Són parella. En Lluís Gavaldà és el cantant d’Els Pets, autor de la columna “El pare que et va matricular” al suplement Criatures de l’ARA i autor del llibre Estic prenyat. La Núria Serrano és la directora del festival de Tarragona Minipop, que acosta la música als petits, i que, al mateix temps, és una simbiosi de cultura, bon menjar, família i oci. Tenen un fill, en Lluc, de sis anys, que els ha canviat tant el menjar com la manera de menjar.

Tots dos expliquen com van fer el canvi: “Ens vam adonar que si a en Lluc se li posava bé aquest menjar, també ens havia de passar el mateix a nosaltres”. Quedem a Tarragona, la ciutat on viuen. Passegem pel passeig de les Palmeres, que és on, entre el 2 i el 3 de juny, va tenir lloc la segona edició del festival Minipop, que dirigeix la Núria.

Lluís Gavaldà i Núria Serrano

Què has esmorzat, Lluís, aquest matí?

Un bol de cereals integrals –musli amb fruita seca– barrejats amb llet de civada. I un suc de taronja natural.

Te’n prepares un cada matí?

Sí, i tant! No em fa gens de mandra, i mira que sóc gandul de mena. Quan descobreixes la diferència entre un suc de taronja natural i els altres, t’adones que l’esforç de preparar-lo cada matí no és res. A més, rebem una cistella ecològica cada setmana, i ara n’és temps. Ens n’arriben de ben bones.

Quant fa que rebeu la cistella ecològica?

Núria: Fa tres anys. Hem canviat de domicili, i la cistella ha vingut amb nosaltres. És molt educativa. A en Lluc li agrada quan la rebem. És com una descoberta. Sempre li diem: “Anem, Lluc, a veure què ens ha portat en Miguel”.

Lluís: I com que ens costa una pasta, ens ho mengem tot. He, he! Els tomàquets, els ous, els pèsols, que ara ens en comencen a arribar; tot, ens ho mengem. Una de les coses més bones que té és que t’obliga a menjar productes que mai no compraries en un súper, com les bledes, per exemple. L’alimentació és massa important per a nosaltres. Preferim estar-nos d’altres coses.

Lluís Gavaldà i Núria Serrano

Li agraden totes les verdures a en Lluc?

Núria: Li encanten. No és de menjar-ne quantitats gaire grans, però sí molta varietat. Pensa que l’amanida l’apassiona. Li hem de posar com a segon plat, perquè li és com un al·licient. Li preparem molt variada, amb raves, ceba, fulles d’enciams de diversos tipus, com ara la ruca.

Lluís: Des que va néixer, ens l’hem endut a tot arreu. Fins i tot al Japó, per això està acostumat a menjar de tot. Per cert, parlant del Japó, des del viatge que vam fer, li agrada el sashimi i el picant.

“Des que hem canviat l’alimentació, tots tres ens constipem menys, tenim digestions més bones, més energia, i, sobretot, menys problemes d’insomni; sobretot en Lluís, que sempre n’ha patit.”

Què us prepareu per dinar i per sopar?

Lluís: Ja et dic d’entrada que la carn l’hem reduïda moltíssim. Som més de peix. Fa tres anys que també hem canviat els sopars. Abans menjàvem pa amb embotits; ara, ja no.

 I noteu cap diferència?

Lluís: I tant. Dormim millor. Tenim digestions més bones.

Núria: De carn, en mengem quan anem a Girona, on viuen els meus pares. Som molt de menjar el que dóna la terra, com si diguéssim. De Tarragona hem d’aprofitar el peix; de Girona, la carn. Ah! I el pa.

Lluís Gavaldà i Núria Serrano

Quin pa mengeu?

Lluís: En mengem poc, perquè n’havíem arribat a abusar molt. En comprem per a en Lluc per preparar-li l’esmorzar i el berenar.

I de quin tipus en compreu?

Lluís: Integral. Els caps de setmana que anem a Girona, anem a casa Moner, i en comprem de totes les varietats: el de kamut, d’espelta. Són boníssims.

Continueu parlant-me del canvi que heu notat des que heu variat el tipus de menjar.

Núria: Ens constipem menys. Tots tres ens constipem menys. Sobretot subratllo les digestions, que són millors. I tenim més energia, menys problemes d’insomni; sobretot en Lluís, que sempre n’ha patit.

Lluís: I en Lluc està més compensat d’energia. A casa no tenim ni sucre ni sal. No li hem donat mai llaminadures ni menjars ensucrats. I això es nota.

Núria: De vegades li ofereixen llaminadures o brioixeria industrial, i diu que no. No n’ha menjat des de petit i ara no li interessa.

Lluís Gavaldà i Núria Serrano

I tampoc no li agrada la joguina que hi ha amagada en aquestes llaminadures?

Lluís: Sí. De fet, quan n’hi ofereixen, diu que no, però demana l’adhesiu o la joguina o el que sigui.

“La cistella ecològica t’obliga a menjar coses que mai no compraries en un súper, com les bledes, per exemple, que ara n’és temps”

I de xocolata, en menja, en Lluc?

Lluís: Intentem que no en mengi gaire. Quan en menja, sembla que vagi dopat. No hi està acostumat, i nota molt el sucre.

M’acabeu de dir que no teniu ni sal ni sucre a casa. I les amanides?

Lluís: Les amanim amb salsa de soja, baixa en sal si pot ser. Ah! I un altre menjar que no entra a casa: les pizzes.

Núria: Abans en menjàvem.

Lluís: Sí, i quan ens l’acabàvem de menjar, ens assèiem al sofà, i ens preguntàvem, capcots: “Què he fet? Per què me l’he menjat, si ara em trobo tan malament?”.

Tinc clar que en Lluc tampoc no en menja.

Núria: No. En tot cas, casolana, fent d’ajudant de cuina amb el seu davantal.

Aclariu-me per què vau canviar l’alimentació. La cistella ecològica, la rebeu des de fa tres anys. Abans menjàveu pizzes. És evident que va ser un canvi conscient.

Lluís: Sí. Tot va ser arran de les recomanacions del nostre metge homeòpata,
que, per tractar una dermatitis atòpica d’en Lluc quan era molt petit, ens va aconsellar suprimir sucres, lactis i xocolates. Ho vam suprimir per a ell, i, de retruc, també per a nosaltres.

Lluís Gavaldà i Núria Serrano

Tofu o seitan?

Lluís: Encara ens costa. El tofu, el fem servir per a la sopa de miso. I ara hem descobert els frankfurts, que són molt bons.

Núria: I els espaguetis de quinoa, que són deliciosos!

Lluís: Ostres, estem quedant una mica repel·lents, no? Va, perquè es noti que hi ha coses a les quals no hem renunciat, vull fer esment que el vi no l’hem deixat!

Núria: No, però ara el comprem biodinàmic!

Lluís: Ostres, Núria, tan bé que havíem quedat!

Lluís Gavaldà i Núria Serrano

Trinitat Gilbert
Trinitat Gilbert

Periodista

  @trinigilbert   @trinigilbert