Nutrició ortomolecular: la “medicina” del futur immediatCada vegada trobem més persones que utilitzen la teràpia ortomolecular com a alternativa per millorar l’estat de salut. No és més que aportar al cos els nutrients que necessita segons l’estat en què es troba amb l’ajuda de complements nutricionals obtinguts de fonts naturals.

El món de la complementació nutricional com a eina terapèutica és una realitat. Fins i tot, tal com ens explica el doctor Vidal-Jové, “estem en un moment en què els referents més avançats són els híbrids. El món de la medicina ja utilitza combinacions de tractament convencionals amb nutrients (oligoelements, àcids grassos essencials, vitamines…) i una prova d’això és l’article publicat al BMC Medicine, en què s’ha vist que una associació d’antibiòtics juntament amb la complementació de cinc més redueix la mortalitat de nens amb pneumònies greus.”

La nutrició ortomolecular no és una teràpia nova

La paraula ortomolecular la va utilitzar per primera vegada Linus Pauling, doble premi Nobel –de química el 1954 i de la pau el 1962. D’altra banda, la doctora Kousmine va començar a treballar la complementació nutricional el 1949 amb pacients amb esclerosi múltiple, càncer, poliartritis crònica… Al cap de dues dècades es va crear l’associació mèdica Kousime Internacional i després la Fundació Kousmine, que integra metges de prestigi consagrat. Jean Seignalet, doctor en medicina, és autor de més de dues-centes publicacions en les principals revistes mèdiques en llengua anglesa i francesa, i autor del llibre La alimentación, la tercera medicina. Va desenvolupar tota una estratègia aplicada amb èxit en milers de pacients, basada en la correcció alimentària i en l’aportació simultània de nutrients essencials. Com veieu, la teràpia ortomolecular no és nova. Al llarg de la història hi ha hagut molts metges i terapeutes que han utilitzat aquesta teràpia per millorar la salut de les persones.

D’altra banda, la Maria, lectora d’Etselquemenges, ens explica que arran de l’endometriosi que li van diagnosticar i que el dolor no millorava amb la medicació va decidir fer-se visitar per la doctora Estel Alaurt, ginecòloga i acupuntora experta en homeopatia, que li va recomanar primer de tot que eliminés els làctics de la dieta i també que es fes una analítica d’àcids grassos i aminoàcids per veure si tenia dèficits. Quan va tenir els resultats va veure que tenia dèficits de zinc, coure, vitamina D, àcids grassos essencials i proteïnes. A partir d’aquests resultats li va recomanar complements nutricionals rics en els nutrients de què tenia deficiències.

La Montse, una altra lectora d’Etselquemenges, ens ha explicat que pren complements nutricionals per compensar el desgast de la vida que porta: treballar i cuidar la família. Tot i que la seva alimentació és completament equilibrada, diu que pel ritme de vida que té necessita un extra de nutrients essencials.

Com bé comenta el prestigiós terapeuta Enric Ser, professor de l’escola Ismet i gran coneixedor d’aquesta teràpia des de fa molts anys, si ens basem en l’enquesta Enide feta per l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària podem observar que la població espanyola està sobrealimentada però al mateix temps subnodrida, amb carències de certs nutrients essencials, i per tant, segons els casos és necessari aportar complements nutricionals específics. Sempre que s’instauren unes recomanacions dietètiques i de complementació nutricional s’han d’individualitzar i s’ha de fer, com explica l’Associació Espanyola de Nutrició Ortomolecular (Aentoc), a través d’un diagnòstic i una valoració nutricional individual de cada persona. A partir d’unes analítiques específiques es determinen les carències i deficiències nutricionals i d’aquesta manera el professional pot recomanar els complements nutricionals que necessita cada persona.

D’altra banda, Gemma Morales, nutricionista i associada d’ACDN, AEDN i Aentoc, ens diu que sempre intenta aprofitar tot el que hi ha de bo en totes les vessants. Fa més de tretze anys que es dedica a la nutrició. Diplomada en nutrició humana i dietètica a la Universitat de Barcelona, va ampliar els coneixements amb la nutrició ortomolecular, disciplina que l’ha ajudat a aprofundir més en aquells casos en què no n’hi ha prou d’una dieta personalitzada i s’ha de recórrer als complements nutricionals per poder treballar l’origen del problema. La Gemma ens comenta que veu molta gent amb problemes digestius, flatulències, panxes inflades que dificulten la pèrdua de pes, com a conseqüència de menjar aliments processats i també de l’estrès a què sotmetem el cos. Fermentacions, estrenyiment i flora putrefactiva són situacions en què, a més d’un ajustament dietètic, és necessària l’ajuda de la complementació nutricional, com per exemple enzims, probiòtics i prebiòtics. També ens diu que es troba amb molta gent amb problemes de migranyes, desvitalitzada, sense energia, amb lesions esportives. Totes vénen per millorar l’alimentació però de retruc veuen que amb una dieta adequada i una complementació nutricional personalitzada milloren moltíssim la problemàtica.

Tenint en compte que fa uns mesos va sortir una notícia que deia que Espanya és el segon país del món que utilitza més medicaments, seria interessant que els professionals de la salut ens fixéssim en aquesta teràpia per afavorir la reducció de medicaments i evitar la iatrogènesi, i al mateix temps que les persones fóssim més conscients de què suposa prendre medicaments i les conseqüències que té. Afortunadament, cada vegada hi ha més metges i nutricionistes que utilitzen la teràpia ortomolecular per millorar la salut dels pacients, i més persones conscienciades de la importància que té l’alimentació i la complementació nutricional per prevenir malalties i evitar l’excessiva i, a vegades, innecessària, medicalització.

Jordina Casademunt

Nutricionista i especialista en comunicació en salut

  @Jordinacasa   @jordinacasa
Jordina Casademunt

Ara pots demanar cita amb la
Jordina Casademunt a La Consulta de l´Ets
936 338 063 Correu electrònic