Entrevisto la Dra. Cuevas, que ha estat ànima, com a directora i professora, de l’Institut de Formació Professional Sanitària Roger de Llúria, on s’imparteixen els estudis de Dietètica amb visió ecològica de referència a l’Estat espanyol.

OlgaCuevas4

Bona tarda, Olga. De debò deixes el Roger de Llúria i te'n vas de Barcelona?

És veritat, ha arribat el final d’una etapa, em jubilo i deixo de tenir la meva residència a Barcelona. Però jubilar-me, jubilar-me, en el sentit de deixar de treballar, no crec que ho faci mai, estaria bé acabar el meu cicle vital “al peu del canó”. M’agrada cuidar-me per tenir energia i seguir fent moltes coses, encara que algunes, vistes des de fora, es poden seguir considerant feina.

Deixes enrere més d’11 anys de docència i direcció al capdavant del Roger de Llúria, però tu ja eres professora abans, oi?

Sí, en la meva trajectòria professional he passat per diverses etapes, la primera va ser de recerca en disseny de fàrmacs; la segona, sent catedràtica d’ensenyament secundari i, finalment, l’etapa catalana, la del Roger de Llúria. Fa més de 35 anys que m’interesso per l’alimentació saludable com un pilar per potenciar la salut i prevenir la malaltia. Al llarg d’aquests anys he tingut la sort de poder ensenyar dietètica naturista en molts centres espanyols d’ensenyament, però va ser el 2004, a Barcelona, ​​on amb un elenc de professors de primer ordre vaig tenir l’oportunitat d’organitzar i desenvolupar tot un cicle formatiu oficial de dietètica en la línia naturista i ecològica.

“Fa més de 35 anys que m’interesso per l’alimentació saludable com un pilar per potenciar la salut i prevenir la malaltia.”

Fins a quin punt creus que és important la bioquímica en l'alimentació i la salut?

No hi ha dubte que la bioquímica és una eina indispensable per donar una explicació científica a la nutrició i el metabolisme. Però no hem d’oblidar que la natura és summament complexa, i la ciència, la nostra ciència analítica, mai podrà arribar a analitzar totes les molècules dels aliments, ni a explicar totes les rutes metabòliques que segueixen aquestes molècules. Quan mengem introduïm a l’organisme multitud de components la digestió, absorció i metabolisme dels quals depèn de molts factors: l’estrès, l’exercici, l’estat mental, l’estat emocional, el clima i lloc on vivim, el que bevem, el conjunt de la dieta…

La major part dels estudis científics sobre nutrició es fan amb components aïllats dels aliments, i es fan in vitro o amb animals. A més, els estudis bioquímics solen fer-se per al disseny de fàrmacs i no per conèixer la relació entre alimentació i salut.

OlgaCuevas8

Els que hem tingut la sort de tenir-te com a professora sabem que tens uns dons pedagògics excepcionals, et trobarem a faltar. De les teves classes recordo la teva capacitat per transmetre conceptes molt complexos de manera comprensible. Quin és el secret per ser un bon docent? Ho pregunto per interès personal, perquè l'any que ve tindré l'oportunitat d'impartir classes al Roger de Llúria.

Moltes gràcies, Montse, m’afalagues. Coneixements, organització i experiència són importants, però jo crec que la clau és la passió pel que fas, viure-ho. I a més, posar-te al lloc de l’alumne, al seu nivell, per explicar-li les coses com t’agradaria que te les expliquessin a tu. Acostumo a partir d’una visió global de l’alimentació, molt intuïtiva, amb la qual els alumnes se senten identificats, per després entrar en el detall, en la part més tècnica, sense perdre de vista la globalitat. També es necessita preparació, molta preparació, estar al dia i fer cada classe com si fos única. I, per descomptat, res d’això serveix si no hi ha entusiasme i motivació personal, un transmet el que sent i el que viu. Quan parles d’alimentació, si no has experimentat el que dius, difícilment arribaràs als altres. És com si un fumador mira de convèncer algú dient-li que fumar és dolent.

