És una de les esportistes d’elit més importants del món de cursa d’altitud. Parella de Kilian Jornet, acaba de ser mare i publica Córrer i viure (Columna), un relat de vida honest i senzill amb recomanacions vinculades a l’esport, a l’alimentació, al ioga i a la felicitat. Avui descobrim el vessant més saludable d’Emelie Forsberg, esportista i vegetariana.
Fotos: Kílian Jornet
M’ha encantat la part del llibre en què parles de l’amor que sents per “cultivar” i per la terra. D’aquí un dels desitjos més forts que tens des de petita: tenir un hort. Per fi en tens un! Què pots plantar a Romsdalen, tenint en compte el clima i el tipus d’horta que s’hi fa?
En realitat, el clima és força bo. No hi ha res que es pugui comparar amb els Pirineus, però, tenint en compte que és tan al nord, no està gens malament! Kale, amanida, tots els tubercles, força baies –tot i que la majoria creixen salvatges a tot arreu–, carbassons, carabasses, herbes, tomàquet i albergínies. Una delícia!
Trec les proteïnes de les mongetes i les llenties
Sent esportista d’elit –sis mesos esquies i els altres sis corres–, tens temps de cuidar un hort, amb la feinada que això suposa?
Sí, però reconec que, de vegades, necessito molta energia per treballar la petita granja que tenim; hi ha cops que només tinc temps per treure males herbes. Intento trobar l’equilibri i habitualment me’n surto. Suposo que, quan t’agrada una cosa, fas que funcioni. Sé que algun dia tindré més temps per preparar el jardí “vegetarià”, que anhelo tant.
Compartim filosofia sobre el menjar. Dius que la teva “consisteix a prendre moltes verdures, preferiblement collides a casa o, si més no, de proximitat i de temporada”. Com has après que menjar verdures era essencial? Sembla una obvietat, però la industrialització ens ha fet desaprendre el que era clau per seguir una alimentació saludable. Ara mateix fas una dieta vegetariana, oi?
Sí. Cada any que passa menjo més vegetals i grans, però com que fa anys que soc vegetariana, m’he hagut d’espavilar i aprendre a cuinar guisats amb verdures. Soc entre vegetariana i vegana.
En Kilian també és vegetarià?
Una mica.
Perquè la gent pugui aprendre del vostre exemple o per a esportistes d’elit que es vulguin fer vegetarians, explica’ns quins complements prens. B-12? Omega-3? Ferro? Fas una dieta molt variada, amb llegums, vegetals de fulla verda...
Diria que no calen complements, però això depèn de cada persona. Si es prenen ous i lactis ja s’obté omega-3 i calci; el més difícil és el ferro. Si s’és vegà, cal una aportació més gran d’omega-3 i de vitamina B12. Hi ha petites traces d’omega-3 a les algues, però no prou. I la B12 és un complement important. Tot depèn dels nivells habituals de ferro de cadascú.
Els carbohidrats en esports com el teu, de recorreguts llargs, són essencials. Què menges?
De tot. Pa de massa mare, arròs, verdures d’arrel, quinoa, civada, pasta.
T’has plantejat substituir les fonts d’hidrats clàssiques com l’arròs i la pasta per tubercles o cereals com el fajol?
No. De fet, menjo de tot.
La proteïna també és important per als exercicis de força, i tu també en fas. Quines fonts de proteïna menges? Ets ovolactovegetariana i, per tant, menges ous?
Principalment, trec les proteïnes de les mongetes i les llenties. Ara mateix no menjo ous, però això pot canviar.
Prens llet normal o begudes vegetals?
Principalment begudes vegetals, tot i que, de vegades, prenc llet de vaca amb el cafè. També depèn molt de l’estat d’ànim!
A banda, prens proteïna en pols?
No gaire. Algun cop en poso una cullerada en algun batut.
Parlem dels dies de les curses. Com ho fas?
Per a les curses de fins a cinc o sis hores només prenc gels i begudes energètiques. Si són curses d’entre sis i quinze hores, menjo alguna barreta energètica, i potser algunes fruites, fruita seca i beguda energètica. Si parlem de curses de quinze hores, menjo més menjar real, com arròs o sandvitxos, per exemple. I a més, fruita seca, gel, barretes i alguna cosa dolça.
Segueixes cap tipus de protocol per als dies abans d’una cursa? Hi ha qui els dies més immediats rebaixa l’esforç i augmenta carbohidrats per tenir reserves. Tu ho fas?
No! Menjo normal els dies abans.
Quanta estona corres un dia d’entrenament normal i corrent?
Depèn del tipus de cursa que preparo, però entre dues i quatre hores al matí i una recuperació més curta a la tarda.
Al final del llibre hi ha una sèrie de receptes sanes com una lasanya de carbassó, pa sense gluten amb farina de cigró, pastissets de civada amb massa mare, pastís de plàtan… Tens massa mare i fas pa a casa?
Sí. M’encanta fer pa. Sempre tinc massa mare a casa!
Ets molt llaminera i també publiques receptes per pecar una mica, com els pastissets de canyella o les galetes preferides d’en Kilian. Ara que has estat mare, tens previst inculcar aquesta filosofia al teu bebè quan li introdueixis el menjar? T’has començat a pensar com voldràs fer la introducció alimentària?
No inculcaré res; simplement faré el que faig sempre. A més, necessitaré saber com és la vida amb un nadó!
He sentit que estàs preparant un altre llibre sobre dieta vegetariana. És així? Ens pots avançar com serà i quan sortirà?
Sí. És un projecte molt divertit amb dues amigues i corredores: la Mimmi Kotka i l’Ida Nilsson. Estem escrivint un llibre inspirat en una antiga tradició a Suècia anomenada bonde praktika, que significa l’agricultura de calendari pràctic anual. Essencialment és un llibre que segueix estacions, i mira de destacar cada temporada amb el que està creixent, fer-ne receptes, parlar de la nutrició de verdures i plantes i també formar coneixements i filosofia. M’encanta aquest concepte! El llibre sortirà a final de tardor!
