El Ministeri de Sanitat ha arribat a un acord amb 400 empreses de l’agroindústria per reduir un 10% el sucre, la sal i els greixos saturats de 13 grups de productes –no en podem dir “aliments”, ben bé– que sempre han tingut una recepta carregada de sucres i que, per això, agraden tan organolèpticament i generen addicció. La mesura està pensada per millorar els productes processats que sovint ocupen una part massa important de la nostra dieta i que no haurien de ser de consum habitual. En això, l’anunci del Ministeri es queda a mitges, perquè tal com explica el pacte amb grans empreses, hauria d’advertir que aquests productes no formen part de la dieta mediterrània, que com a Ministeri no recomana menjar-ne i que han de ser de consum excepcional. Però tot això no es diu perquè la indústria no s’enfadi, suposo.

Les mesures populars contra el sucre –que per fi s’ha entès que és un dels grans mals en l’alimentació actual– han d’anar acompanyades de més programes d’educació alimentària, canvi d’hàbits i canvi de paradigma; és a dir, s’ha de fer entendre a la població que no hem de valorar els aliments a partir de les calories, que hi ha greixos que són molt i molt bons i que ajuden a perdre pes i que l’obesitat, que tant ens preocupa a tots, no només arriba pel sucre sinó pel consum excessiu de productes processats, dels falsos aliments light, de les falses promeses de tants productes que comprem a la gran distribució, de l’absència d’una assignatura de nutrició en l’educació primària i a secundària, obligatòria i estructural vinculada a la salut pública, a la preservació del planeta i el medi ambient, entre d’altres.

El pla també preveu aquesta reducció de sal, sucres i greixos saturats en empreses de càtering que ofereixen menjar a escoles i hospitals. Al·leluia! Ara bé, per coherència, que primer deixin de donar galetes i colacao per esmorzar als pacients i ofereixin menjar real i no processats.

Malgrat tot, lògicament, és una bona notícia que s’obligui a fer que els processats siguin menys dolents.

Com es reduirà la sal i el sucre dels aliments?

SAL: es proposa que es redueixi un 14% de sal en patates fregides, un 16% en productes carnis i un 10% en salses com la salsa de tomàquet. Recordeu que les bosses de patates tenen entre 1,5 i 2,5 grams de sal per cada 100 grams de patates i que l’OMS recomana consumir, com a molt, 2 grams de sodi al dia. Recordeu que si comprem un bistec i demanem al carnisser que ens en faci carn picada, no hi afegirem ni sal ni conservants i aquella carn serà pura. Recordeu també que la salsa de tomàquet es pot fer a casa triturant tomàquets i que no cal afegir-hi sal ni sucre. Un suggeriment: si als vostres fills els costa menjar verdura, barregeu la salsa dels tomàquets amb moniato al forn aixafat. És el que a Etselquemenges en diem “falsa salsa de tomàquet”, i als més petits els encanta menjar-la amb arròs, pasta o mandonguilles. Penseu a més que, a les salses de pot, el que hi ha és sobretot sucre. Hi ha alguna marca blanca que té fins a 37,5 grams de sucre per pot de tomàquet, és a dir, l’equivalent a 9,4 terrossos de sucre.

GREIXOS SATURATS: es redueix un 10% en aperitius i plats preparats, i un 5% en brioixeria i derivats carnis.

SUCRES AFEGITS: l’acord preveu que les empreses adscrites redueixin un 5% del sucre en brioixeria i un 10% en nèctars i sucs de fruita i begudes refrescants. Una misèria si tenim en compte que partim d’aliments que sovint superen els 15 grams de sucre per 100 grams o mil·lilitres del producte i que qualsevol d’aquests processats hauria de tenir, com a molt, 4 o 5 grams de sucre per cada 100.

Està molt i molt bé que per fi el Ministeri ajudi a fer prevenció, ja que el sucre és l’origen de moltes de les malalties més greus del segle XXI. Ara bé, els animo a anar més enllà i a prohibir a aquestes empreses que puguin vendre productes que sobrepassen tant les xifres d’additius que podem assegurar que són aliments tan nocius com el tabac i que ens fan posar malalts. Sense peròs.

Reduir un 5% de productes amb 30 o 40 grams de sucre per cada 100 grams de producte és absolutament insuficient. Si consulteu el web de sinazucar.org podreu fer memòria d’exemples de productes demencials, fets per abaratir el cost de fabricació, ja que la sal i el sucre són molt barats, i així enriquir-se a costa de la nostra salut. Per tant, a la llarga, hem de poder prohibir que es fabriqui segons què. Estic segura que hi arribarem.

 

Núria Coll
Núria Coll

Directora d'Etselquemenges.cat, Soycomocomo.es, la Consulta.
Creadora de Cómo Como Foods

    @nuria__coll