En casos d’estrès, canvis d’humor, fatiga o trastorns del son, la funció neurocerebral i la memòria s’alteren i les capacitats s’alteren.

Estrès, canvis d’humor o trastorns del son?

Els neurotransmissors (NT), neurones missatgers cerebrals, necessiten, per dur a terme la seva funció fisiològica, uns cofactors essencials, com el magnesi, el ferro, el iode, les vitamines del grup B (especialment B6, B9 i B12), els àcids grassos omega-6 i 3. El terme essencial fa referència al fet que el cos no ho pot fabricar, però ho necessita per funcionar bé, cosa que vol dir que cal aportar-ho amb l’alimentació o amb complementació.

D’una aportació nutricional òptima depèn una bona funció neurocerebral. Així mateix, tota deficiència micronutricional repercuteix en el funcionament del cervell.

Nutrients per al sistema nerviós

En primer lloc, cal assegurar l’aportació de precursors de NT. En particular, la tirosina per a la dopamina, noradrenalina i l’adrenalina; el triptòfan per a la serotonina i la lecitina per l’acetilcolina.
A més, les aportacions nutricionals de magnesi, iode i ferro són fonamentals per a una bona funció del sistema nerviós central. Les vitamines del grup B, els antioxidants i els àcids grassos completen el ventall de nutrients essencials.

D’una aportació nutricional òptima depèn una bona funció neurocerebral. Així mateix, tota deficiència micronutricional repercuteix en el funcionament del cervell.

Els processos d’envelliment i de degeneració neurocerebral, relacionats o no amb la inflamació, són sempre estats d’oxidació sistèmica del cos per l’acció dels radicals lliures (RL), elements nocius de l’estrès oxidatiu. L’oxidació sistèmica és sinònim de fragilitat, inflamació, esclerosi, acidificació, desmineralització i al final, necrosi i mort cel·lular.

Per lluitar contra aquests RL, l’organisme necessita diversos metabolismes antioxidants endògens, però també aportacions nutricionals externes. Els més importants són la vitamina C, la vitamina E, els betacarotens i els altres carotenoides, el coenzim Q10, el magnesi, el zinc, entre d’altres. La salut de les membranes cel·lulars, la seva flexibilitat i permeabilitat, depenen del bon equilibri dels àcids grassos omega-6 i omega-3, amb una ràtio idealment tan propera com sigui possible a l’1 (en la població general aquest quocient s’acosta sovint a 10 o més!).

En l’estratègia per a una bona funció neurocerebral, inclosa la memòria, tots aquests micronutrients són essencials. De tots, el magnesi és probablement el mineral més important per a la funció sinàptica (emmagatzematge i alliberament dels NT).

Fitoteràpia per al sistema nerviós

Podem recórrer també a una fitoteràpia específica per recuperar i millorar una funció cognitiva i/o una memòria deficient. En aquest cas, la planta més indicada és el ginkgo, que afavoreix la microcirculació i la funció neurocerebral.

Hi ha altres plantes amb un efecte adaptògen important, com la rodiola, la centella asiàtica o Bacopa monnieri (Brahmi-Gotu Kola), la bufera somnífera (Ashwaganda), el ginseng, l’eleuterococ i un llarg etcètera. Totes tenen un efecte beneficiós sobre els estats d’estrès i d’esgotament nerviós (burn-out), ja que ens ajuden a adaptar-nos a la situació que estem vivint.

Les plantes ansiolítiques i antidepressives són, també, molt útils i no tenen els efectes col·laterals dels psicofàrmacs. Entre les ansiolítiques, podem beneficiar-nos de diverses plantes, en funció de la somatització de l’ansietat. Per exemple, la melissa és útil per a trastorns digestius; l’arç blanc, per als cardiovasculars; la passiflora, la valeriana i l’escòlzia (Escholtzia californica), per a les tensions i l’insomni. En podem fer servir una o combinar-ne diverses per fer front a l’ansietat i els símptomes associats. Entre les antidepressives destaquem l’hipèric i el safrà, molt útils per a les depressions lleugeres o moderades.

A més de la nutrició, de la micronutrició i de la fitoteràpia, en l’estratègia de regulació dels neurotransmissors i després de la funció neurocerebral en conjunt, incloent la memòria, cal reservar un temps, imprescindible, per a la gestió de l’estrès, el treball emocional, l’activitat física i la pràctica d’unes aficions saludables, el descans i la relaxació (amb la meditació com a medicació última).

Francesco Borella, llicenciat en medicina i cirurgia per la Universitat de Ginebra, Suïssa, format en pediatria i psiquiatria en hospitals de Ginebra, formació especialitzada en acupuntura, homeopatia, fitoteràpia, naturopatia i psicoteràpia, membre docent de l’Institut Europeu de Dietètica i Micronutrició (IEDM).