Fruita sí, però…

Sobretot: que sigui ecològica, de localitat i d’estacionalitat. La fruita ecològica té més nutrients que la convencional. Si en mengeu de localitat afavoriu l’entorn mediambiental i si, a més, trieu fruita d’estació, afavoriu una millor adaptació de l’organisme a l’època de l’any.

Fixeu-vos una mica més en la naturalesa que en els supermercats: pomes, peres i castanyes a l’hivern; síndries, peres, préssecs i prunes a l’estiu; cireres a la primavera… Sempre en quantitats moderades i si el nostre cos ens ho permet.

En cas que vulguem assimilar millor el ferro dels aliments vegetals, com és el cas dels llegums, val més acompanyar-los de verdures riques en vitamina C que no pas de fruita cítrica. D’aquesta manera assimilarem més bé el plat i tindrem millors digestions.

Millor, entre àpats. Afavorirem la digestió. Segur! Si voleu prendre fruita després dels àpats, el Dr. Jorge Pérez-Calvo recomana que sigui ben cuinada i ben condimentada amb canyella o gingebre. Tot i això, les fruites que es digereixen millor després dels àpats són la maduixa i la síndria.

Entorn de la fruita hi ha moltes teories i mites, alguns de basats en estudis científics i d’altres d’empírics basats en l’experiència i l’observació. Les seves grans virtuts l’han posat de moda. Vitamines, minerals, enzims, fibra i aigua són els seus components principals. Tenen la propietat de refrescar-nos i d’hidratar-nos. I ara ve la pregunta del milió: quan és millor menjar-ne? Després dels àpats o entre àpats? Hem de menjar la mateixa quantitat i tipus de fruita a l’estiu que a l’hivern?

Després dels àpats o fora dels àpats? Cada vegada s’insisteix més a menjar la fruita fora dels àpats. Un dels motius principals és perquè dificulta la digestió. Sembla que quan s’ingereix amb altres aliments de digestió més lenta que la fruita, aquesta pot fermentar en els intestins i afavorir l’aparició de gasos i males digestions. Només cal que en feu la prova: durant una setmana eviteu menjar fruita durant els àpats i reserveu-la per a mig matí o per a berenar. Us sentiu menys pesats i menys cansats després dels àpats?

Del que no es parla tant és de la conveniència de menjar la mateixa quantitat de fruita durant tot l’any. L’OMS (Organització Mundial de Salut) recomana que el consum de fruita sigui del 0 al 5% del total de la dieta diària. Avui en dia tenim el gran avantatge –o no– de trobar tot tipus de fruita en qualsevol època de l’any. Sense donar-hi gaires voltes podem recórrer a la fruita tropical importada durant els mesos de més fred. Però en realitat aquesta dinàmica és contra natura: si ens fixem en el ritme de la naturalesa veurem que la fruita creix a les zones de climes més càlids i en les èpoques de l’any també més càlides. És un regal que ens ofereix la mare natura perquè el nostre cos s’aprofiti de les seves propietats i ens ajudi a refrescar-nos. Ella sap quines energies ens corresponen a cada estació i per això en les facilita. Per tant, per un cantó està molt bé recomanar el consum de fruita cada dia, però hem de procurar que aquest consum sigui estacional i es faci majoritàriament en les èpoques de primavera i estiu, i reservar les èpoques de més fred per consumir la poca fruita amb què ens obsequia la naturalesa, com la poma o la pera, sempre que tingueu una digestió forta. Si no és així, és recomanable consumir-la en forma de compota o al forn “per evitar que el cos es refredi i dificulti la interiorització de l’energia que ha de desenvolupar el nostre organisme”, tal com comenta el Dr. Jorge Perez-Calvo al llibre Nutrición energética y salud (pàg. 54).

De fet, només cal que us imagineu a ple hivern prenent-vos un suc de pinya per adonar-vos que aquesta imatge fa venir sensació de fred. Si sou forts a nivell digestiu, segurament us costarà percebre aquesta sensació gèlida, però moltes persones que es troben en un estat de debilitat digestiva, el fet de consumir molta fruita a l’hivern els dificulta l’eliminació dels àcids orgànics que contenen les fruites. De fet, molts refredats hivernals milloren en reduir el consum de fruita, quan la fruita es pren en compota o al forn o quan s’augmenta el consum d’aliments que ajuden a mantenir l’energia interior, com ara verdures, estofats, cereals integrals, peix al forn amb verdures, etc. El que acabo de comentar és totalment contrari a la creença que prendre un suc de taronja cada matí ajuda a prevenir els refredats pel seu contingut en vitamina C. Si ho mirem des del punt de vista purament nutricional, és cert: els cítrics són fonts de vitamina C excel·lents, però des del punt de vista de la nutrició energètica “el consum reiterat de cítrics en època de fred refreda l’organisme i propicia l’aparició de refredats”, tal com comenta la doctora Olga Cuevas en el llibre El equilibrio a través de la alimentación. La millor opció, en aquests casos, és beneficiar-se de la vitamina C que contenen certes verdures, com el bròquil i la col –per preservar-ne les propietats només cal escaldar-les. Cal que no oblidem el modest julivert, també molt ric en vitamina C.

Consumir fruita i verdura de temporada té molts beneficis. Per una banda, ens proporcionen molts més nutrients, ja que s’acaben de collir i, per tant, no han estat en càmeres frigorífiques o hi han estat molt poc. Els aliments acabats de collir mantenen la seva frescor característica (vitamines, minerals, enzims, fibra i energia vital) i no han tingut temps d’oxidar-se. A més, les fruites fresques conserven tot el gust i textura original i genuïna i proporciona els nutrients que necessitem per a cada estació, i pel que fa al preu, quan un producte és de temporada no és tan car. Per altra banda, la localitat també és un factor important que cal tenir en compte. Tothom hauria de consumir aliments pròxims. En el nostre cas, hauríem de consumir fruites pròpies del clima temperat. Segons comenta el Dr. Pérez-Calvo al seu llibre citat anteriorment, hauríem de procurar evitar fruites tropicals com la pinya i la xirimoia, sobretot a l’hivern.

Un altre factor important és el fet de consumir fruita ecològica. Tal com corroboren els estudis realitzats per la doctora Mª Dolores Raigón i el QLIF (Quality Low Imput Food) i coordinats per Carlo Leifert, enginyer agrònom, les fruites i verdures ecològiques presenten un contingut més elevat de nutrients que les fruites convencionals. Us recomano que llegiu el meu article sobre els beneficis dels aliments ecològics.

El que és clar és que qualsevol canvi cap a una alimentació saludable ja és, per si mateix, positiu. Segons el tram de camí o esglaó en què ens trobem i el nostre estat de salut, les directius seran ben diferents. Si bé hi ha recomanacions universals, hem de procurar aprendre a escoltar el que el nostre cos necessita. Si mai no heu cuidat l’alimentació i no menjàveu gens de fruita, estarà molt bé que la inclogueu en comptes de caure en la brioixeria industrial o en els refrescos amb gas i ensucrats. Si el vostre problema és digestiu, el millor serà que mengeu la fruita fora dels àpats i que no n’abuseu. Per més que les recomanacions estàndards ens diguin que hem de menjar cinc peces de fruita cada dia, sempre hem de procurar analitzar les necessitats individuals del nostre organisme.

Fonts:

Article: “Alimentación. Los alimentos ecológicos y de variedades tradicionales tienen más nutrientes que los convencionales”

Aquí pots descarregar-te el calendari de fruites i verdures


Jordina Casademunt

Jordina Casademunt
Nutricionista i especialista en comunicació en salut