Com podem millorar la hiperactivitat infantil a través de la dietaMoguts, rebels, distrets, amb falta de concentració, rendiment escolar baix, dificultat per pensar abans d’actuar… Aquests són els símptomes dels nens que tenen el que es coneix avui en dia pel nom de trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH). Actualment, un infant per classe té TDAH diagnosticat, fet que representa un 5% dels nens en edat escolar. Quines en són les causes?

Encara no se saben amb exactitud, tot i que molts especialistes apunten cap a un origen de tipus genètic i ambiental. Per una banda, hi ha la hipòtesi que aquests nens tenen una alteració neuroquímica de les vies de la dopamina i serotonina que afecta el sistema de processament de la informació, i que els fa incapaços de distingir entre les qüestions importants i les irrellevants. A més, hi ha la creença que, entre les causes ambientals, destaca sobretot una resposta adversa enfront de certs additius alimentaris, intoleràncies alimentàries, augment de la ingesta de metalls pesants, sensibilitat a productes químics ambientals i moltes altres substàncies contaminants i neurotòxiques.

Sigui com sigui, els professionals de la medicina convencional o al·lopàtica tracten aquests nens des de tres punts de treball: farmacològic, psicològic i informatiu, per ajudar pares i professors a saber les característiques d’aquest trastorn. El medicament més utilitzat és el metilfenidat (Rubifen, Concert, Ritalin), que actua bloquejant la recaptació dels neurotransmissors dopamina i serotonina. Mitjançant aquest tractament, es pretén millorar la funció cognitiva i el comportament del nen, però no deixa de tenir efectes secundaris, com ara insomni, disminució de la gana, marejos, irritabilitat, augment de la tensió arterial i dolor abdominal, entre d’altres. També se sol administrar antidepressius als nens amb símptomes de depressió i que no han obtingut resultats amb el primer fàrmac. Aquest còctel pot augmentar, evidentment, el nombre d’efectes secundaris.

Coneixeu la historia de la Gillian Lynne?

Quan era petita, era un desastre a l’escola: no es podia concentrar, es movia molt a classe, fins al punt que els seus pares van creure que tenia un trastorn d’aprenentatge. Avui dia segurament li haurien diagnosticat TDAH, però eren els anys trenta i aquest trastorn encara no es coneixia. La seva mare la va dur al metge, que li va demanar que els deixés sols per poder parlar. Quan la mare va marxar, el metge va engegar la ràdio que tenia a l’escriptori, va anar a buscar la mare, li va demanar que observés la seva filla i li va dir: “La Gillian no està pas malalta, és una ballarina! Porti-la a una escola de dansa”. Allà la Gillian va conèixer gent com ella, gent que necessitava moure’s per pensar. Amb els anys, va ser solista del Royal Ballet, va fundar una empresa pròpia –la companyia de dansa Gillian Lynne–, va conèixer l’Andrew Lloyd Webe i ha estat responsable dels musicals més reconeguts, com ara Cats i el Fantasma de l’Òpera. És la història que explica en aquest vídeo Sir Robinson, reconegut a tot el món com un expert en creativitat i educació, per parlar d’un model d’educació nou que promogui la creativitat dels nens

La dieta pot ajudar a millorar els símptomes

Els nutrients provinents a través de la dieta no tan sols són necessaris per mantenir les funcions fisiològiques diàries sinó que, a més, són imprescindibles per nodrir el sistema nerviós.

Cap a mitjan anys setanta, l’especialista Feingold, al·lergòleg i pediatre nord-americà, va afirmar que prop del 50% dels nens amb trastorn d’hiperactivitat era sensible a certs additius presents en els aliments. Anteriorment, l’any 1922, el científic Shannon havia publicat un estudi que assenyalava que la simptomatologia en nens hiperactius havia millorat en cas de restricció dietètica. Estudis posteriors van observar també grans millores quan s’eliminaven productes amb molts additius i aliments com el blat, lactis, soja, sucres… També s’han fet estudis que afirmen que el consum de sucre augmenta els símptomes d’hiperactivitat i comportament agressiu.

