Ho assegura el psicoimmunòleg Xevi Verdaguer: “El trastorn endocrí més freqüent de les dones en edat fèrtil és la síndrome dels ovaris poliquístics, que provoca infertilitat, irregularitats menstruals (cicles de 35-40 dies o més) i dolor premenstrual amb sagnats que poden durar fins a set dies”.
Segons continua explicant Verdaguer, els òvuls s’enquisten dins de l’ovari perquè no n’hi ha cap que acabi de madurar del tot. “Per culpa d’un, uns quants altres d’immadurs s’enquisten”. Tot plegat passa per culpa d’un excés d’hormones masculines anomenat hiperandrogenisme, hiperinsulinèmia (resistència a la insulina per excés de glucosa en sang) i anovulacions cròniques (la menstruació no ve cada mes).
Per consegüent, aquesta alteració de l’eix hormonal provoca hirsutisme, és a dir, més pèl a la patilla o a la barbeta, a la zona del melic o sacre-glutis; acne, caiguda dels cabells a la zona frontotemporal, hipertròfia del clítoris, veu més greu, obesitat o dificultat per aprimar-se, aurèola mamària i aixelles de color més fosc; talons del peus molt secs amb clivelles o també cabells fins i que cauen amb facilitat.
“Aquestes característiques físiques són les que acompanyen sempre el quadre d’ovaris poliquístics, perquè formen part de la mateixa alteració hormonal”, assegura Verdaguer. L’evolució natural d’aquesta síndrome, si no es tracta correctament o bé, si només es decideix prendre anticonceptius orals sense resoldre l’origen del problema, és la diabetis, ansietat, pell atòpica o èczemes. I encara pot anar més enllà.
La causa principal pot ser o bé una predisposició genètica o bé mals hàbits alimentaris que condicionen la involució de la salut hormonal. La recomanació bàsica de Verdaguer és que “les dones amb irregularitat menstrual mirin enrere, cap als seus pares i mares, per comprovar si algú ja ha patit miomes, endometriosi, càncer de mama o de pròstata, calvície prematura, èczemes, ansietat o diabetis”, que són les conseqüències de la mala salut hormonal que provoca aquesta síndrome “abans de decidir prendre anticonceptius com si no passés res”.
A l’hora de resoldre el problema, Verdaguer esmenta tres fronts: enzims, glucosa, estrès.
1) “L’enzim que fabrica hormones masculines (andrògens) als ovaris i glàndules suprarenals pot estar més activa del que és normal per un polimorfisme, que provoca més quantitat d’hormones masculines”.
Per reduir la quantitat d’aquestes hormones, els aliments adequats són:
- Regalèssia
- Lli
- Menta
- Alfàbrega
- Peix blau
- Algues
- Nous
La majoria d’andrògens o hormones masculines (97%) circulen de manera biològicament inactiva per la sang perquè estan units a la proteïna transportadora d’hormones (SHBG) i no provoquen problemes.
Per augmentar els nivells de la proteïna transportadora, la SHBG, els aliments adequats són:
- Kudzú
- Fenigrec
- Llegums
- Lli
- Sèsam
- Xiitakes
- Peix blau
- Nous
- Algues
- Ortiga (Urtica Dioica), que augmenta la SHBG i redueix l’hiperandrogenisme
2) Una dieta rica en sucres, hidrats de carboni refinats i lactis indueix resistència a la insulina, hiperandrogenisme, obesitat, infertilitat i síndrome d’ovaris poliquístics.
Aprimar-se en les dones obeses ha de ser el primer objectiu. La restricció calòrica fa baixar el pes corporal i així es restaura el cicle menstrual.
Els aliments que milloren la resistència a la insulina són els següents:
- Fenigrec
- Canyella
- Fruita
- Verdures
Ingerir àcids grassos poliinsaturats fa que el múscul absorbeixi millor la glucosa, i el fetge, el glucogen, i això millora la sensibilitat a la insulina.
Els aliments rics en omega-3 són:
- Peix blau
- Nous
- Lli
- Algues
Es recomanen dosis de 4 g d’omega-3 al dia, que es poden aconseguir amb complements naturals.
L’inositol és considerada una vitamina que millora la sensibilitat a la insulina, redueix els andrògens.
Els aliments rics en inositol són els següents:
- Fruites cítriques, raïm, plàtan i meló
- Nous
- Llegums
- Llavors com el lli o sèsam
- Fetge dels animals
- Api, espàrrecs
Dosis 1,200mg/dia de C-chiro-inositol.
El crom és un mineral que també millora la resistència a la insulina i la síndrome d’ovaris poliquístics. Els aliments rics en crom són els següents:
- Carn
- Ous
- Marisc
- Poma, raïm, plàtan
- Bròquil, tomàquet i espinacs
L’exercici físic és un factor important que cal tenir en compte per prevenir la resistència a la insulina, si es fa de manera regular. Hi ha moltes evidències científiques positives respecte de la síndrome d’ovaris poliquístics, obesitat, acne i resistència a la insulina en les dones que fan vuit hores d’activitat física a la setmana.
3) Finalment, “descansar set o vuit hores de nit també és essencial”. Dormir poc fa pujar els nivells en sang de cortisol i glucosa, hiperinsulinèmia, amb totes les conseqüències que això comporta. Així doncs, a banda d’alimentar-se correctament, també cal descansar bé.
