Per què el menjar és addictiu?
Dins del procés d’addicció podem distingir l’addicció física i l’emocional.
L’addicció física tendeix a seguir el mateix patró en la majoria de nosaltres: aliments com els hidrats de carboni refinats augmenten el nivell de sucre en sang i d’insulina i això genera una producció d’hormones que ens fa sentir bé. S’alliberen neurotransmissors com la dopamina i la serotonina, aquestes substàncies ens provoquen ànsia per menjar aquests aliments una vegada i una altra. Els impulsos són reals, intensos, i poden debilitar la nostra voluntat de parar de menjar quan estem plens.
L’addicció emocional al menjar o gana emocional és molt més complexa, i sol variar en cada cas, podem menjar per avorriment, tristesa, depressió, ansietat, impaciència, frustració, etc. Qualsevol que sigui la manera en què fas servir el menjar, et recomano que et facis la següent pregunta: per què menjo el que menjo?
Superar l’addicció al menjar
Part del tractament per disminuir la compulsió pel menjar i aprimar-nos saludablement passa per analitzar el patró de conducta i incorporar una alternativa saludable que et faci sentir millor però que no tingui conseqüències indesitjables. D’aquesta manera, afrontes la veritable causa de la gana compulsiva i tot es posa al seu lloc.
Recordes l’última vegada que vas abusar del menjar? Quin creus que va ser-ne el detonant? Per què creus que necessites menjar d’aquesta manera? Creus realment que aquesta manera de menjar et fa sentir millor? Per quant de temps?
Prendre consciència dels patrons de conducta que ens aboquen a menjar és el primer pas per modificar-los.
La Rosa arriba cansada a casa, els nens s’estan barallant, ella va a veure’ls un moment i se sent farta de tot, massa feina, massa obligacions… se sent tensa, no vol pensar, va a la cuina i busca menjar alguna cosa per capritx. Es prepara un cafè amb llet i unes magdalenes amb xocolata. La seva intenció era menjar-se’n una, però després no pot parar, i s’acaba el paquet sencer. Després se sent culpable per la seva impossibilitat d’aprimar-se i la seva pèrdua de control i tipa per tot el que ha menjat.
Aquesta és la relació de la Rosa amb el menjar, és un tipus de relació en què ella fa servir el menjar com un premi o com un ansiolític. Segurament la teva és diferent. Tot depèn de les eleccions que fem en un moment donat. Aquestes eleccions es converteixen en actes que amb el temps, i la repetició, ens porten de manera automàtica a l’acció de menjar de manera saludable o caòtica.
En el cas de la Rosa va aprendre a escoltar les seves emocions, i va anar descobrint com era l’emoció detonant que la portava a menjar compulsivament. Si menjava de més era perquè tenia una necessitat que ella omplia amb menjar. En el seu procés va aprendre a satisfer aquesta necessitat sense menjar compulsivament, això la fa sentir molt millor amb ella mateixa, i molt millor que amb el menjar.
- Per què menges el que menges?
- Tens una addicció física o emocional?
- Quina necessitat emocional pretens cobrir amb el menjar?
Gràcies a la programació neurolingüística i al coaching aprens estratègies per ser conscient dels teus patrons de conducta, “reprogramar-te“, i millorar així la qualitat de la teva vida.
Gràcies per llegir-me,
Mentxu da Vinci. Coach per a l’equilibri del pes.
Naturòpata, Mindfulness, Especialista en Programació Neurolingüística (PNL)
Tractament de trastorns de l’alimentació relacionats amb el sobrepès i ansietat
Sessions individuals presencials o per videoconferència