I parlant de públic en general, més enllà de l'escola, vas sortir a dos programes del periodista Jaume Barberà a TV3 que van causar furor. Creus que la TV pot servir per difondre pautes d'alimentació saludable?

“Podem dir que a la cistella d’anar a comprar només cal posar hortalisses, cereals integrals, llegums, llavors, fruita seca, fruites, peixos, oli verge, ous i carns en el seu estat natural”

La TV és una plataforma increïble per difondre qualsevol matèria, fins i tot l’alimentació, però hi ha pocs programes que permetin dir coses que vagin en contra dels interessos de la indústria alimentària, hem de ser subtils i respectuosos. Es tracta de proposar una alimentació en la qual s’exclouen els aliments industrialitzats. Podem dir que a la cistella d’anar a comprar només cal posar hortalisses, cereals integrals, llegums, llavors, fruita seca, fruites, peixos, oli verge, ous i carns en el seu estat natural, i que l’única transformació és la culinària que fem a casa. Així de senzill, no cal fer res més. Indirectament estem dient que els aliments processats (incloent la llet, que sembla molt natural) no entren en una dieta saludable.

 

O per contra, creus que és impossible contrarestar el bombardeig de publicitat sobre aliments nocius que es dóna avui dia a qualsevol canal?

Jo crec que es pot contrarestar, gota a gota, a poc a poc, a través de l’educació, especialment la dels nens i la dels seus pares. És en la primera etapa de la vida quan és més fàcil adquirir bons hàbits (o dolents). Hi ha molta feina per fer, i són els professionals ben formats els que millor poden fer aquesta tasca tan necessària en la nostra societat, fins a aconseguir consumidors responsables.

OlgaCuevas5

Què haurien de fer els pares perquè els seus fills i filles es deixin portar menys pels anuncis de la indústria alimentària i mengin molta verdura?

El més important és l’educació del paladar dels primers anys i l’exemple que donen els pares; els nens copien, fan el que veuen. El millor és que mengin a casa i en segon lloc en menjadors escolars que tinguin pautes dietètiques saludables. I si no tenen més remei que menjar fora de casa, que almenys en el sopar, els caps de setmana i les vacances mengin moltes verdures. També ajuda presentar les verdures de manera atractiva, combinant colors, textures, amanint-les amb salses saboroses…

Com ho vas fer tu amb les teves filles? Una d'elles, la Lucía Redondo, segueix els teus passos i ara és una nutricionista reconeguda i també magnífica professora de molts de nosaltres.

Les meves filles es van criar de manera molt senzilla, sense imposicions de cap tipus, a casa es menjava el que hi havia (només aliments naturals) i mai van menjar en menjadors escolars. En celebracions i aniversaris també menjaven el que hi havia, encara que no fos saludable. Jo crec que no és bo prohibir, i el més important és el dia a dia, crear hàbits i gust pels aliments naturals amb el seu sabor natural. La Lucía va triar de molt jove estudiar nutrició humana i dietètica; com tots els joves no sabia encara si li agradaria o no la carrera triada. En acabar els estudis, amb només 20 anys, va començar a fer classe al Roger de Llúria i aviat es va adonar que li agradava moltíssim, sobretot la visió integrativa, global i natural que jo he impulsat al centre i que rarament s’ensenya a les universitats i instituts.

I amb la teva àmplia perspectiva i visió madura de les coses, com veus els canvis que ha fet i està fent el sector de l'alimentació saludable i ecològica? Anem cap a millor o cap a pitjor?

El sector va en augment, està havent-hi un boom. En els últims anys s’ha creat l’anomenat moviment healthy, cada vegada hi ha més persones que volen cuidar-se, menjar millor, estar més sanes. Això està bé però, compte, no ens confonguem. Els hàbits de vida saludable sempre han estat i seran els mateixos: alimentació natural, mantenir-se actiu, evitar tòxics, evitar estrès, dormir bé, tenir contacte amb la natura. No obstant això, l’homo economicus dels països desenvolupats necessita el canvi permanent, la innovació, l’R+D, necessita vendre, cosa que dóna lloc a modes en tot. En el sector natural apareixen molt sovint noves dietes, teràpies fantàstiques, suplements i superaliments miraculosos. Aquestes modes, mentre es passen i no es passen, entretenen algunes persones, les distreu del que és important, i donen beneficis a d’altres.

