són un bon aliat per a la salut intestinal en situació d’estrès. I finalment, però no menys important, cal no oblidar-se dels àcids grassos essencials omega-3 i de la vitamina D.
