En David @Explosiv0 impressiona, per la seva complexió física, per la seva mirada neta i per la manera en què s’expressa. Confesso que, quan encara no el coneixia en persona, tenia prejudicis: “Uf, un altre addicte al gimnàs”, vaig pensar; després el vaig veure fent una ponència en un congrés de salut i esport, i vaig tenir l’oportunitat de parlar-hi. Llavors, em vaig adonar que estava molt equivocada.
En David té un do especial per ensenyar i divulgar sobre esport. I ho fa des del rigor científic que li ha donat la carrera de Ciències de l’Educació Física, la seva passió per llegir i investigar sobre cos i exercici i la seva experiència esportiva. No en va té un canal a Youtube® amb vídeos vistos per més de 800.000 persones. Motivador nat, parla amb nosaltres des del local on entrena i enregistra els vídeos per fer-nos prendre consciència de la importància de l’exercici físic en la salut.
Digues, David, com vas començar en això de l'esport?
Em vaig iniciar en l’esport quan tenia tres anys gràcies al meu pare. Ell em portava al parc a córrer, a treballar la força, a fer dominades (un exercici que consisteix a aixecar tot el pes del cos amb les mans agafades a una barra fixa). I sempre amb un gran reforç positiu. Em deia: “Si aconsegueixes fer tres dominades seguides, et compro un gelat”. L’esport a aquesta edat era com un joc, em divertia; després ja vaig començar a entrenar i a competir en esports de contacte.
I quina formació tens?
Amb el pas dels anys, em vaig adonar que ser fort era essencial per millorar en qualsevol esport i, de manera autodidacta, vaig començar a interessar-me pels esports de força. Em va agradar i vaig decidir formar-me professionalment. Vinc de la carrera de Ciències de l’Educació Física, i en un futur m’agradaria estudiar Fisioteràpia. La intenció és continuar aprenent encara més sobre el moviment i funcionament del cos humà.
És veritat que has batut un rècord Guinness®?
Actualment el rècord de la dominada més pesada està registrat al llibre és de 93 kg, i jo he superat la barrera dels 100 kg, però no és oficial perquè no l’he registrat. Per tant, he superat aquesta marca diverses vegades, però no el rècord. Espero fer-ho algun dia oficialment.
Per què tens tant d'èxit a les xarxes? Com va començar tot?
Vaig començar a Youtube® l’any 2008 aproximadament. Al principi pujava només els meus entrenaments, i amb la cara tapada. Semblava que hagués fet alguna malifeta. Ha! Ha! Ha! Però ho feia per preservar la meva identitat. Per mi era com una mena de diari d’entrenament.
“M’apassiona el que faig i m’encanta transmetre-ho, suposo que és la clau de l’èxit del meu Canal”
A poc a poc la gent va començar a preguntar-me per alguns aspectes més tècnics, i vaig començar a explicar-los, a divulgar alguns conceptes que aprenia a la universitat o que a mi em feien millorar. Com que al llarg dels anys he comès errors en l’entrenament i he patit lesions, també intento transmetre el meu coneixement sobre com evitar-los. Intento aportar i ajudar de forma real; és el meu objectiu principal.
A més, he de dir que avui en dia, el canal de Youtube® em serveix molt com a professional de l’esport perquè em permet saber quins temes interessen a les persones que entrenen. És un benefici recíproc, ja que rebut molt feedback. He de reconèixer que una de les coses que més m’agraden és que m’obliga a seguir formant-me contínuament per poder seguir donant informació valuosa i útil.
Per què creus que ets tan bon motivador?
M’apassiona el que faig i m’encanta transmetre-ho, suposo que és la clau. La meva vocació és l’entrenament i el moviment (sobretot la força), per la qual cosa m’encanta poder ajudar i comunicar tot el que sé. Intento aportar informació real i aplicable.
Tens patrocinadors?
Sí. HSNstore, que és una botiga en línia de nutrició esportiva i dietètica natural, es va fixar en mi des del principi i m’ha donat suport durant tot aquest temps. Té un gran grup de treball i en formo part amb altres referents del sector. Són rigorosos i seriosos; treballen bé.
I la teva alimentació? Fas dieta?
No em complico gaire, però sí que porto un control. Es podria dir que la meva distribució de macronutrients s’ajusta bastant a les recomanacions d’ACSM (American College of Sport Medicine). Menjo coses normals i habituals. Respecte de la complementació esportiva, prenc proteïna de sèrum de llet, creatina i algunes vegades cafeïna abans de l’entrenament.
Has escrit un llibre sobre entrenament eficient?
Sí, va orientat a maximitzar el rendiment. És un intent de sintetitzar i ampliar el contingut del canal de manera més profunda, científicament argumentada i ordenada. El pot llegir tothom perquè he intentat que sigui un llenguatge assequible.
“L’exercici físic és el més barat i immediat que pots fer. Millor que qualsevol fàrmac i que qualsevol dieta. Mou-te!”
Què li diries a algú que no fa gens d'exercici per conscienciar-lo?
Li explicaria els beneficis per a la salut directament; crec que és important fer-los arribar a la població.
És més important fer exercici que la dieta?
Encara que totes dues coses són importants, sens dubte el més important és moure’s, tenir una gran activitat física diària. El gran problema de la nostra societat és que la gent no es mou; ja no parlo d’entrenar, sinó de ser actius.
D’altra banda, i responent a la teva pregunta, crec que amb la millor dieta del món no aconsegueixes de cap manera els beneficis que obtens fent exercici (sensibilitat insulínica, adaptacions òssies, metabòliques, respiratòries, neuromusculars…). La dieta pot ser un complement però l’exercici és essencial, i per desgràcia és en el que menys es pensa.
