Fa unes setmanes que la veiem a La2 presentant el flamant programa “Menja’t el món”. Marta Vergés, coach nutricional, és riallera i energètica i impregna aquest do en tots els seus projectes. Per això, Kalegria, el projecte professional que va començar amb tallers de cuina i que ha anat creixent, té el nom que té. Aquest Sant Jordi seguireu trobant el seu llibre de receptes en mason jar. Ja ho veieu. Ha passat de menjar-se el tarro a menjar-se el món.

Fa poques setmanes que has estrenat el teu primer programa de televisió com a presentadora, tot i que setmanes enrere t’havies estrenat a Movistar com a col·laboradora. Ets la dona healthy televisiva del moment! Com va el programa de tele?

Molt bé! Ha tingut molt bona acollida. Els comentaris que rebem són molt positius. Estem molt contents perquè ens diuen que és un programa amb ànima i és un objectiu que ens vam proposar transmetre per sobre de tot. Rigor però amb alguna cosa més. Integrar la part científica, l’emocional i la creativa. És molt gratificant sentir que hem aconseguit arribar a molt tipus de gent diferent de manera positiva. És un programa obert a tothom que no etiqueta.

Explica’m com és això de fer un programa de continguts sovint “alternatius” en una televisió generalista. Què notes?

Vam crear aquest programa amb en Carles Sànchez, el guionista i codirector, que me’l va fer a mida. El que més m’agrada és que l’hem creat amb llibertat total d’explicar el què volíem dir i com ho volíem dir. Teníem un somni i el volíem disfrutar. La nostra primera sorpresa va ser que agradés a una de les productores visualment més potents del país, i que ens proposessin treballar plegats. Això ens va ajudar molt a ser visibles a la televisió generalista. Però el millor de tot és que, quan s’ho va quedar TVE Catalunya, no ens van discutir ni una coma del contingut. Han tingut confiança cega, perquè, encara que toquem temes que podrien ser controvertits, es fa amb molt de respecte i amb un estil molt fresc. Notem que els espectadors s’estan enganxant a aquest missatge integrador. Aquesta combinació entre explicar les coses com són i alhora reconèixer que no podem donar lliçons de coherència absoluta, fa que la gent s’identifiqui, s’acosti i vulgui escoltar.

Què ens fa falta perquè fem programes d’aquest tipus en horari de màxima audiència?

Doncs, per una banda, si cada vegada hi ha més interès social per aquests temes, les cadenes observaran que poden tenir una audiència interessant. Això ja comença a passar. Però encara són les cadenes que no depenen d’anunciants involucrats en alimentació processada les que més arrisquen. Per altra banda, falten propostes engrescadores i entretingudes que expliquin les coses d’una manera que enganxi la gent.

Quin ha estat el tema que més interès ha despertat fins ara i per què?

El que més ens comenten, el que és més nou, és el fet que es parli de l’alimentació des del punt de vista de les emocions. En els mitjans de comunicació sempre se sol fer des del punt de vista científic o gastronòmic. A més, el tema del sucre amagat en els aliments envasats també ha generat molts comentaris.

Al primer capítol expliques que vas tenir un trastorn alimentari.

Jo era una menjadora emocional. Qualsevol canvi emocional em feia menjar compulsivament com una solució per no sentir el que no sabia gestionar. Potser, per això, entenc tan bé aquesta relació entre les emocions i l’alimentació.

Diria que recordo quan vas començar. Crec recordar, fins i tot, el lloc on ens vam conèixer a través de la Carla. Era a la Casa Elizalde. Pot ser?

Sí, correcte! Buf! Fa molt poc, però alhora sembla que faci molts anys, perquè han passat moltes coses en aquest temps. Llavors feia poc que havies començat Etselquemenges i, mira ara, ja has fet dos festivals i t’has convertit en la pionera que ha creat el moviment healthy més gran de Catalunya. Admiro moltíssim la feina que fas; ets imparable. Has ajudat molta gent a fer que se senti acompanyada dins una comunitat forta i unida i amb una imatge i llenguatge molt actual.

Han passat pocs anys i la teva evolució ha anat a velocitat de creuer. Com va arribar Kalegria i què volies aportar de diferent a la comunitat healthy?

Kalegria era una necessitat que em naixia de les entranyes; feia temps que volia emprendre en alguna cosa que aportés valor. M’havia passat molts anys treballant per guanyar diners per arribar a final de mes, però necessitava que la feina que feia tingués un sentit més enllà. Més que preguntar-me què podia oferir de diferent, em vaig preguntar què podia oferir que em sortís de forma natural i que pogués ser un valor personalitzat, i vaig sentir clarament que era la meva alegria, la meva forma desenfadada de veure el món i de treure ferro a les coses. I vaig sentir que, dins l’àmbit de l’alimentació, feia falta una normalització en aquest sentit, ja que arrosseguem molta culpa. Vull transmetre ganes i alegria per fer canvis; substituir els sacrificis pel divertiment. I així, com un joc, començar a provar.

