Foto i recepta: Elka Mocker
La solució reguladora o buffer és la primera responsable de mantenir aquests nivells de pH constants, encara que en l’organisme es produeixin altes quantitats d’àcids a causa del metabolisme. Així, la solució reguladora és el primer nivell de defensa contra els canvis de pH.
La mateixa manté la quantitat d’àcids i de bases en equilibri en un determinat pH en el qual l’activitat biològica de les proteïnes, hormones, enzims, entre d’altres, sigui òptima. Quan la capacitat d’aquesta solució reguladora es veu lleugerament reduïda durant un llarg període de temps, hi ha una alteració important en l’equilibri àcid-base.
Un primer signe de la hiperacidificació és la manca de concentració, apatia i fatiga contínua
Com que l’organisme no pot eliminar totalment els àcids acumulats, aquests, entre altres coses, es van dipositant cada vegada més en forma de toxines en el teixit conjuntiu. Un primer signe d’aquesta hiperacidificació és la manca de concentració, apatia i fatiga contínua.
Aquesta alteració en el metabolisme àcid-base pot donar-se, per exemple, per una alimentació desequilibrada, consum prolongat de medicaments, per estrès o influències nocives del medi ambient. Especialment les malalties cròniques i els processos d’envelliment accelerats poden ser la conseqüència a llarg termini o agreujar-se.
La hiperacidificació en el metabolisme amb la corresponent desmineralització i la intoxicació de l’organisme són el començament d’una llarga cadena de malalties cròniques i la conseqüència del nostre estil de vida.
Una mirada al desenvolupament de l’acidificació i les seves conseqüències ens hauria de mostrar un acostament a la teràpia i a recuperar el nostre equilibri àcid-base original, per exemple, a través de la desacidificació o evitant-la. És un tema que fins ara s’ha tractat amb descuit, ja que sovint no es reconeix en tots els seus aspectes com l’inici de moltes malalties.
Moltes malalties es poden associar a una llarga hiperacidificació de l’organisme i també a molts mals hàbits:
Al·lèrgies, reuma, fibromiàlgia, fatiga crònica, molèsties i mals d’esquena (sense motius fisiològics), osteoporosi, gota, malalties intestinals, migranya, rampes musculars, mala circulació, malalties i al·lèrgies de la pell, sudoració excessiva, entre d’altres.
Una alimentació “normal” conté aproximadament 80% en aliments àcids, quan l’ideal seria 70-80% en aliments bàsics. L’organisme compensa l’excés d’àcids neutralitzant a través dels dipòsits de minerals bàsics en el cos.
La reducció d’aquests dipòsits afecta principalment:
- Als ossos: la duresa dels ossos disminueix, i el perill d’osteoporosi augmenta.
- Al pàncrees: els minerals bàsics són importants perquè els enzims digestius puguin treballar de forma òptima; amb el valor pH modificat es produeixen problemes digestius.
Gran part dels àcids són emmagatzemats:
- En el teixit conjuntiu: sorgeix la cel·lulitis, problemes de pell.
- En les articulacions: provoca gota, reuma, dolors crònics.
- Tenen una influència sobre el sistema hormonal de l’organisme, cosa que pot provocar un fort desequilibri en tot el metabolisme.
- Un valor de pH massa àcid afavoreix l’aparició de molèsties premenstruals i durant el climateri.
Maionesa alcalinitzant.
Foto i recepta: Consol Rodríguez
Com aconseguir desacidificar l’organisme?
Amb una dieta alcalina 100% durant unes setmanes s’aconsegueixen mobilitzar els àcids emmagatzemats durant temps i eliminar-los. Un cop equilibrat el metabolisme àcid-base, es pot fer un manteniment alimentant-se un dia a la setmana amb una dieta alcalina.
Principalment s’hauria d’introduir en el menú diari molta fruita i verdura i repartir-la com a mínim en tres porcions al dia, per exemple: al matí fruita, al mig dia amanida i la nit verdura. Pa, pasta, formatges, carn, peix i altres productes àcids no haurien de superar el 30% de la ingesta diària. El més important és menjar regularment. La millor dieta alcalina aporta molt poc si no es menja regularment i se salten àpats.
També productes de plaer que consumim diàriament, com el cafè, te negre i verd, nicotina, dolços, xocolata, productes lactis, alcohol, pastisseria, menjars preparats, margarina, begudes amb gas, inclosa l’aigua amb gas entre d’altres, augmenten el valor àcid del pH.
Com podem ajudar l’organisme a eliminar toxines?
Una forma molt suau d’eliminar l’acidesa i les toxines és a través dels banys alcalinitzants. Es poden utilitzar sals alcalines especials, que s’afegeixen a l’aigua –amb tres o quatre cullerades n’hi ha prou–, que no ha de superar els 36-37 graus de temperatura, i el bany no ha de durar més de 60 minuts. Per afavorir l’eliminació de toxines durant el bany, es pot raspallar la pell. Els banys de cos sencer s’haurien d’introduir a partir de la segona setmana d’iniciar una dieta alcalina.
Un bany de peus de 30-40 minuts a una temperatura de 38-41 graus amb sal alcalina també elimina toxines i acidesa i pot realitzar-se des del primer dia.
També és molt important fer neteges de còlon regularment. Es poden fer servir senzillament receptes casolanes, sense necessitat de comprar productes específics. És el millor sistema i menys agressiu per eliminar toxines des de dins.
L’estrès i els conflictes són un dels motius que provoquen més hiperacidificació. És molt recomanable introduir de forma regular sessions de relaxació, meditació, massatges, passejades a l’aire lliure, o sessions d’esport suaus.
Cal evitar l’excés de carn, sobretot si és processada
Com podem complementar les mancances minerals provocades per la hiperacidificació?
A més d’un canvi conseqüent en l’alimentació i hàbits hi ha diversos preparats que donen suport a la desadificació i poden ser d’ajuda per a l’organisme. En aquest cas la complementació amb substàncies minerals alcalines (sals altament alcalines i amb àcids febles) poden ajudar a equilibrar de manera duradora el metabolisme àcid-base.
A causa de la precària reabsorció a l’intestí, no sempre s’obté prou quantitat de calci. En una exposició àcida perllongada s’elimina més calci del que s’absorbeix, cosa que té una conseqüència negativa en l’estructura dels ossos. Per aquest motiu es recomana augmentar el consum de preparats amb citrats per millorar la reabsorció del calci i millorar la seva disposició en l’organisme, abans de res en els ossos, però també és necessari en reaccions enzimàtiques, per al bon funcionament de moltes hormones i la contracció dels músculs.
És especialment recomanable el calci de coralls, que s’aconsegueix a través dels sediments dels coralls i que l’organisme reabsorbeix molt ràpidament. A més, aquest calci conté addicionalment moltes substàncies minerals importants i oligoelements com el seleni, el manganès i el zinc.
El magnesi és igualment un element central i molt important per a la reacció enzimàtica i la contracció muscular. L’organisme té més necessitat de magnesi en situacions d’estrès i esforç. A més, en èpoques de calor se’n perd més a través de la transpiració. La millor manera de consumir-lo és en bicarbonat i citrat, ja que té la millor biodisponibilitat en l’organisme.
Un abastament adequat de potassi només es garanteix amb el consum regular de fruita fresca ben preparada, amanides i vegetals. El potassi és important per al sistema nerviós autònom i dóna suport, sobretot, la desadificació i desintoxicació intercel·lular.
RAAB Vitalfood GmbH
Equip tècnic
