Amb les amigues intento dosificar-me i no ser un corcó de l’alimentació saludable. De vegades penso que Etselquemenges és el que és perquè la mateixa gent que fem la revista no aconseguíem fer proselitisme entre els nostres i necessitàvem un públic que ens fes cas!
Hem de saber que, de llegums, no n’hem de menjar un plat fondo ple a vessar
Una conversa recurrent que sempre tenim és el tema dels llegums. Estem totes sempre molt capficades amb el pes, i elles, que ho estan especialment, associen els llegums a l’antidieta. Saben que les dietes riques en proteïna animal aprimen i, com que no valoren la salut en un primer moment, es decanten per fer tall a cada àpat. Més enllà dels problemes greus que provoca un excés de consum animal –entre els quals hi ha el sobrepès i l’obesitat!– i que sovint expliquem a la revista, el que m’inquieta és que segueixin eliminant els llegums del menú setmanal perquè es pensen que engreixen.
Hem de saber que, de llegums, no n’hem de menjar un plat fondo ple a vessar. A més, com que a moltes persones els provoquen flatulències, un plat d’aquestes dimensions els dissuadirà de repetir un altre dia perquè quedaran ben inflades i els costarà molt de digerir. Ja sigui perquè costen una mica de pair o pel tòpic que engreixen, les amigues no són pas les úniques que n’han deixat de menjar. A la dècada dels seixanta, es consumien 40 grams diaris de llegums, i la corba ha anat disminuint fins als 12 grams diaris, una misèria si fem cas de les recomanacions dels nostres nutricionistes i de les organitzacions internacionals. Aquests mateixos experts insisteixen que, perquè la dieta sigui equilibrada, cal menjar llegums, obligatòriament, per prevenir malalties cardiovasculars o càncer, ja que, gràcies a la quantitat important de fibra que contenen, no només milloren els intestins sinó que redueixen el colesterol i, per tant, totes les malalties que se’n poden derivar. La fibra soluble que tenen els fa ideals per millorar el trànsit intestinal i per als problemes de còlon o per prevenir el càncer de mama. Són un aliment-medicament, vaja! I a més són boníssims!
Un gest tan fàcil i tan econòmic
A Catalunya, a més, tenim la sort de disposar de les botiguetes de llegum cuit. No podem posar l’excusa ni dels diners –una ració individual de llegum cuit costa entre 0,90 i 1 euro– ni del temps, perquè tenim aquesta santa tradició que hi ha establiments, als mercats sobretot, que cuinen olles immenses de llegum a primera hora del matí. A sobre, com que cada cop estem més conscienciats, hi ha parades que ara ja no tenen només mongeta, cigró i llentia, sinó llenties pardines, soja verda i fins i tot azuki! I segur que cada cop hi haurà més botigues de llegum cuit que faran llegum ecològic. Aquesta ha de ser l’exigència del sector. Hi ha botigues ecològiques que venen llegum cuit i ja ho fan, perquè treuen el llegum sec de les marques bio que venen a la mateixa botiga.
- Són una font important d’hidrats de carboni complexos i per això són saciants.
- Milloren el trànsit intestinal.
- Contenen poc sodi.
- Contenen pocs greixos saturats.
- Són ideals per als diabètics, perquè s’absorbeixen de manera molt lenta.
- El ferro que contenen les fa ideals per combatre l’anèmia, sobretot combinats amb verdures riques en vitamina C.
- Són rics en vitamines, minerals, proteïnes i antioxidants.
- Segons Paul Pitchford al llibre Sanando con alimentos integrales, la medicina tradicional xinesa considera els llegums un aliment que ajuda a enfortir l’element aigua; és a dir nodreixen els ronyons i regulen les glàndules suprarenals. Per tant, ajuden a regular els nivells d’aigua a l’organisme, promouen una activitat sexual equilibrada i un desenvolupament adequat del cos dels infants, incloent el cervell.
“Sí, sí, però engreixen?”, em dirien les amigues
Una ració de llegums de 70 grams de pes sec aporta 188 calories, mentre que un entrecot fet a la planxa en pot tenir 212. A més, els greixos dels llegums són 0,9 grams, només 0,2 dels quals són greixos saturats, mentre que l’entrecot té 10,5 grams de greix, 5 dels quals són saturats! Ah! i n’hi ha prou amb un grapat cuit. Amb una amanida i una ració de llegum cuinat amb cullera o una amanida de llenties com a plat únic, ja tenim àpat! I si el llegum atipa, les meves amigues no necessitaran aquell flam per postres o aquell pastisset a mitja tarda, que és el que les engreixa, ara que no em senten!
Ara que ja ho heu llegit perquè us preocupava si engreixaven, torneu a llegir atentament la primera part de l’article. Estar prim no vol dir estar saludable!
