oliessencial-415Tot i portar el nom d’oli, els olis essencials no tenen res a veure amb els olis vegetals com el de jojoba o el d’ametlles dolces. Els olis essencials són lleugers i gens greixosos, i generalment tenen un aspecte incolor o d’un groc pàl•lid, exceptuant alguns olis essencials com el de bergamota o gessamí. S’utilitzen en l’aromateràpia.

Què són els olis essencials?

Els olis essencials són substàncies volàtils extretes de diverses parts de les plantes o bé dels seus fruits (flors, arrels, plantes, etc.) que tenen una composició complexa d’elements orgànics combinats de manera equilibrada. S’obtenen per destil•lació de vapor d’aigua i generalment no s’acostumen a aplicar directament sobre la pell, a excepció de l’espígol i l’arbre de te, per posar un exemple.

Requisits d’un oli essencial de qualitat

Per saber si ens trobem davant d’un oli essencial de qualitat cal tenir en compte una sèrie de característiques que han d’aparèixer a l’etiquetatge.

Identificació de la planta: cal que s’hi especifiqui l’espècie botànica i la subespècie, i també la varietat. Aquestes dades indiquen el rang entre subespècies i la forma. S’empren per indicar una subdivisió més d’una espècie.

La farmaciola d’olis essencials

A casa no poden faltar una sèrie d’olis essencials.

Espígol: cremades, picors, cicatritzacions.

Arbre de te: antifúngic, antibacterià.

Llimona: prevenció de refredats, herpes (combinat amb l’oli d’arbre de te).

Eucaliptus i pi: vies respiratòries, desinfectant, purificant.

Clau: mal de queixal.

Camamilla, niauli: mal d’oïda.

Quimiotip: defineix un oli essencial bioquímicament i apareix amb l’abreviatura (qt). Un oli essencial de farigola, per exemple, pot ser diferent segons les condicions del sòl i del clima, i això produeix diferents variacions de qt. També varia el període estacional de recol•lecció. D’aquesta manera, l’oli classificat segons el quimiotip es distingeix de l’oli patró de la mateixa planta. Una mateixa planta pot tenir diferents quimiotips i, per tant, es poden obtenir dos tipus d’olis essencials diferents pel que fa al contingut de compostos químics. Dos olis essencials amb quimiotip diferent tindran accions terapèutiques diferents.

Identificació de l’òrgan productor d’oli de la planta: ha d’especificar si l’oli ve de l’arrel o rizoma, de les fulles, de l’escorça, de les gemmes, de les flors, del fruit, de la pell del fruit, de les llavors, de les tiges o bé de les resines.

Característiques del cultiu: els olis essencials han de procedir de cultius biològics controlats o cultius silvestres. No han d’utilitzar-se ni pesticides, ni insecticides, ni abonaments químics. Aquestes condicions han de ser garantides pels consells reguladors de cada país.

Processament: convé saber el mètode d’obtenció de l’oli essencial. El més habitual és la destil•lació per arrossegament de vapor. Aquesta tècnica no només obté l’oli essencial, sinó també els anomenats hidrolats o aigües florals utilitzades en cosmètica com a tònics, perfums, etc. Hi ha altres mètodes d’obtenció d’olis essencials, però poden ser més costosos i la majoria no resulten tan purs, ja que fan que hi quedin residus de diluents.

Utilització dels olis essencials en massatges

Normalment la proporció per utilitzar els olis essencials en massatges prové de dividir per dos la quantitat d’oli vehicular en mil•lilitres (oli de jojoba, d’ametlles dolces, d’os d’albercoc, de sèsam) o la quantitat de crema base que es vulgui utilitzar. D’aqueta manera obtindrem el número de gotes que haurem d’afegir d’oli essencial. Si volem una dilució més baixa, llavors caldrà dividir per quatre. Per exemple, per preparar una barreja de 60 ml, caldrà afegir trenta gotes d’oli essencial; si volem una dilució més fluixa, llavors afegirem quinze gotes d’oli essencial.

Olis essencials a la banyera

Si el que volem és un bany aromàtic, afegirem a l’aigua de bany entre sis i deu gotes d’olis essencials, però caldrà diluir-los prèviament amb una mica de sabó perquè es reparteixin correctament a la banyera. També hi ha persones que recomanen diluir els olis essencials amb llet o llet en pols.

 

Bibliografia recomanada:

Llibres:

  • Guía práctica de aromaterapia familiar y científica. Dominique Badoux. Amyris Ediciones
  • Aromaterapia. Dominique Badoux. Amyris Ediciones
  • Por una cosmética inteligente. Dominique Badoux. Amyris Ediciones.

 

 

Jordina Casademunt
Jordina Casademunt

Nutricionista i especialista en comunicació en salut