Avui en dia, moltes persones tenen problemes relacionats amb el sistema digestiu. I no només intestinals, sinó que trastorns com la dispèpsia, reflux i acidesa estomacal, gastritis, flatulències, restrenyiment, patologies autoimmunes com el Crohn, colitis ulcerosa o litiasi biliar, per exemple, són cada vegada més comuns.
El fetge, l’òrgan emuntori per excel·lència
El fetge, òrgan essencial per a la vida, també intervé en la funció digestiva, però per mantenir la funcionalitat hepàtica en condicions òptimes, les depuracions per mitjà de liquats o sucs verds no són la solució.
L’alimentació és especialment important, ja que el funcionament del fetge està lligat als aliments que ingerim diàriament. Aquestes són algunes pautes que cal tenir en compte:
- No ha de tenir tòxics i s’ha de basar en aliments tan poc processats com sigui possible.
- Aplicar coccions que ajudin a preservar el màxim de nutrients i que vagin d’acord amb la naturalesa de cada persona.
- Seleccionar verdures amargues i depuratives que potenciïn la salut digestiva i hepàtica. És important tenir present que tot l’organisme està interrelacionat i que moltes de les funcions com la digestiva i hepàtica depenen estretament les unes de les altres.
El fetge s’encarrega de filtrar la sang que ve del tracte digestiu i de la melsa abans d’enviar-la a la resta de l’organisme; actua depurant tant substàncies externes (xenobiòtics com alcohol, medicaments, additius, tabac, pesticides, herbicides) com substàncies fruit del metabolisme (urea, purines, àcid úric, histamina, entre d’altres); té un paper clau en la desintoxicació hepàtica mitjançant la fase I (conversió de les toxines en substàncies hidrosolubles per fer que siguin més fàcils d’eliminar i que siguin menys tòxiques) i fase II (procés de conjugació a través del qual diferents enzims afegeixen una molècula al metabòlit intermedi i el converteixen en hidrosoluble, és a dir, fàcilment eliminable); sintetitza àcids biliars per la descomposició dels greixos en àcids grassos i elimina toxines liposolubles; intervé també en la síntesi de proteïnes (albúmina, globulina, hemoglobina, fibrinogen, protrombina, etc.) i també de colesterol; sintetitza i actua com a dipòsit de glucogen per regular la glucèmia sanguínia, etc.
Com podem ajudar a millorar les funcions hepàtiques i digestives?
A més de fer una alimentació saludable sense agrotòxics i de temporada, algunes plantes són excel·lents a l’hora de proporcionar equilibri i harmonia al sistema digestiu de diverses maneres:
- Afavoreixen el procés de la digestió
- Calmen els possibles espasmes
- Protegeixen i regeneren mucoses digestives
- Donen suport a les glàndules annexes com el fetge (totes les funcions), el pàncrees i la vesícula biliar
- Afavoreixen la microbiota intestinal
Cal afegir també que una planta amb propietats colerètiques (que estimula la producció biliar) i/o colagogues (que actua sobre la secreció biliar) facilita la digestió de lípids i, per tant, també és digestiva, alhora que ajuda a desintoxicar i activar el drenatge hepàtic (protecció hepàtica).
Extractes herbaris indispensables per a la salut hepàtica i digestiva
- Card marià (Sylibum marianum): l’antioxidant silimarina (manté nivells de glutatió i superòxid dismutasa) ajuda a protegir les cèl·lules del fetge d’una infecció, redueix la inflamació i afavoreix la regeneració cel·lular. S’uneix a la membrana cel·lular externa inhibint l’entrada de toxines.
- Carxofa (Cynara scolymus): gràcies al seu contingut en cinarines i flavonoides, ajuda a l’excreció hepàtica dels greixos, estimula el flux biliar i protegeix les cèl·lules hepàtiques del dany oxidatiu.
- Bròcoli (Brassica oleracea var. Italica): conté principalment isotiocianat, conegut com a sulforafà. Aquest component té diferents propietats:
- Indueix l’activitat enzimàtica de la fase II en el fetge, alhora que ajuda a mantenir la funció saludable de les cèl·lules del còlon.
- Pot augmentar la quantitat d’enzims antioxidants de la família glutatió-S-transferasa i inhibir altres enzims de citocrom P-450, de manera que afavoreix la regulació de la fase I.
- Té un efecte antioxidant més prolongat en el temps i eficaç i activa gens implicats en la protecció davant de qualsevol agent antioxidant.
- Wasabi (Wasabia japonica): funciona com a antioxidant en activar el factor nuclear NRF2, proteïna bàsica que regula l’expressió de proteïnes antioxidants que protegeixen del dany oxidatiu provocat per inflamació, alhora que regula l’expressió d’enzims desintoxicants i antioxidants de la fase II. El rizoma és interessant, ja que conté diversos isotiocianats.
- Dent de lleó (Taraxacum officinale): actua com a diürètic natural; ajuda a corregir la hipofuncionalitat hepatobiliar afavorint el flux biliar; afavoreix la secreció de gastrina (hormona que estimula la producció de l’àcid clorhídric i pepsinogen a l’estómac), de manera que millora les dispèpsies; facilita la digestió de greixos i promou el confort digestiu.
- Coralet (Berberis vulgaris) conté berberina, que ajuda a disminuir l’estrès oxidatiu hepàtic. Estimula les secrecions de les glàndules digestives i normalitza la funció del tracte intestinal.
- Esquisandra (Schisandra chinensis) és una planta que la medicina tradicional xinesa fa servir com a antioxidant i adaptogen. Augmenta l’activitat enzimàtica de depuració de fase II; dona suport a la funció del fetge augmentant el glutatió hepàtic; promou el creixement d’hepatòcits i de la salut de les cèl·lules hepàtiques.
Quin complement alimentari pot donar suport dualment a la funció hepàtica i digestiva?
La combinació de tots els extractes anteriors la podem trobar a Ultra Liver Support, de Douglas Laboratories®, que juntament amb l’extracte de nabiu (Vaccinium myrtillus, antioxidant) ens proporciona, gràcies al seu contingut en coralet i dent de lleó, un confort digestiu i una ajuda perquè el fetge i la vesícula biliar funcionin com cal. Es recomana també en casos d’estrès i d’hàbits alimentaris poc saludables.
La posologia és de dues càpsules al dia, preferentment abans d’anar a dormir.
No és apta per a infants ni dones embarassades o en període de lactància. En cas de prendre medicació, és recomanable consultar-ho amb el metge per evitar qualsevol interacció.