Després de les festes, amb els bons propòsits, correm a apuntar-nos i a matar-nos al gimnàs. Pot ser pitjor el remei que la malaltia?
Sí, la majoria es trobaran amb l’anomenat “efecte compensatori”. Una persona, quan s’apunta al gimnàs per primer cop o després de molt temps d’inactivitat, tendeix a excedir-se en l’entrenament perquè està motivada. Amb això, el que aconsegueix és l’efecte contrari, ja que compensa el sobreesforç extraordinari que fa amb quedar-se la resta del temps al llit o al sofà, cansat o adolorit.
Si l’objectiu és perdre pes no s’aconsegueix així. Fins i tot pot ser que al final facis menys activitat física global que abans, pel cansament, i deixis el gimnàs en el primer mes perquè no progresses.
“Passar del sedentarisme absolut a la hiperactivitat absurda és contraproduent”
I què diries a les persones que només es preocupen per aprimar-se?
Hi ha una concepció errònia; creiem que la gent quan ens veu, només veu un pes, com si portéssim un paper al front: “Peses 50 kg”. Això ens porta a una obsessió per la bàscula. És absurd. L’important són les formes musculars, el percentatge de greix, etc. L’important no és perdre pes, sinó perdre pes i mantenir la massa muscular i la força. No només per estètica, que sens dubte és important (ja que ens veurem més durs i ferms en general), sinó per salut (com he dit abans en els beneficis de l’esport).
Crec que hauríem de preocupar-nos no només pel càrdio i fer una dieta per perdre pes, sinó acompanyar-ho amb exercici físic intens, sobretot treball amb càrregues.
Llavors, val més no pesar-nos?
Com he dit, no només és una qüestió de pesar menys. Cal anar més enllà. La massa muscular és essencial per a un bon estat corporal, quan entrenes amb càrregues de manera intensa (gomes, pesos, etc.) s’afavoreix que es mantingui. Per descomptat sempre cal adaptar-ho, per exemple per a una persona gran pot ser molt intens el fet d’asseure’s i aixecar-se diverses vegades d’una cadira. Això implica mantenir la força i massa muscular, reforçar els ossos i poder fer les activitats diàries sense cansar-se tant. Per a un avi pot ser la gran diferència entre dependre d’algú o ser autònom.
Llavors, si els músculs són necessaris, a més de ser bonics, com ho faig? Perquè jo no vull fer pesos i augmentar de volum.
Les dones han de canviar la concepció sobre l’exercici físic amb pesos. Podeu consultar aquest article ple d’informació útil sobre els beneficis de l’entrenament de força en la dona. T’asseguro que després de llegir-lo canviaràs algunes idees sobre el tema.
Visualment, el cos de la dona no és el mateix si té els músculs estimulats que si simplement ha perdut pes. Però és que el benefici no només és estètic, té conseqüències sobre la salut en general i concretament sobre l’òssia i hormonal. La millor opció per mantenir la densitat mineral òssia (millor que qualsevol complement de calci o aliment enriquit) és fer pesos de manera intensa. I no us preocupeu, que no acabareu amb un cos gran; els vostres nivells hormonals ho impossibiliten.
Sé que dónes importància al fet de tenir un cul fort. Per què?
L’enfortiment de la zona central és important (abdomen, glutis etc.), ja que s’encarrega d’estabilitzar la postura; ens manté estables i segurs. Com has dit, un gluti fort, a més de ser bonic, és important perquè estabilitza. Estabilitza l’articulació sacroilíaca, per la qual cosa evita possibles lesions i males postures, tant en el dia a dia com en l’entrenament.
Ets partidari d'entrenar molta estona pocs dies a la setmana o més curt i intens?
Si fas un entrenament de tres hores un dia a la setmana, després et mors de mal l’endemà. Entres en una rutina perversa de treball, desadaptació i patiment. Sóc partidari de fer poc però cada dia (mantenir-se actiu!). Un dia tors i un dia cames, i combinar-ho amb una mica d’aeròbic (córrer, ballar, bici). Per exemple, entrenar un dia sí i un altre no ajuda a mantenir la musculatura activa sempre.
“Si intentes obtenir en dos dies el que no has fet en anys et faràs mal i serà pitjor.”
Si poguessis eliminar l'error més comú que comet la gent quan s'apunta al gimnàs després d'un temps d'inactivitat, quin seria?
L’error més comú és la fixació d’objectius. Cerquem objectius poc concrets i molts alhora. Per exemple: perdre greix, augmentar força, tonificar glutis, reforçar braços i a més tot en un mes. Això és impossible. Si intentes obtenir en dos dies el que no has fet en anys et faràs mal i serà pitjor. El millor és anar pas a pas, que els objectius siguin realistes i concrets i posar-se a les mans d’una persona formada que assessori bé per a cada objectiu: el dietista per perdre pes i menjar millor, el fisioterapeuta si hi ha dolor i l’entrenador per fer exercici de manera saludable i adaptada.
Quins vídeos ens recomanes veure si volem començar a fer exercici a casa?
Aviat començaré a penjar vídeos sobre exercicis que es poden fer a casa amb els mitjans de què tots disposem; així que estiguis atenta. Ha! Ha! Ha!
Jo ja m’he subscrit al seu canal i el segueixo al seu blog, ple d’informació útil sobre exercici i alimentació esportiva. I el millor de tot és que després de temps sense moure’m de la cadira, he après a destinar cada dia tres quarts d’hora a fer exercici físic, que també inclou pesos. Gràcies, David per inspirar i conscienciar!
