Ecoembes i l’Agència Catalana de Residus han presentat les xifres de reciclatge a Catalunya el 2018. Les xifres s’han de saber interpretar bé perquè Ecoembes treballa les fraccions dels envasos de plàstic i cartró i, per tant, les estadístiques es basen en el que llencem al contenidor groc i blau. En aquest sentit, hi ha un molt bon creixement i l’any passat vam reciclar un 3,3% més respecte del 2017. Són xifres rècord que, segons el gerent d’Ecoembes a Catalunya, Jordi Pietx, es deuen a la conscienciació ambiental i el compromís. Així que podríem dir que, pel que fa al contenidor blau i groc, superem el repte amb nota i gràcies a les campanyes que es fan ens queda molt clar com hem de reciclar els envasos.
Però no tot és positiu si parlem de recollida selectiva. La gran assignatura pendent continua sent la matèria orgànica. En aquest sentit, no hi ha creixement i fa anys que estem estancats, tal com ha explicat diverses vegades el director de l’Agència Catalana de Residus, Josep Maria Tost. És curiós que la gent cada cop estigui més conscienciada sobre iniciatives com el “residu zero” o campanyes com la de “Fridays For Future”, però que no sigui capaç de separar la fracció orgànica del rebuig.
Per què no separem?
Que ens falta espai a la cuina o que tenim els contenidors separats i massa lluny de casa són dos motius reals i que, en alguns casos, són un veritable obstacle per a la gent, ja que hi ha municipis que no fan illes de contenidors i que han de fer autèntiques passejades per arribar-hi. Però, un cop esmentats aquests dos arguments, em torno a preguntar: per què no separem? No reciclem per mandra, per falta de consciència i per individualisme. Ens falta informació? Segurament no. Quants anys fa que veiem campanyes de la Generalitat com la famosa “Envàs, on vas?” Què més ens falta, a banda de les campanyes de sensibilització? Els experts treballen amb diferents opcions: la taxa justa, el pagament en funció de la generació, el porta a porta amb xip, els contenidors tancats…
Diuen que el model del futur passa perquè ens premiïn per ser bons gestors de la salut del planeta i també de la individual, i que ens acabaran premiant si cuidem la nostra salut. Això rebaixaria l’impacte econòmic sobre el sistema, ja que estalviaríem ingressos als hospitals i despesa en material i productes mèdics. Com a directora d’Etselquemenges, em sembla d’entrada –i preveient que cada territori ho haurà de fer de forma justa i personalitzada– una revolució! Soc molt partidària de la sensibilització –per alguna cosa fem Etselquemenges–, però també crec profundament en taxes com l’impost de begudes ensucrades. I si en comptes d’un càstig, premiem a qui ho faci bé, encara ho trobo més positiu.
Sembla que reciclar ara no està tan de moda perquè la tendència és comprar-ho tot a granel per no haver de reciclar i, per tant, promoure moviments com el de “zero residu” o “del bressol al bressol”, però seguirem consumint poc o molt i hem de fer força en els dos models: reduir els envasos i reciclar tot el que puguem i més.
Hem d’esforçar-nos a fer passes cada dia cap a la vida conscient i, si tenim consciència a l’hora d’alimentar-nos, acabar bé l’àpat separant bé els residus. No té gaire sentit, si reflexionem una mica, que mengem sa i ecològic i després embrutem el planeta barrejant les deixalles. Si volem que els nostres fills siguin respectuosos amb la salut individual i la del planeta, oferim-los una criança conscient, una alimentació conscient i educació ambiental.
