Es considera que un infant va restret quan fa deposicions molt dures o no defeca amb assiduïtat, és a dir, quan ja fa més de tres dies que no va de ventre. Això no s’ha de convertir en un motiu de preocupació, però sí que cal posar-hi remei, buscar la solució perquè l’aparell excretor torni a funcionar com cal. El restrenyiment no és bo: afecta directament el funcionament de l’organisme i també provoca un cert malestar.
Un de cada quatre nens té aquest problema, i precisament el 5% de les consultes que es fan a pediatria són justament per aquest motiu. La solució és molt senzilla: modificar algunes de les pautes d’alimentació i regular els hàbits de menjar i dormir.
En general, les causes principals són alimentàries, tot i que també poden ser emocionals; també hi ha casos concrets, com el d’un infant amb intestins immadurs, o altres d’especials que requereixen l’assessorament d’un especialista.
El restrenyiment per causes alimentàries pot aparèixer durant la transició de la llet materna a l’artificial, o també durant la introducció alimentària. El que podem fer és potenciar la mongeta tendra, el carbassó, el bròquil i els cereals amb fibra (sense refinar), i alhora reduir el consum de pastanaga, carbassa i patata.
Cal buscar una alimentació que, a poc a poc, ajudi a recuperar el funcionament del cos, però és essencial que sigui de manera gradual, ja que un canvi sobtat pot provocar justament la situació contrària: diarrea.
El més important és augmentar la ingesta de líquids, bàsicament aigua.
Les causes emocionals que poden conduir al restrenyiment són estrès o bé ansietat. Estudis d’investigació indiquen que els disgustos emocionals poden afectar el funcionament de l’intestí.
Per afavorir que l’intestí treballi bé és bàsic respectar l’horari de menjar i dormir. També podem fer massatges que ajudin a relaxar l’infant, o un massatge suau a la panxa en el sentit de les agulles del rellotge per estimular el moviment intestinal.
Durant l’etapa de control d’esfínters, l’infant aconsegueix controlar conscientment la defecació. Per aquest motiu, és en aquest moment que el restrenyiment acostuma a ser més freqüent; es tracta d’un procés maduratiu i, per això, cal respectar el ritme de l’infant. Si no està del tot preparat, va més deixar-ho per més endavant.
Per ajudar a recuperar el funcionament intestinal, podem donar aigua de lli, que actua més lentament que els medicaments però és una opció natural. Recomanem evitar l’ús de supositoris o laxants (si no és que els ha prescrit el pediatre), ja que l’estimulació rectal pot arribar a ser contraproduent i crear un mal hàbit.
Aigua de lli durat o marró:
– Deixeu les llavors de lli en remull durant tota la nit.
– Al matí, les passeu per un colador.
– Incorporeu l’aigua de lli al menjar; les llavors no.
Tot això cal fer-ho, com a mínim, durant una setmana. Aleshores, segons el resultat, s’ha de valorar si cal continuar amb l’aigua, o si amb l’alimentació ja n’hi ha prou.
És molt important tenir un trànsit intestinal correcte. Cal tenir en compte si parlem d’una situació ocasional o repetida per valorar si ho hem de consultar amb l’especialista.