Per altra banda, la complementació nutricional natural pot ajudar a millorar els símptomes d’aquest trastorn i molts especialistes opten per aquesta via –juntament amb la dieta– abans d’administrar un medicament. Sembla que les vitamines del grup B, els àcids grassos essencials omega-3, el magnesi i l’alga clorel·la, juntament amb una modificació de la dieta, milloren l’atenció, la capacitat d’aprenentatge i el rendiment escolar, i també la qualitat del son. Els omega-3, tant l’EPA (àcid icosapentaenoic) com el DHA (àcid docosahexaenoic),  són necessaris per a un funcionament òptim del sistema nerviós. La dieta d’aquests nens hauria d’incloure aliments rics en omega-3, com l’oli de lli de primera premsada en fred, els peixos blaus petits com (les sardines, els seitons), les llavors de lli, de carbassa, de chía… però també convindria valorar una bona complementació nutricional. El magnesi és interessant perquè actua com a relaxant neuromuscular. Avui en dia, a causa de l’empobriment del sòl, les verdures procedents de l’agricultura intensiva són pobres en magnesi; per tant, hem de procurar consumir verdures ecològiques, cereal integral biològic, fruita seca i llavors oleaginoses. Per altra banda, molts especialistes recomanen l’alga clorel·la, perquè té una gran capacitat d’eliminar els metalls pesants acumulats en l’organisme i, a més, ajuda a netejar el sistema digestiu, el fetge i la vesícula biliar. S’ha vist que els nens amb dèficit d’atenció i hiperactivitat són més susceptibles a aquests contaminants, que arriben a través dels pesticides i herbicides de fruites i verdures, i a la contaminació ambiental, factors que esdevenen potencialment neurotòxics i que els afecten el comportament. La clorel·la, com que és una alga rica en clorofil·la, presenta una gran afinitat pels metalls pesants i toxines de l’organisme i els arrossega i elimina gràcies al fet que conté molta fibra. Una manera divertida i fàcil d’incorporar-la és fent batuts de fruites o d’hortalisses i afegint-hi pols de clorel·la o, per camuflar el sabor de mar tan acusat que té, es pot posar perfectament a les cremes de verdures. Per altra banda, el consum diari d’algues com la wakame, l’arame, la dulse, la kombu és una bona opció per ajudar a desintoxicar el cos i, al mateix temps, remineralitzar-lo.

Tot i això, no hem de perdre de vista que, actualment, tot nen distret, mogut amb rendiment escolar baix no s’escapa de l’etiqueta del TDAH: és la malaltia de moda. Per això, abans de donar cap medicació, és important veure diferents especialistes, corregir la dieta i, com a pares, observar-lo, animar-lo a participar en els jocs amb altres nens o amb nosaltres, detectar si el que necessita és un altre model educatiu o desenvolupar altres habilitats i capacitats artístiques. Perquè, no ens enganyem, els nens són moguts per naturalesa i necessiten bellugar-se, necessiten experimentar amb la creativitat per poder pensar, raonar, aprendre i créixer.

 

Altres informacions d’interès:

Fonts bibliogràfiques

Clorel·la

Llibre sobre TDAH amb un altre enfocament

  • Castells, Marta; Castells, Paulino. TDAH Un nuevo enfoque. Ediciones Península. Una altra manera de tractar aquests trastorn, tant pel que fa a la prevenció, com al tractament individualitzat, que no passa necessàriament per la medicació.

També hi ha un corrent que aposta per una altra manera d’educar els nens:

  • Pedagogia 3000. Noemí Paymal, antropòloga, va crear el moviment Pedagogia 3000, que integra coneixements ancestrals d’educació amb les pedagogies més innovadores i que constitueix, avui en dia, un dels corrents d’educació holística amb més projecció mundial.
  • La educación prohibida 

Jordina Casademunt

Nutricionista i especialista en comunicació en salut

  @Jordinacasa   @jordinacasa
Jordina Casademunt

Ara pots demanar cita amb la
Jordina Casademunt a La Consulta de l´Ets
936 338 063 Correu electrònic