soup with chicken and leekLes sopes són una important font d’hidratació durant aquesta època de l’any. Totes les versions que se us acudeixin són bones: amb verdures, amb llegums, amb algues, amb miso, etc. És un primer plat fàcil de preparar i s’hi poden incloure un gran ventall d’ingredients.

Les sopes són una especialitat culinària molt antiga. El seu origen es troba en la necessitat d’estovar els aliments de consistència més dura i de difícil masticació, ja que amb l’ajuda d’aigua bullint s’aconsegueix afavorir la digestió i l’assimilació dels aliments, i tota la mescla dóna, a més, una aroma i un sabor especial a l’aigua de cocció. A l’aigua escalfada amb pedres calentes s’hi afegien herbes, llavors, ossos, carn o peix, que es col·locaven en un forat a terra revestit amb fulles. Aquest caldo va evolucionar gràcies a l’ús de recipients de metall i de ceràmica. I ja a l’edat mitjana, el pa era un ingredient important perquè es feia servir en substitució de la cullera actual. Però no és fins al Renaixement que la sopa pren el sentit que té avui dia com a proposta de primer plat.

Una sopa per a cada situació

De sopes en podem fer de molts tipus, amb carn, amb peix, amb verdures, etc. Ara bé, hem preguntat als nostres experts quina sopa recomanen en funció de cada moment.

Pels mocs, el Dr. Miquel Pros recomana una sopa per ajudar a drenar els mocs: la sopa d’all. Per fer-la necessitem: dos litres d’aigua de bona qualitat, cinc o sis grans d’all, una o dues branques de farigola, sal al gust, pa integral sec (cal guardar el pa sec en una bossa de roba per evitar que es floreixi), un ou per persona (opcional) i de dues a quatre cullerades grans d’oli d’oliva de bona qhttps://etselquemenges.cat/convidat/doctor-miquel-pros-especialista-en-medicina-naturalualitat. En una olla posem l’aigua amb els alls talladets, les branques de farigola, la sal i l’oli. Ho portem fins a l’ebullició a foc lent i ho deixem bullir durant quinze o vint minuts. Tallem el pa a llesques ben fines, que posarem al fons del plat soper. Pel damunt servim la sopa d’all i, si es vol, s’hi afegeix un ou cru. També es pot fer el mateix amb dues cebes grans o quatre cebes tendres, en lloc dels alls. La farigola és desinfectant i dóna una aroma diferent a la sopa. I s’ha de prendre ben calenta.

Una font de beneficis!

Les sopes escalfen i hidraten el cos, aporten aigua i són una ajuda per eliminar toxines. Els nutrients essencials es conserven tant a les verdures com a l’aigua de la cocció que després prendrem. La densitat calòrica de les sopes és baixa i té un efecte saciant que fa que sigui una gran aliada per a aquelles persones que desitgen mantenir el seu pes.

Per a l’època d’hivern, l’Olga Cuevas ens recomana la sopa de farigola i el caldo digestiu que podeu trobar al seu llibre de Tratamientos naturales al alcance de todos. Per fer la sopa de farigola necessitem un litre d’aigua de bona qualitat, quatre cullerades soperes de farigola, una ceba gran tallada a quadrets, dues dents d’all, una llesca de pa integral torrat per persona, una cullerada sopera d’oli i una cullerada sopera de tamari. Per fer-la, posem l’aigua al foc, i quan bulli afegim la farigola i ho bullim durant cinc minuts. Mentre reposa, ofeguem la ceba amb una mica d’oli, i quan estigui ben daurada afegim la infusió de farigola i el tamari. Col·loquem al fons de cada plat una llesca de pa on prèviament haurem fregat un gra d’all. Servim al damunt la sopa ben calenta. Pel que fa al caldo digestiu, molt indicat per a l’època de fred, necessitem una ceba, una pastanaga, un nap, mitja poma, deu cm d’algues kombu, deu cm d’algues wakame, tres rodanxes de gingebre, i hatcho miso. Col·loquem en un litre d’aigua freda la ceba, la pastanaga, el nap, mitja poma amb pell, les algues, i el gingebre, tot tallat a trossets petits. Ho portem a bullir durant trenta minuts a foc lent. Emplenem una tassa de caldo (colat o sense colat) i hi dissolem una culleradeta rasa de miso. S’ha de prendre calent.

Si volem una sopa antienvelliment, la Dra. Glòria Sabater, ens proposa una sopa ben senzilla, rica en proteïna de bona qualitat i baixa en calories: un brou de peix amb trossets de peix, que poden ser gambes o rap, per exemple. Amb una mesura de pols de proteïna de pèsol (on estaríem afegint uns 16,8 g aproximadament de proteïna, a més d’aconseguir una bona font de fòsfor, zinc i ferro) o una mesura de tramús en pols (on estaríem afegint 12 g de proteïna i 7,8 g de fibra, a més de fòsfor, zinc, magnesi, ferro, calci, vitamina E i vitamina B1 i vitamines B2, B6 i àcid fòlic). I també es podria afegir una mesura de pols de llavors de cànem, que aportaria una gran riquesa d’àcids grassos omega-3 i omega-6. Aquesta mateixa recepta es pot fer amb un brou de verdures i trossets de verdures, que afavoriria l’aportament de fibra. A més, ens comenta que “podríem fer la variant «anticancerígena», que significa afegir a aquestes sopes una mesura de pols de bròquil, ja que té un 4% de glucosinolats, substàncies que entren en contacte amb l’enzim mirosinasa, que s’allibera durant el procés de masticació o per acció de la flora intestinal i es transforma en components bioactius com els isotiocianats i sulforà, amb coneguts efectes anticancerígens. Les temperatures altes de cocció inactiven l’acció de la mirosinasa, així que no convé afegir aquesta pols durant la cocció de les sopes o brou, sinó que cal afegir-la després de retirar-la del foc”.

Si volem ajudar a equilibrar el pH àcid, la nutricionista Blanca Galofré ens proposa una sopa alcalinitzant, ja que tenir un pH equilibrat és la base per poder gaudir d’una bona salut. Els ingredients són: un litre i mig d’aigua de bona qualitat, una patata petita, una branca d’api, mig nap, dos grans d’all. Trossegem els anteriors ingredients ben petits i ho posem tot a bullir amb: una cullerada sopera de pinyons, un rajolí d’oli de sèsam i uns grans de sal marina. I passats cinc minuts afegim: una tasseta d’arròs ben rentat itres cm d’alga wakame prèviament hidratada i trossejada molt petita (tirem l’aigua de la hidratació). Ho bullim tot durant vint minuts i ja està, la sopa ha de quedar més aviat clareta; si no, afegim més aigua o menys verdura la següent vegada. No la congelem ni la conservem més de tres dies a la nevera. En recomana prendre’n una tassa abans de dinar i de sopar.

Jordina Casademunt

Nutricionista i especialista en comunicació en salut

Jordina Casademunt

Ara pots demanar cita amb la
Jordina Casademunt a La Consulta de l´Ets
936 338 063 Correu electrònic