La setmana passada, el programa de TV3 Sense ficció ens va presentar el documental “Què mengem?”, de Montse Armengou i Ricard Belis. Pesticides, antibiòtics, metalls pesants, additius són presents en molts aliments en petites quantitats. Una dieta saludable i equilibrada no ens preserva d’ingerir residus químics que es van acumulant en l’organisme. Les autoritats alimentàries i sanitàries ens garanteixen una gran protecció, però alguns científics alerten de les conseqüències d’aquests tòxics en la nostra salut, del seu efecte còctel.
Què mengem amb el que mengem?
Avui dia creix la preocupació sobre què mengem i cada vegada més gent es decanta pels productes bio perquè no acaba de confiar en els convencionals. Tot i els nombrosos controls que passen els aliments, cada cop hi ha més metges i especialistes que ens alerten de l’efecte acumulatiu de residus químics que ens arriben amb el menjar. Darrere de productes catalogats com a saludables, hi ha tòxics en petites quantitats; de totes maneres, aquestes dosis, sumades al llarg del dia i dels anys, poden sobrepassar el límit permès: és com un microenverinament que està afectant molta gent sense ni adonar-se’n. De fet, entre el 90-95% dels contaminants que rebem diàriament ens arriben a través de l’alimentació.
Els dotze aliments que val més consumir ecològics
No tots els aliments presenten el mateix contingut en plaguicides: podem reduir notablement la ingesta de plaguicides optant per la versió ecològica de les dotze fruites i verdures que acumulen més residus químics. L’Environmental Working Group (EWG) ha publicat una llista dels aliments més i menys contaminants.
Els dotze més contaminats. Les pomes, l’api i les maduixes són les fruites i verdures més contaminades. Com que només es cultiven unes quantes varietats clonades de pomes al món, els pomers no poden desenvolupar la varietat genètica que els permetria resistir les plagues i que és present en cadascun dels seus fruits, fins i tot si procedeixen del mateix arbre. Els segueixen en la llista préssecs, espinacs, nectarines, raïm, pebrot vermell, patates, nabius, enciam i col arrissada. L’agricultura ecològica té un sentit especial en aquests casos.
Els quinze menys contaminats. Els aliments que contenen menys plaguicides són cebes, blat de moro, pinya, alvocat, espàrrecs, pèsols, mango, albergínia, meló cantalup, kiwi, col, síndria, moniatos, aranges i xampinyons. Aquest rànquing de fruites i verdures s’estableix a partir d’aliments rentats.
Altres aliments. A més d’aquesta llista, EWG també recomana altres aliments que és preferible consumir amb el segell ecològic: llet i productes làctics, perquè no tenen antibiòtics, hormones i plaguicides procedents de l’alimentació de les vaques; carns, incloent el pollastre; cafè, perquè se sol conrear en zones que regulen poc l’ús de plaguicides i de fertilitzants; i llavors i fruita seca, perquè els plaguicides i fungicides s’usen de manera massiva en la producció convencional.
L’any 2002, Miquel Porta, catedràtic de Salut Pública, va dirigir un estudi únic a l’Estat espanyol per encàrrec de la Generalitat en què va analitzar la sang de 919 catalans a la recerca de contaminants químics que s’acumulen en l’organisme. Tothom tenia com a mínim un dels contaminants i també es va veure que un 34% dels catalans acumulava almenys tres contaminants en concentracions altes.
Pesticides en fruites i verdures
Fa trenta anys es va prohibir el DDT (diclorodifeniltricloroetà), un insecticida que s’utilitzava en l’agricultura intensiva i que es va comprovar que s’acumulava a l’organisme. Tot i això, ha deixat malalties i contaminació, i encara ara en perviuen els efectes.
Avui en dia, tot el que arriba a la taula ha passat per desenes de controls molt estrictes de seguretat alimentària tant locals com internacionals. En el cas de les fruites i verdures, segons l’Agència Europea de Seguretat Alimentària s’ha disminuït el nombre de substàncies tòxiques autoritzades en l’agricultura intensiva (ha passat d’un miler a menys de 300), s’han prohibit productes persistents i també han augmentat les tècniques que integren insectes com a mètode per evitar les plagues. Si mengem una poma, hem de saber que a la pell poden haver-hi restes de pesticides, però que estan regulats.
En el cas de l’agricultura ecològica, per mantenir les plagues a ratlla, es fan servir sistemes de confusió sexual amb feromones per evitar que el mascle trobi la femella. Una tècnica que, diuen, fins i tot és més eficaç que els pesticides.
