Dins de l’úter, el sistema immunitari de la mare i el nen són immunotolerants, cosa que permet una simbiosi entre tots dos. Durant el primer any de vida, el nen ha de passar d’aquest estat d’immunotolerància a una capacitat per limitar l’organisme exterior. Si les barreres naturals (la pell i les mucoses) i el sistema immunitari no aprenen a limitar i no maduren correctament, s’originarà l’al·lèrgia.
El primer estímul necessari per al desenvolupament immunològic és a través de les substàncies naturals ingerides per la mare durant l’embaràs. Un cop nascut, i durant els dos primers anys de vida, aquesta maduració depèn de l’esforç i aprenentatge del mateix sistema immunitari, principalment gràcies a l’estímul que suposa la superació de les malalties infeccioses agudes. El que el farà fort en l’àmbit immunitari és conquerir la natura.
Aconsellar prebiòtics a les gestants, probiòtics als nens durant el tractament amb antibiòtics, afavorir el part vaginal i l’alletament matern exclusiu durant els sis primers mesos de vida són algunes de les accions preventives més importants.
En aquest desenvolupament immunitari és tan important la identificació del mateix cos com la capacitat de posar límits a la naturalesa externa. Les dues capacitats es complementen i es donen suport mútuament; totes dues requereixen un equilibri estable immunològic.
Per això que hi ha teories contràries a les vacunes durant els dos primers anys de vida, perquè no s’aconsegueix la mateixa maduració de la resposta immunitària que si se supera una malaltia aguda de manera natural.
També és imprescindible per regular la immunitat una bona flora intestinal, que forma part de la mucosa digestiva. Aquesta flora es desenvolupa durant els tres primers anys de vida i l’ús d’antibiòtics pot afectar de manera nociva i provocar conseqüències immediates en el sistema immunitari.
Aconsellar prebiòtics a les gestants (especialment durant el tercer trimestre), probiòtics als nens durant el tractament amb antibiòtics, afavorir el part vaginal i l’alletament matern exclusiu durant els sis primers mesos de vida són algunes de les accions preventives més importants.
El budell sa està entapissat per la mucosa digestiva amb flora intestinal funcional i sistema defensiu estable capaç de rebutjar qualsevol patogen o substància estranya que li arribi.
Una altra funció d’aquest budell funcional i sa és transformar l’aliment que li arribi en partícules minúscules que puguin arribar al torrent sanguini i, a partir d’aquí, a totes les cèl·lules de l’organisme. Les infeccions de repetició, l’estrès, els antibiòtics, els antiinflamatoris (ibuprofèn) i una flora intestinal debilitada descompensen l’equilibri del budell i n’augmenten la permeabilitat, cosa que permet que passin al torrent sanguini components alimentaris parcialment digerits que produiran intoleràncies, i desencadenaran una resposta mitjançada per immunoglobulina contra aquest aliment; es produirà el que anomenem intolerància alimentària (mitjançada per IgG) o al·lèrgia alimentària (mitjançada per igE).
Aquesta hipersensibilitat es desenvolupa sobretot contra les proteïnes. Així doncs, la proteïna que rebem ha de ser perfectament digerida, modificada, processada i eliminada.
Si alimentem el nadó amb llet artificial (o sigui amb llet de vaca, que conté una proteïna estranya per al seu budell) confondrem el seu sistema digestiu, ja que no està preparat per transformar aquesta proteïna estranya i pot arribar a provocar permeabilitat intestinal i activar la memòria d’una immunoglobulina especifica, la IgE específica. Quan hi hagi un altre contacte (el segon biberó) amb la mateixa proteïna, es provocarà un estímul intens en les barreres del cos per evitar que entri.
Així doncs l’arribada a l’organisme d’una substància estranya d’origen proteic que es coneix com a al·lergogen desencadena una resposta inflamatòria de fase aguda amb alliberació d’histamina i prostaglandines responsables de la resposta al·lèrgica (edemes, urticària…).
Les modificacions introduïdes en el cultiu, elaboració i conservació dels aliments ha canviat moltes proteïnes com el gluten (blat modificat) o la proteïna de llet de vaca, i per això cada vegada hi ha més intoleràncies o al·lèrgies a aquestes substàncies
Aliments modificats
Alguns nens es poden haver sensibilitzat a les proteïnes alimentàries quan eren a l’úter a causa d’una intolerància o al·lèrgia de la mare o senzillament per la ingesta d’aliments manipulats que impedeixen un procés correcte de transformació en el budell. En aquest nen, la resposta inflamatòria és immediata des de la primera presa.
Aquesta activació de la memòria patològica representa una alteració del procés natural de digestió, ja que, per poder fer una bona digestió d’una substància, és imprescindible que els sistemes immunitari i digestiu funcionin correctament.
Les modificacions introduïdes en el cultiu, elaboració i conservació dels aliments ha canviat moltes proteïnes com el gluten (blat modificat) o la proteïna de llet de vaca (la manipulació de la llet n’altera l’estructura bioquímica), i per això cada vegada hi ha més intoleràncies o al·lèrgies a aquestes substàncies. Hem d’estar molt atents a la introducció d’aliments modificats genèticament i de químics, que en els darrers trenta-cinc anys ja han introduït unes cinquanta mil substàncies de síntesi noves, moltes d’aprovades i reglamentades sota la denominació E, adoptada per la Comunitat Europea. El problema és que el criteri que es fa servir per introduir-les són criteris toxicològics (quantitatius) però s’ignora l’aspecte immunològic, que no depèn de la quantitat sinó de la qualitat.
Per això, l’alimentació ha de ser l’adequada en cada moment i d’una qualitat que la faci “comprensible” al sistema digestiu. Així, els aliments desvitalitzats (congelats, precuinats…), els potets preparats per a nens petits, l’administració indiscriminada d’antibiòtic i d’altres alteren la flora intestinal i una bona digestió.
Una alimentació natural, fresca, biològica i preparada al moment facilita l’organització sana del sistema digestiu del nen; per això, l’alletament matern té un paper tan important en l’aprenentatge del procés de digestió del nadó. Perquè l’alletament matern sigui una prevenció d’al·lèrgies en el nen és important que la mare estigui ben alimentada, que eviti qualsevol toxicitat i que optimitzi la seva flora intestinal amb prebiòtics, sobretot durant el tercer trimestre.
Anna Bonamusa
Pediatra, coach en nutrició energètica
alonnisos12@gmail.com
