Quan no podem controlar la quantitat de dolços que mengem i ho fem amb ansietat ens sentim malament, febles i amb poca força de voluntat. Ens en responsabilitzem i llavors entrem en una espiral de culpabilitat i vergonya.

Ens prometem que no tornarà a passar, que la propera vegada no serem dèbils, que tindrem més força de voluntat i controlarem la situació. La realitat, però, és que el desig descontrolat i l’ansietat per menjar torna a aparèixer al cap d’uns dies, hores o mesos, i es torna a posar en marxa tot el procés. Llavors, una sèrie de preguntes i retrets ens comencen a rondar pel cap: “Com és possible que m’estigui menjant això si sé que m’engreixaré?”; “Per què hi ha persones que tenen força de voluntat i jo no?”; “Ja ho he tornat a fer, no tinc remei i no canviaré mai”. La pregunta correcta, però, seria: “Per què tinc aquesta ansietat per menjar?

Ansietat per menjar

 

El cos és molt savi; respon contra els virus, regula tot sol la temperatura corporal, bomba sang constantment, respira gràcies als pulmons, etcètera. Aquest cos enormement savi que tenim també ens envia missatges per ajudar-nos a mantenir l’equilibri, en forma de desitjos i ansietat per menjar. És important, doncs, que quan tinguem una “necessitat” irrefrenable de menjar ens fixem en què mengem, en quines mancances físiques i emocionals tenim, i en com ens comportem en la vida. Els desitjos i l’ansietat per menjar poden indicar moltes coses; algunes de tan simples com gana o set, però també poden ser unsigne d’alguna de més profunda. Si feu una dieta sense prou nutrients, per exemple, és possible que desitgeu els aliments que contrarestin la manca de vitamines i minerals.

Si feu una dieta sense prou nutrients, per exemple, és possible que desitgeu els aliments que contrarestin la manca de vitamines i minerals.

Però els desitjos i l’ansietat per menjar també poden indicar alguna mancança emocional, i de vegades utilitzem el menjar per omplir un buit provocat per falta d’acceptació, plaer, suport o amor; altres vegades “empassem” menjar perquè és el mateix que fem amb les paraules, o no sabem parar de menjar perquè no estem posant límits en altres aspectes de la vida. Si el cos demana aigua, fruites, verdures, cereals integrals o llegums, està demanant aliment i suport. En canvi, si constantment hi ha la necessitat de menjar aliments ensucrats, salats i greixosos, cal preguntar-se: “Què vol el meu cos físic i emocional, i per què?” A partir d’ara, quan l’ansietat per menjar aparegui, no us jutgeu ni culpabilitzeu; només observeu-vos amb curiositat i preneu-vos-ho com una oportunitat per poder desxifrar els missatges que hi ha darrere d’aquest desig. Només esperant cinc minuts abans de caure en la temptació, podreu adonar-vos de la transitorietat dels desitjos i sensacions, i podreu escoltar i decidir conscientment què és el millor per a vosaltres i el vostre cos.

Núria Roura
Núria Roura

Coach de salut per l’Institute for Integrative Nutrition de Nova York. És autora del llibre Detox SEN. Acompanya les persones a fer canvis d'hàbits profunds i progressius a través de retirs, acompanyament individual, programes en línia, formació i conferències. Comparteix el seu camí de sanació per inspirar a viure i menjar sense culpa, ansietat, culpabilitat ni etiquetes. www.nuriaroura.com

  @nuriarouraSEN/   @nuriarourasen