Encara que sembla lògic que un aliment produït d’una manera més senzilla, més respectuosa amb el medi ambient i amb menys contaminants sigui millor per a la salut, en els últims anys hi ha hagut una gran controvèrsia. Aquest mateix mes, l’equip d’investigació liderat pel doctor Carlo Leifert, ha publicat un completíssim estudi de revisió que recull tota la informació publicada fins al moment sobre la qualitat dels aliments ecològics. Les seves conclusions més importants han estat les següents:

–      La concentració d’antioxidants, com els polifenols, és significativament més elevada en els aliments d’agricultura ecològica, en comparació amb els convencionals. El consum d’aquests polifenols s’ha associat amb una reducció del risc de desenvolupar algunes malalties com les cardiovasculars, neurodegeneratives i certs tipus de càncer.

–      El contingut de pesticides en els aliments ecològics és molt més baix que en els convencionals.

–      El contingut de cadmi, un metall pesat tòxic, és significativament més alt en aliments convencionals que en els ecològics. Sembla que és a causa de les tècniques utilitzades en la producció convencional.

Quant als pesticides, ja no serveix l’excusa de “si ho permeten, deu ser perquè està molt ben controlat”. En realitat, en el control que passen aquests compostos, no es té en compte l’efecte en la salut a llarg termini ni tampoc l’anomenat “efecte còctel”, és a dir, l’acció tòxica que pot exercir en l’organisme la barreja de tots els pesticides. Molts d’aquests compostos són capaços d’alterar el sistema hormonal (són els anomenats disruptors endocrins) i s’han associat amb diferents problemes de salut, com l’obesitat, la pubertat precoç, la infertilitat o alguns tipus de càncer, entre d’altres. Moltes d’aquestes dades són conclusions del projecte INMA (INfància i Medi Ambient), una xarxa d’investigació de grups espanyols que té com a objectiu estudiar el paper dels contaminants ambientals més importants en l’aire, aigua i en la dieta durant l’embaràs i inici de la vida, i els efectes que tenen en el creixement i desenvolupament infantil. El doctor Nicolás Olea, catedràtic de Medicina de la Universitat de Granada, està considerat el màxim expert sobre disruptors endocrins; té moltes publicacions científiques sobre aquest tema.

I com és possible que les autoritats sanitàries no exerceixin més control? Cada vegada són més coneguts els conflictes d’interessos que hi ha darrere la legislació pel que fa a l’alimentació humana. El mateix doctor Olea acaba de publicar un estudi que posa en evidència les raons per les quals a Europa no s’imposa una legislació sobre els disruptors endocrins d’acord amb l’evidència científica actual.

Lavorare nell'ortoEls aliments ecològics

El Reglament (CE) NÚM. 834/2007 del Consell sobre producció i etiquetatge dels productes ecològics i el Reglament (CE) NÚM. 889/2008 de la Comissió, recullen la normativa més important sobre la producció ecològica en la Unió Europea (UE). Es pot destacar, per exemple, que en la producció ecològica es prohibeix l’ús de substàncies químiques sintètiques, com l’ús de molts fertilitzants, pesticides o additius sintètics com l’aspartam o la sacarina.

Segons aquesta legislació, de manera molt resumida, els aliments ecològics han d’assegurar el següent:

  • En l’agricultura: no es poden fer servir fertilitzants, pesticides sintètics ni transgènics.
  • En la cria d’animals: s’exigeixen normes que assegurin el benestar animal, l’alimentació s’ha de basar en aliments ecològics i l’ús de medicaments està molt restringit.
  • En la transformació d’aliments: no es poden fer servir additius sintètics, greixos trans ni productes transgènics.

La garantia ecològica assegura el que estableix la legislació corresponent; però això no vol dir que sigui “l’ideal”. És evident que la manera de produir aliments, tant en el sistema convencional com en l’ecològic pot ser de més o menys qualitat. Per això, sens dubte… l’ideal seria conèixer i comprar directament als productors

Com podem saber si un aliment és ecològic o no?

Segons l’Article 58 del Reglament (CE) NÚM. 889/2008, tots els productes ecològics han de portar un codi: AB-CDE-999; les dues primeres lletres corresponen al país en què s’ha envasat el producte (ex. ES, d’Espanya); les tres lletres següents, al terme de producció ecològica corresponent a cada país (ex. ECO, a Espanya); i els tres nombres següents, al codi de l’organisme o autoritat de control. A Espanya s’afegeixen dues lletres més a aquest codi que fan referència a la comunitat autònoma on té lloc el control (ex. CT, de Catalunya).

A més, els productes elaborats a la Unió Europea (i de manera voluntària els importats), han de portar el logo següent:eu_organic_logo_colour_outerline_rgb

Els aliments ecològics són sempre de proximitat?

La legislació d’aliments ecològics no preveu la procedència dels aliments, encara que sí que exigeix que l’etiqueta digui si s’han produït dins la UE, fora o totes dues: “agricultura UE”, “agricultura no UE” o “agricultura UE/no UE”.

És molt important que els aliments ecològics (i no ecològics) que es consumeixin siguin de proximitat; es tracta d’aliments que ajuden a la sostenibilitat econòmica i social. Però ha de ser el consumidor el que ha d’“investigar” sobre la procedència dels aliments; no només llegint l’etiqueta, sinó també, en molts casos, preguntant al venedor.

Conclusions

El sistema actual d’alimentació és insostenible. La producció intensiva, els monocultius, l’ús d’agroquímics, els transgènics i un llarg etcètera, constitueixen un model d’alimentació que controlen molt poques multinacionals, a costa de generar cada vegada més pobresa, més malalties i més deteriorament del planeta (en aquest sentit us recomano un article sobre la sobirania alimentària d’Esther Vivas).

Com a alternativa, l’ideal seria conèixer i comprar directament als productors. En canvi, a la pràctica no sol resultar fàcil (sobretot en grans ciutats), per la qual cosa els productes ecològics són l’opció més accessible; sempre optant per aliments de proximitat. Tal com s’ha descrit, els aliments ecològics són més saludables per a l’ésser humà, encara que també ho són per al medi ambient.

Hem de lluitar per un model de producció d’aliments sostenible. Aliments locals, lliures de transgènics i de productes sintètics. És la millor opció per a la salut, però també per al medi ambient, la societat i l’economia.

Lucía Redondo
Lucía Redondo

Dietista-Nutricionista. Professora de l'IPFS Roger de Llúria