L’efecte acumulatiu
Molts especialistes alerten del que anomenen efecte acumulatiu, o efecte combinat de la suma de residus tòxics que anem consumint al llarg del dia i dels anys. Per exemple, si analitzem la quantitat de residus químics que pot ingerir un nen en un àpat veurem que, per exemple, una amanida té cinc residus químics; un salmó amb arròs, 36 residus químics; i una mica formatge per postres, sis residus químics. En total, en una sola menjada, un nen pot acumular un total de 47 residus químics. Molts d’aquests contaminants no s’eliminen fàcilment. Això explica que, a mesura que ens anem fent més grans, acumulem més càrrega tòxica.
Aspartam: un verí dolç
També conegut amb el codi E-951, apareix en més de sis mil productes, entre els quals destaquen begudes refrescants, lactis… i fins i tot alguns medicaments. Fa trenta anys, el 1992, Betty Martini va crear Mission Possible als Estats Units, una organització internacional que recopila estudis independents que asseguren que aquest edulcorant no és segur.
Els estudis dirigits per Morando Soffriti, director de la Fundació Europea d’Oncologia de Bolonya, que observen una relació clara entre el consum d’aspartam i càncer tampoc han estat suficients per frenar la utilització d’aquest edulcorant en la indústria alimentària. La FDA (Food and Drug Administration) n’ha aprovat el consum perquè no ha trobat estudis concloents que relacionin directament la ingesta d’aspartam i problemes de salut. Però, darrere de tot plegat, hi ha una influència molt potent de la indústria alimentària.
Alhora, creix l’interès per l’estèvia, una planta amb un gran poder endolcidor i moltes propietats per a la salut. En Josep Pàmies, pagès i promotor de la introducció de l’estèvia promou la campanya Dolça Revolució per donar a conèixer les innombrables propietats d’aquesta planta que ha estat tan perseguida pels lobbies de les grans indústries alimentàries, però que, per fi, ja es pot trobar en moltes botigues.
Peix blau i mercuri: n’hem de menjar o no?
Últimament menjar peix és sinònim de salut: tots els metges i nutricionistes ens ho recomanen. Tot i això, les alarmes s’han disparat en el cas dels peixos blaus grans, com el salmó o la tonyina, perquè acumulen més quantitat de metalls pesants, sobretot de mercuri. En un estudi, es va veure que el 64% dels nens de Catalunya naixien amb una concentració de mercuri més elevada de la que recomanen algunes agències internacionals, i com que aquest metall és un neurotòxic, la preocupació és si afecta el comportament neuronal de les criatures.
Jordi Sunyer, codirector de Recerca Epidemiologia Ambiental, comenta que les embarassades són un grup sensible, perquè és el moment en què s’està formant el cervell del futur nadó, i en aquesta època el mercuri és encara més tòxic. Per tant, es recomana no menjar o menjar menys tonyina, emperador i salmó durant l’embaràs, però no reduir del tot el consum de peix.
Josep Lluis Domingo, catedràtic de Toxicologia i Salut Mediambiental de la Universitat Rovira i Virgili actualment dirigeix un estudi en el qual s’analitza el consum de residus tòxics del total de la dieta diària. A més, per mirar el nivell de contaminants recomana el programa Ribepeix, que fa un balanç entre els riscos per exposició a contaminants químics i els beneficis derivats de la ingesta d’àcids grassos omega-3 a través de peix i marisc, i que és a l’abast tant del professional com del públic en general.
Conclusions
Els defensors dels pesticides diuen que, sense, no hi hauria menjar per a tots. Utopia? El que hem de tenir clar és que no podem comprar sense saber què hi ha al darrere de cada aliment que adquirim. Ens hem de fer algunes preguntes: “Què fa tanta gent malalta amb trenta, quaranta o cinquanta anys?” o “Què escolliríeu: una poma amb restes de pesticides o una altra que ha crescut sense químics?”. Hem de tenir en compte que, tot i que els aliments que trobem als supermercats i mercats han estat sotmesos a molts controls de qualitat, presenten un mínim de residus tòxics que es van acumulant i sumant al llarg dels anys. Com comenta la Judit en aquest documental, les persones afectades per la síndrome de sensibilitat química múltiple –una malaltia relacionada amb la càrrega de tòxics que és capaç d’assimilar l’organisme– són els “canaris dels miners, que, amb la seva mort, avisaven els miners que havien de sortir de la mina per falta d’oxigen”, els que ens estan avisant dels perills que pot suposar consumir aquests aliments cada dia. Per tant, una bona opció és introduir aliments de procedència ecològica: invertir en alimentació és invertir en salut.
Etselquemenges.cat ha col·laborat en l’assessorament del documental Què mengem.
Per a més informació
Els dotze aliments que val més consumir ecològics
Aspartam
Vols guanyar 100€ en salut natural amb productes Eophy cada setmana?
Només cal entrar al bloc de Psaging i seguir els passos.
Descobreix Silhouette per a dietes d’aprimament
Amb L-carnitina, aranja, te verd, mate, i dent de lleó. Afavoreix la utilització de greix com a font de combustible. Per a més informació sobre els complements nutricionals Eophy: www.eophy.com
