Tota la culpa és del gluten?

Dietes sense gluten

Ara bé, com assenyalen els experts de la Universitat Computense, cada vegada hi ha més persones que opten voluntàriament, sense diagnòstic d’un metge, per eliminar el gluten de la seva dieta perquè creuen que pot ser més saludable o perquè busquen una solució a diferents problemes digestius o a altres símptomes intestinals d’origen indeterminat. D’aquí que, actualment, en l’entorn mèdic o científic ja es parli d’un nou trastorn anomenat sensibilitat al gluten no celíaca (SGNC). Segons aquests mateixos experts, la SGNC podria afectar més del 6 % de la població.

Des del punt de vista clínic, la SGNC no es diferencia gaire de la celiaquia, encara que els símptomes de la persona sensible al gluten són sobretot  manifestacions extradigestives, com alteracions del comportament, dolor d’ossos i articulacions, pèrdua de pes, fatiga crònica etc.

Què diuen els experts?

Per una banda, segons Ismael San Mauro i els seus col·laboradors, la ingesta de gluten sembla que podria estar relacionada amb altres malalties diferents de la celiaquia, com ara certes malalties neurològiques.

Ismael San Mauro i els seus col·laboradors han fet una revisió exhaustiva d’articles sobre malalties que podrien estar relacionades amb el gluten i han arribat a la conclusió que el gluten podria estar relacionat amb algunes malalties neuronals en pacients que no tenen antecedents de celiaquia, i pels quals podria ser beneficiosa una dieta sense gluten. Per la resta de malalties que han estudiat, com l’esclerosi múltiple, el trastorn de l’espectre autista, l’esquizofrènia, el trastorn de dèficit d’atenció, la depressió, síndrome del còlon irritable, la fibromialgia, l’epilèpsia o fins i tot l’osteoporosi o trastorns de la fertilitat, els experts reconeixen que encara és aviat per poder afirmar quin és el paper del gluten en aquests trastorns perquè de moment, es disposa de poca evidència científica i cal seguir investigant.

Per altra banda, un altre estudi científic publicat recentment per experts de l’hospital Royal Hallamshire (Gran Bretanya) subratlla que la sensibilitat al gluten no celíaca (SGNC) no està exempta de controvèrsies i incerteses. De fet, com expliquen aquests experts, existeix un debat sobre l’existència de la sensibilitat al gluten no celíaca (SGNC) intestinal i els símptomes extraintestinals en resposta a la ingestió d’aliments que contenen gluten en persones que no tenen la malaltia celíaca (al·lèrgia al blat). En concret, aquests autors es plantegen si és realment el gluten o bé altres components del gra de determinats cereals els que produeixen els símptomes de la SGNC. L’evidència que han recollit aquests científics suggereix, de moment, que els carbohidrats fermentables, inhibidors de tripsina amilasa i aglutinina de germen de blat també poden ser-ne els responsables.

Si en alguna cosa coincideixen els experts és que cal seguir investigant sobre les noves tècniques que poden ajudar a diagnosticar la sensibilitat al gluten no celíaca en el futur, i sobre el paper que pot tenir el gluten en diferents patologies.

Què són els carbohidrats fermentables?

Els carbohidrats fermentables són hidrats de carboni (sucres) de cadena curta que sovint s’absorbeixen malament i són ràpidament fermentats per bacteris que es troben a l’intestí gros. Això provoca un augment d’aigua i de gas a l’intestí que fa aparèixer símptomes com inflor, flatulències, dolor abdominal, diarrea o restrenyiment.

Els carbohidrats fermentables no són necessàriament dolents, ja que serveixen d’aliment per als bacteris beneficiosos que hi ha a l’intestí, però les persones més sensibles a l’acció de la fermentació poden patir aquests símptomes que hem descrit.

Els carbohidrats fermentables són:

• La fructosa (o sucre de la fruita) que es troba en algunes verdures, fruites i mel. La fructosa també s’afegeix a molts productes alimentaris com a glucosa-fructosa.
• La lactosa (o sucre de la llet), present a la llet i en molts productes elaborats amb llet.
• Els fructans, presents en aliments elaborats amb blat (pans, cereals i pasta). També s’anomenen fructooligosacàrids.
• Els galactans que es troben en alguns llegums com els fesols, les llenties, els cigrons i els pèsols.
• Els poliols que podem trobar en certes fruites com ara pomes i peres (i en els sucs d’aquestes), i també en nectarines, préssecs, albercocs, cireres, alvocats i fruites dessecades (figues, panses i prunes). Els poliols sovint s’afegeixen també com a edulcorants en caramels i llaminadures sense sucre (xilitol, maltitol, etc.).

Reduir els carbohidrats fermentables de la dieta, l’anomenada dieta FODMAP, millora els símptomes en la majoria de persones que hi són especialment sensibles.

Meritxell Costejà

Llicenciada en Ciències Ambientals, Doctora en Política Ambiental i Professora de Ioga.

Fonts:

• Aziz, I.; Hadjivassiliou, M.; Sanders, D,S. (2015). The Spectrum of nonceliac Gluten Sensitivity. Nature Reviews of Gastroenterology & Hepatology 12, 516-526.
• Di Sabatino, A. et al. (2015). Small Amounts of Gluten in Subjects With Suspected Nonceliac Gluten Sensitivity: A Randomized, Double-Blind, Placebo-Controlled, Cross-Over Trial. Clinical Gastroenterology and Hepatology , Volume 13 , Issue 9 , 1604 – 1612.
• San Mauro, I.; Garicano Vilar, E.; Collador Yurrutia, L. i M.J. Ciudad Cabañas (2014). ¿Es el gluten el gran agente etiopatogénco de enfermedad en el siglo XXI?. Nutrición Hospitalaria, 30(6):1203-1210.
• www.xeviverdaguer.com
• www.celiacscatalunya.org