Tot és de plàstic! És un fenomen dels últims temps, perquè els nostres avis, i també pares, feien servir ampolles de vidre per als líquids que consumien. Aquell vidre es retornava un cop acabat.

Sembla un sistema antic? Per als països nord-europeus no ho és, perquè encara ho continuen fent. Com també retornen els plàstics en unes màquines dels supermercats que els retornen cèntims o vals consumibles als mateixos establiments.

Taper i carmanyoles de plàstic

5 claus per viure sense plàstics

Atreviu-vos a fer el pas. Per què es viu millor? Per molts arguments, el principals aquests cinc:

1. El plàstic no es pot reciclar

Un cop l’hem fet servir, s’estarà milers d’any com a residu, de manera que es pot dir que:

Els plàstics que fem servir avui perviuran durant moltes generacions futures.

2. Altament contaminant

La matèria primera amb què es fa el plàstic és el petroli, una font no renovable, i justament per aquest motiu és una de les més contaminants.

3. Porten additius que es transfereixen  als aliments

Els plàstics es componen d’una matriu polimèrica i d’una sèrie d’additius (estovadors, estabilitzants, lubricants, blanquejadors, plastificants) que serveixen per adaptar els plàstics als diferents usos.

Els additius poden abandonar la matriu polimèrica i contaminar els aliments, tal com assegura el periodista i escriptor Cèsar Barba, autor dels llibres Ecología doméstica (Ed. Salvat) i Mamá, quiero ser ecologista (Plaza & Janés).

4. Son polímers termosensibles

Molts d’aquests additius tenen sensibilitat a la calor, que modifica el plàstic a temperatures moderades.

“Investigacions fetes amb aliments d’ús quotidià han permès comprovar que el procés de cessió s’inicia de manera immediata, que una temperatura de 20º és suficient per desencadenar-lo”, continua explicant Cèsar Barba.

5. Compte amb els envasos d’aigua!

És el cas del clorur de vinil, una substància extremadament tòxica (cancerígena) que migra dels envasos d’aigua de PVC al líquid. “S’ha comprovat que aquesta migració augmenta amb les temperatures i el temps d’emmagatzematge, i que podria superar els 100 ng/l només en tres mesos”.

Tenint en compte que pot transcórrer més d’un any des de la data d’envàs fins a la del consum i les temperatures d’emmagatzematge tan elevades als països mediterranis, les concentracions de clorur de vinil poden sobrepassar fàcilment els límits recomanables (alguns experts diuen que la dosi oral de clorur de vinil acceptable és 25 ng/persona).

Què és exactament el plàstic?

Cèsar Barba, autor dels llibres com El hogar ecológico (Plaza & Janés), ens alerta de cada un dels envasos de plàstic que adquirim:

ENVÀS COMPONENTS PROBLEMÀTICS MIGRACIÓ
Ampolles de PVC Clorur de vinil i plastificants (ftalats i adipats) La contaminació augmenta amb la calor i el temps d’exposició
Pel·lícules plàstiques transparents (PVC) Plastificants
(ftalats i adipats)
Augmenta en els aliments greixosos (carns, formatges) i amb les temperatures altes
Llaunes de conserva Pel·lícula blanca interior (xenoestrogen) Es relaciona amb alteracions reproductives i càncer
Envasos de poliestirè (llet, iogurt, flams…) Estirè i etilbenzè Possible efecte mutagènic i cancerigen
Envasos de PET Acetaldehid, etilenglicol i oligòmers Baix nivell de migració (encara en estudi)

Trinitat Gilbert
Trinitat Gilbert

Periodista

  @trinigilbert   @trinigilbert