Tots nosaltres estem exposats a substàncies tòxiques presents en l’entorn, ja sigui la contaminació ambiental, l’alimentació, els productes d’higiene i de cosmètica. Cada vegada, aquestes substàncies són més presents i amenacen la salut de l’organisme. Símptomes com fatiga, estat d’ànim decaigut, irritabilitat, diarrea, inapetència o refredats crònics apareixen com a resposta d’un organisme carregat de metalls pesants.
Els metalls pesants: què són i per què són tan nocius per a la salut?
Els metalls pesants són elements que, a diferència dels nutrients, no presenten funcions biològiques –no aporten cap benefici per a la salut–, amb l’afegit que interfereixen en l’absorció i l’assimilació correctes dels nutrients essencials necessaris per mantenir les funcions de l’organisme. De fet, el metall pesant entra en competició amb el nutrient i fa que no absorbim ni utilitzem correctament minerals tan importants com el ferro, el zinc, el magnesi i el coure.
Els metalls pesants que es colen en els nostres hàbits diaris
Sembla mentida, però el nostre organisme es troba contínuament exposat als metalls pesants. Per exemple, trobem mercuri a les amalgames dentals (en contenen un 50% ), als fungicides i insecticides que passen a la cadena alimentària, als productes de neteja, al paper, en alguns medicaments i també a les vacunes (algunes contenen tiomersal), a l’aire contaminat per a la indústria, etc. D’altra banda, la mare traspassa mercuri al fetus a través de la placenta i al nadó a través de la llet materna (aproximadament un 40-60% de la seva càrrega al nen). Pel que fa al plom, en trobem als vegetals, a la pintura, a les canonades d’aigua, als tints capil·lars o a la ceràmica envernissada. El cadmi apareix a les cigarretes, al marisc, a la tonyina, al blat convencional, a l’arròs convencional, als tomàquets i patates procedents de l’agricultura intensiva, als plàstics de colors, a la gasolina i a les piles. I d’alumini en trobem als utensilis de cuina, al paper d’alumini, als antiàcids, als desodorants i antitranspirants i en alguns medicaments.
El cas de les dones amb sensibilitat química múltiple
Arran de l’augment de substàncies tòxiques, des de fa uns anys, han aparegut dones amb sensibilitat química múltiple, una malaltia que sembla lligada a un dany induït per substàncies químiques tòxiques (pesticides, dissolvents…) en el sistema límbic. Afecta diversos sistemes orgànics i disminueix l’autonomia i la salut d’aquestes persones, que, per assegurar la seva salut, han de consumir productes exclusivament ecològics. De fet, a l’Hospital de la Vall d’Hebron es va fer un estudi titulat “Brain dysfunction in Multiple Chemical Sensitivity” (Disfunció cerebral en la sensibilitat química múltiple), que, segons el doctor Ramon Orriols, cap de Pneumologia de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona i un dels autors de l’estudi, demostra objectivament que passa alguna cosa en el cervell de les persones afectades de sensibilitat química múltiple, i que no és una malaltia psicològica, com alguns professionals volen pretendre.
Clorel·la: gran superaliment per eliminar l’acumulació de metalls pesants
Per evitar l’acumulació de metalls pesants és important seguir una alimentació tan natural com sigui possible, incloure aliments de procedència ecològica i consumir cada dia algues, ja que contenen una substància, l’àcid algínic, que ajuda a arrossegar les toxines acumulades i n’afavoreix l’eliminació. Però també és important prendre de tant en tant un bon complement d’alga clorel·la, en comprimits o en pols, perquè és un veritable superaliment que nodreix cel·lularment i que té un gran efecte desintoxicador gràcies al fet que conté molta clorofil·la. Afavoreix l’eliminació de metalls pesants i residus químics procedents de l’agricultura intensiva i dels medicaments. A més, és una font de proteïna excel·lent i té moltes vitamines i minerals. Una altra mesura recomanada és fer un cop l’any una hidroteràpia de còlon, tal com ens explicava en Jaume Garrit en una entrevista concedida a la nostra revista.
Font: Info-Inca, núm. 5 (www.nutricioncelular.info)
Mercury and its effects on environment and biology, de Astrid & Helmut Sigel. Muntean N., R. Laslo, R. Ghitulescu and E. Muntean. 2004.
