Em rep la Sara Petit, una dona enamorada de la terra i dels seus fruits, una persona il·lusionada amb el llegat que la família li ha concedit i que cuida com el més gran dels seus tresors. “Aquestes vinyes formen part de la història d’aquest lloc, tenim el deure de mantenir-les i donar-los vida”, expressa la Sara. El paisatge és preciós, noto com la calma de la Vall del Corb m’acull i com les paraules de la terra m’expliquen la vitalitat que desprèn en saber que és productiva.
La tradició mediterrània de la família Duran arrenca quan s’instal·len a Sant Martí de Maldà cap a l’any 1890, provinent del poble veí de Vilet, per engegar un petit negoci de compravenda d’oli. “En aquell temps encara no existien les cooperatives agràries i l’oli es venia tot a l’engròs quan marxava al mercat central de l’oli de Reus”, detalla la Sara. Pel que fa al vi, a finals del segle XIX les famílies se’l feien a casa i el comerç anava destinat a la producció d’alcohols, que la família Duran també produïa. Tots dos negocis van anar reeixint i van poder menar un molí a Andalusia i un altre a Aragó. “Moltes persones de la comarca portaven les olives a Can Duran”, explica cofoia la Sara.
De tota la història centenària de l’oli i el vi, neixen els projectes del Molí Duran i del Petit Duran. Les produccions pròpies d’olives i de vinyes marquen una manera única d’elaborar l’oli i el vi, que és la que caracteritza la manera de fer de la família Duran. L’any 2000, l’Anton Mestres i la Sara Petit inicien l’etapa actual, en què es posen al dia, mantenen les instal·lacions antigues i introdueixen novetats per millorar la producció.
El Petit Duran és el celler familiar originari de l’any 1895 i que recuperen l’any 2010 per elaborar vi ecològic de collita pròpia. Actualment es treballen nou hectàrees en què es conreen parcel·les de garnatxa blanca, garnatxa negra, macabeu, cabernet sauvignon i merlot. De moment la Sara no pot elaborar tota la producció i en porta una part a cellers ecològics de la comarca. “Aquest any hem tret al mercat unes vuit mil ampolles, és el que ara podem assumir, si cal créixer ja ho farem més endavant”, argumenta la Sara.
La Sara ens presenta tres vins diferents, dos de negres, el Mercès i el Fogonussa, i un de blanc, el Clarors. El Mercès és un cupatge de catorze mesos de bóta. El seu color és de cirera picota i les aromes són de fruites negres del bosc, confitura de pruna i móres. Els adjectius que el defineixen són intens, elegant, amable, expressiu, llarg i persistent, amb una presència de tanins que li donen profunditat i caràcter. El Fogonussa és un negre amb quatre mesos de bóta. El seu color és vermell violaci net i brillant, i les aromes a fruita vermella amb tocs florals. És un vi persistent del qual gaudir sense pressa. Finalment, el vi blanc és el Clarors, un monovarietal de macabeu de color groc llimona amb reflexos daurats. Les seves aromes són de fruita blanca, amb notes florals lleus i lleugers records vegetals.
Aquests vins mantenen l’essència de la Vall de Corb, a tocar del riu, i l’hereten del pas del temps i les estacions. L’aspror de l’entorn transmet la intuïció de ser en una bona terra per als vins. Després de passejar pels camps, tornem a la casa i la Sara m’ensenya el celler que van poder bastir gràcies a l’inesperada arribada d’una herència familiar. Aquesta petita joia és la que l’encoratja a pensar en projectes vinícoles nous que li emanen del cor i que permeten donar forma al seu franc desig de tenir cura del patrimoni i de l’entorn.
“El nostre oli és un aliment, un bon ingredient per cuinar millor”
Pel que fa al Molí Duran i a l’oli que en surt com a resultat d’un procés molt ancestral, la Sara m’explica tots els detalls de la producció. “L’oliva arriba a les pedres còniques, que les trituren per un sistema de rails i es parteix el pinyol en fred. D’allà passa a un bany maria on l’oli, a diferència dels trulls moderns, no s’infusiona amb l’aigua calenta. Després va a l’extractor parcial en què s’inicia el procés de tria i decantació, per passar a mà al capatxos, i després a les premses”, detalla la Sara. El procés continua pels cinc decantadors per anar traient, gota a gota, tota l’aigua. El resultat és un oli meravellós, d’una qualitat i personalitat extraordinària, i amb un alt contingut en greix, fet de què la Sara se sent especialment orgullosa: “el nostre oli és un aliment, un bon ingredient per cuinar millor”, assevera contenta.
La Sara, a més a més de pagesa, és decoradora, una professió que s’aprecia en cada detall i cada racó del Petit Duran i del Molí Duran. Les etiquetes de les llaunes d’oli i les ampolles de vi, també són una mostra del seu art. La Sara preveu complexitat en el futur de la pagesia i en el del seu projecte . Em confessa que no sabria com animar una persona jove a incorporar-se a l’activitat agrària, veient-ne cada dia les barreres d’entrada i la tirania econòmica que imposa l’agroindústria. Curiosament, alhora, se li humitegen els ulls defensant la seva aventura. Benvingudes siguin, doncs, les persones que mantenen viva l’espurna que els fa llevar-se ben d’hora cada dia per treballar incansablement per un món millor, i per a una producció alimentària respectuosa amb el medi i amb les persones que agraeixen, valoren i busquen aquesta alimentació amb noms i cognoms.
Més informació: www.petitduran.com
Amb veu de dona: el retorn del capital femení al camp català
El relleu generacional de les explotacions agràries familiars està canviant els seus patrons. L’opció que els fills que es quedin a casa per seguir la tradició dels pares ja no és l’única via de rejovenir l’activitat agrària a casa nostra. En els últims anys, perfils diversos estan regenerant els camps catalans.
Aquesta onada de projectes nous en els territoris rurals porta nom de dona. Moltes de les empreses que estan emergint en els darrers anys estan vinculades als valors de la proximitat, el respecte, la tradició i l’autenticitat. Aquests models agraris que en la major part de casos responen als patrons de venda en circuit i producció ecològica, són els que estan obrint les portes perquè cada vegada hi hagi més dones que donin el pas cap al món agrari.
La Sara n’és un exemple i la publicació Nova pagesia: relleu generacional en el marc d’un nou paradigma agrosocial, que vaig presentar el passat 23 d’octubre a la Universitat de Lleida, corrobora aquest fenomen nou de dones que agafen les regnes de la producció d’aliments saludables a la vora de casa. Un model agrosocial que respecta les tradicions i posa en marxa noves maneres de relacionar la producció i el consum de menjar que alimenta!