Parlem de Menja’t el tarro, ara. Això dels mason jar va ser una moda, però en aquest cas, i al teu llibre ho demostres, hi ha una base alimentària que és vàlida facis gerres, carmanyoles o plats de ceràmica.

Sí, em vaig centrar en els pots de vidre perquè era un bon vehicle visual que aportava una novetat a la carmanyola de sempre. Però sobretot m’agradava pel tema de deixar de banda els plàstics.

Però, com dius, podem fer servir un altre contenidor. La base alimentària a què em refereixo en aquest llibre va enfocada a tenir digestions més lleugeres i molts nutrients biodisponibles. El resultat és guanyar energia i superar la sensació de son a la tarda. Un bon procés digestiu de principi a fi i un bon aprofitament dels nutrients són un dels pilars per tenir salut.

Recordem a la gent què són els mason jar i com es munten?

L’hàbit de preparar-se el menjar dins d’un pot de vidre, a més de ser molt estètic, és una fórmula que permet conservar més dies els aliments. Així doncs, durant el cap de setmana, que és quan tenim temps de fer la compra fresca i de preparar menjar, podem elaborar els cinc recipients que necessitarem per passar la setmana i menjar a la feina. Hi ha una forma de muntar-los que també ajuda a fer que es conservin més temps. És important que els aliments que deixen anar aigua quedin sempre a la primera capa del fons del pot, per tal que no mullin ni facin malbé els vegetals d’altres capes. Després col·locarem les capes d’aliments que pesin més. Així doncs, acabarem amb els aliments més secs, que pesin menys i que siguin més vulnerables, com, per exemple, les fulles verdes.

Hi ha receptes molt senzilles. La teva mousse de cacau és un imprescindible per a mi!

La veritat és que menjar sa pot ser molt fàcil. La majoria de receptes saludables no són gens complicades i es fan ràpid. Només falta fer el cop de cap i trobar unes hores per cuinar receptes noves, que, un cop integrades, es faran de manera automàtica. I sobretot permetre’ns equivocar-nos si no ens surt a la primera.

Ets vegana, Marta?

Sóc massa curiosa i creativa per agafar-me a una etiqueta. Estic en evolució constant. He passat per moltes formes de menjar conscient (vegetarianisme, macrobiòtica, veganisme, crudiveganisme…) i, per fi, he aconseguit escoltar-me. L’alimentació que em va bé, i que prenc, es basa en vegetals ecològics (moltíssima verdura, fruita, llavors, fruits secs, llegums i cereals). Tinc una gran sensibilitat pels animals que, a mesura que m’alimento conscientment, va creixent, però alhora fa temps que vaig deixar de ser dogmàtica, així que, si un dia puntual he de menjar un ou o un iogurt, no sento cap contradicció. El que ja fa molts anys que no menjo i que el meu cos i cap no toleren és la carn i derivats.

He vist un ingredient molt repetit a les receptes que et deu agradar molt. Els tomàquets secs...

M’encanten! És un ingredient molt mediterrani que dona un toc de proximitat i alhora molt de sabor. A més es conserven molt bé. M’agrada molt macerar-los durant mesos amb herbes i un bon oli d’oliva verge.

I parlant de la vida i la teva carrera en general ara... Et veig molt activa, amb molta marxa. On et veurem i què et veurem fer els propers cinc anys, Marta?

Doncs seguiré activa! Perquè soc marxosa de mena. Fa tres anys, quan vaig començar amb el projecte Kalegria, no em podia ni imaginar que avui presentaria un programa propi, així que no penso gaire en coses concretes per no posar-me límits. El que sí que em manté activa és embarcar-me sempre en allò que em fa il·lusió. I ara em fa molta il·lusió l’oportunitat de seguir explorant en l’àmbit de la creativitat comunicativa amb el fil conductor de crear bons hàbits de salut i alimentació.

Hi ha un tret que deixa al·lucinada la gent. Si no vols, no contestis, però és una demostració irrefutable que l’alimentació sana dona vida energia i joventut i és que sembla que tinguis quinze anys menys!

Ostres, gràcies! L’alimentació ajuda moltíssim, però un dels aliments més importants és regar la il·lusió per les coses. Per sort, soc una persona que s’il·lusiona fàcilment. I quan perdo la il·lusió, doncs la busco en un altre lloc. Realment és el meu motor.

Nuria Coll
Nuria Coll

Directora d'Etselquemenges.cat, Soycomocomo.es, la Consulta nutricional d'Etselquemenges.
Creadora del Cómo Como Festival