OlgaCuevas2

“En el sector natural apareixen molt sovint noves dietes, teràpies fantàstiques, suplements i superaliments miraculosos. Aquestes modes, mentre es passen i no es passen, entretenen algunes persones, les distreu del que és important, i donen beneficis a d’altres.”

Et sents identificada amb alguna etiqueta dietètica: macrobiòtica, vegetariana, vegana, Paleo...?

Encara que jo em vaig iniciar en l’alimentació saludable amb la macrobiòtica, avui no m’identifico amb cap línia concreta. Sense entrar en casos de patologia, una persona pot menjar sa seguint diverses tendències, només cal complir dues premisses:

La primera, que l’alimentació es compon d’aliments naturals sense processar i de bona qualitat. I la segona, que si s’elimina algun grup d’aliments, cal analitzar el conjunt de la dieta perquè no falti cap nutrient essencial. Per exemple, en el cas dels vegans-vegetarians, caldria assegurar la vitamina B12 i les proteïnes.

OlgaCuevas6

I si una persona només pogués fer un canvi en la seva alimentació, quin li aconsellaries?

Que eviti els aliments processats per la indústria, especialment els sucres refinats, entenent no solament el sucre, sinó també les farines refinades, la brioixeria, les galetes, les pizzes, els snacks…

I si fossis presidenta del Govern i poguessis prohibir un aliment, quin seria?

Les llaminadures i les begudes ensucrades que tant consumeixen els nens. La barreja de sucre i els additius sintètics és responsable de moltes malalties infantils: alteracions del sistema nerviós, més tendència a tenir infeccions, obesitat…

Què faràs a partir d'ara?

Seguir divulgant l’alimentació i els hàbits saludables de vida. Entre els projectes que ja tinc en marxa estan un llibre sobre dietoteràpia juntament amb Lucía Redondo i Montse Vallory i un projecte familiar, rural it, que consisteix a oferir visites actives amb participació en els cicles productius de finques, granges, almàsseres, etc. molt ben triades, on es pot apreciar el valor dels aliments produïts per mètodes ecològics i respectuosos. És una manera de conèixer el que menges, sentir el camp, d’estar en contacte amb la natura, aprendre i gaudir, alhora que es pren consciència del que suposa una alimentació sana. És un pla ideal per a qualsevol amant de la natura, però especialment per a famílies amb nens que viuen a les ciutats i creuen que els enciams creixen als supermercats. A més, continuaré amb els cursos de dietètica naturista i oriental en línia i tornaré a Barcelona amb freqüència per fer xerrades i conferències, que aniré anunciant a la meva pàgina de Facebook.

OlgaCuevas1

I si et pregunto per una lliçó de vida, una cosa que has après amb la teva dilatada trajectòria com a professora, directora i mare, quin seria?

Viure amb senzillesa, amb tranquil·litat i sense presses, respectant i observant els ritmes naturals. Si hi ha tempesta, després ha de venir la calma. Saber adaptar-se des del respecte i sense perdre els principis. Si fas docència, adaptar-te als alumnes; si ets mare, adaptar-te als nens, i si ets directora, a l’equip, i així en tots els àmbits de la vida. Sense oblidar l’adaptació a un mateix, a l’edat, a la vitalitat, a l’energia, a les limitacions. No t’aferris massa a les persones, ni a l’èxit, ni a les coses. La vida és canvi i cal estar solts per poder fluir-hi. El més important no és el que et passa, els projectes que facis o l’èxit professional, el més important és: facis el que facis, fes-ho amb pau interior.

OlgaCuevas7

Montse Reus
Montse Reus

Dietista i Ambientòloga