Resultats de la cimera Rio+20Divendres passat, 22 de juny, va finalitzar la Conferència de les Nacions Unides sobre el Desenvolupament Sostenible Rio+20, en què diverses organitzacions i plataformes van demanar a la Unió Europea (UE) i a l’Organització de les Nacions Unides (ONU) respondre urgentment davant la crisi alimentària i els problemes del medi ambient que afecten milers de persones al món. La decepció i l’escepticisme van marcar el final de la Conferència. El mateix secretari general de l’ONU, Ban Ki-moon, va admetre que esperava un Rio+20 amb una documentació més ambiciosa que la que ha estat aprovada pels negociadors.

Tal com va afirmar el president de l’Uruguai, José Mujica, el món necessita urgentment reformar el model econòmic, dominat per les forces del mercat i el consumisme, per tal de poder salvar el planeta. El text de Rio+20 és feble, i les mesures acordades pels negociadors no ataquen la veritable causa de la crisi, que no és altra que el model econòmic actual. Mentre no hi hagi un canvi en les relacions de poder no hi haurà acords per a la reducció de les emissions de gasos contaminants ni per adoptar una declaració universal.

Reflexió

Tot i els resultats de la cimera Rio+20, com a reflexió personal us recomano el vídeo d’Esther Vivas, activista i investigadora en moviments socials i polítiques agrícoles i alimentàries, en què ens explica les causes reals de la fam, ens posa de manifest l’especulació alimentària i la crida cap a la sobirania alimentària. “Per explicar les causes de la fam en el món”, comenta l’Esther, “ens hem de preguntar qui controla avui els recursos naturals, en mans de qui està l’aigua, la terra, les llavors, a qui beneficia les polítiques agrícoles i alimentàries.”

Un dels temes centrals de la cimera Rio+20 va ser el de l’agricultura. Diverses organitzacions i plataformes van demanar durant la roda de premsa al govern espanyol, a la UE i a l’ONU respondre urgentment davant la crisi alimentària que afecta milers de milions de persones al món. Des de la cimera de Rio+20 també es va voler donar a conèixer que la política agrícola comuna (PAC) i les polítiques comercials de la UE són una de les causes principals de la crisi ecològica i social, que ocasiona la pèrdua de biodiversitat, l’esgotament de recursos, la contaminació de l’aigua…

La cimera Rio+20 es va acabar amb l’adopció d’un document en què prop de cent noranta països impulsen els objectius de desenvolupament sostenible i l’economia verda en el context de la lluita contra la pobresa. El document, titulat El futur que volem, ha deixat insatisfets nombrosos governs i principalment moltes ONG. Tot i que el text és fruit de mesos de negociació, a la cimera hi va faltar el consens sobre els objectius que es volien aconseguir. Per a molts es tracta d’un document de mínims que no respon al desafiament mundial de posar sota el mateix paraigua el creixement econòmic, la preservació del medi ambient i la inclusió social.

 

L’informe Globalitzar la fam

Amb motiu d’aquesta cimera, fa dues setmanes es va presentar a Madrid l’informe Globalitzar la fam: impactes de la política agrícola comuna (PAC) i de les polítiques comercials de la UE en la sobirania alimentària i els països del Sud, en què s’exposen les conseqüències devastadores de les polítiques agrícoles i comercials de la UE en la sobirania alimentària.

La PAC es va crear el 1962 amb l’objectiu d’incrementar la productivitat agrària, estabilitzar els mercats i garantir l’autoabastiment de la UE a preus raonables per al consum. En aquests cinquanta anys, la UE ha incrementant la mecanització i l’ús d’agrotòxics (fertilitzants i fitosanitaris), i s’ha convertit en una potència exportadora en nombrosos cultius, a causa dels grans excedents generats. La seva política de subvencions ha transformat el panorama productiu europeu. Des que es va establir, la PAC ha tingut nombrosos impactes negatius també al Sud pels excedents acumulats que va provocar l’anomenat dúmping, pel qual s’abaixaven els preus internacionals dels aliments i es destruïen així les economies agràries del Sud. D’altra banda, s’ha incentivat l’augment del nombre de caps de bestiar i, per tant, l’increment de la demanda europea de pinsos per a la ramaderia intensiva, cosa que ha fomentat els extensos monocultius de soja i cereals en països del Sud.

Sobre l’informe

Aquest informe demostra que les subvencions a les grans empreses agroindustrials europees contribueixen de manera directa a generar fam i pobresa i a destruir el medi ambient en els països a on exporten els seus productes o d’on importen les seves matèries primeres.

L’informe descriu nombrosos exemples de polítiques que afecten la població al Sud, que a més de perdre els mitjans de subsistència està exposada a grans riscos sanitaris per la toxicitat del model de producció. Per exemple, la importació de soja ha tingut conseqüències pel que fa a l’augment en l’ús d’agrotòxics a Llatinoamèrica, a més de causar un risc potencial de salut a les persones que viuen prop de les plantacions de soja. De fet, ha augmentat el creixement de nens amb malformacions, avortaments espontanis i índex de càncer.

Un altre exemple evidenciat en l’informe és el cas de les exportacions de llet en pols d’empreses com Nestlé o Danone que han destruït els mercats locals de producció familiar de llet, de manera que ha disminuït l’ocupació, s’ha creat fam i ha forçat la migració de milers de ramaders en països com el Camerun.

Per a més informació:

El futur que volem

Més informació sobre Rio+20:

http://www.scoop.it/t/rio-20-el-salvador

La publicació Globalitzar la fam és disponible en línia.

Esther Vivas, activista i investigadora en moviments socials i polítiques agrícoles i alimentàries.

Jordina Casademunt

Nutricionista i especialista en comunicació en salut

  @Jordinacasa   @jordinacasa
Jordina Casademunt

Ara pots demanar cita amb la
Jordina Casademunt a La Consulta de l´Ets
936 338 063 Correu electrònic