Guacamole amb nachos

Recepta per fer amb els nens segons la Marta Carnicero

A partir de 6-7 anys:

Si hi ha alguna cosa que caracteritzi el guacamole, a banda del característic verd de l’alvocat, és l’aroma de coriandre i la sensació picant que deixa a la boca. Si el prepareu amb i per a criatures, però, el més recomanable és no posar-hi ni coriandre (per l’aroma i gust forts) ni picant, per evitar problemes (recordeu, a més, que els nens no haurien de manipular mai xilis picants, ja que fer-ho és molt perillós). No prepareu el guacamole amb massa antelació, ja que té tendència a ennegrir (oxidar-se), encara que el suc de llima evita fins a cert punt que això passi. En tot cas, tapeu-lo de seguida amb film de plàstic en contacte directe amb el guacamole.

Ingredients

– Suc de llima al gust (podeu substituir-lo per suc de llimona)
– 2 tomàquets petits
– 1/2 ceba petita
– -3 alvocats
– nachos
– 1/4 de xili tipus “serrano”
– Fulles de coriandre al gust.

Elaboració

Per pelar els tomàquets:

Demaneu a un adult que escaldi els tomàquets en aigua bullent durant 20 segons i després els refresqui en aigua freda. La pell sortirà gairebé sola. Recordeu que una olla amb aigua bullent és perillosa. Mantingueu-vos-en allunyats i no jugueu a la cuina.

Elaboració:

Prepareu tots els ingredients. Espremeu la llima o la llimona i reserveu-ne el suc. Sota la supervisió d’un adult, peleu els tomàquets, treieu-los les llavors i feu-los a dauets de ½ cm de costat. piqueu la ceba ben petita. Buideu els alvocats i poseu-los, juntament amb la ceba i el tomàquet, dins un bol gros. Afegiu-hi suc de llima al vostre gust


La recepta ideal perquè els nens mengin de tot no existeix, però els cuiners asseguren que hi ha certes pràctiques que hi poden ajudar. La Carme Ruscalleda, del restaurant Sant Pau, proposa que les famílies parlin de menjar mentre estant menjant. Tal com sona.

És a dir, si en un àpat s’està menjant macarrons, el tema de conversa hauria de ser sobre els mateixos macarrons, sobre la manera com s’han cuinat, sobre el sofregit, sobre la pasta, sobre tot allò al qual derivi la conversa. “Cada àpat es pot convertir en una classe magistral sobre alimentació”.

La cuinera Ada Parellada té altres trucs, que els ha posat en pràctica també amb els seus fills. “Els he fet entrar a la cuina per jugar, per fer-hi els deures, perquè es fessin seu l’espai, en definitiva”. I sobretot “els he fet participar en l’elaboració de les receptes”. La cuinera del restaurant Semproniana recomana adaptar receptes i eines a l’edat de cada criatura. “Als més petits els podem donar unes tisores escolars perquè tallin els porros. Els carbassons i els xampinyons, que són tous, també són ideals perquè els trossegin. D’altra banda, les receptes per fer amb nens han de ser manipulatives, “perquè les sopes els encanten de menjar, però, en canvi, per a ells són molt avorrides de preparar”. Una recepta ideal per fer amb nens és la quiche. “Els pastissos també estan bé de preparar conjuntament, perquè el resultat és sorprenent i ràpid, però està bé que també participin en la cuina diària, no només en la festiva”.

Per la seva banda, el cuiner Ferran Adrià ha proposat en més d’una ocasió que els nens estudiessin una assignatura a l’escola que es digués Alimentació. “Una de les coses que aprendrien, per exemple, és la temporalitat de les fruites i les verdures”. En Ferran aposta clarament perquè la societat en tingui coneixements, i si comencen els petits des de l’escola, molt millor.

I si en Ferran creu en els estudis, la Marta Carnicero, autora del llibre Festa a la cuina, també suggereix pràctica, “adaptem receptes i elaboracions a cada una de les edats”. “Des dels 2 anys, podem fer que els nens facin alguna cosa a la cuina. Al llibre hi podrem trobar receptes per a cada edat. Des de preparar amanides, netejar enciam. El que no ens ha de fer mandra als pares és que la cuina s’embruti, perquè, després, quan s’acabi la preparació, els hem d’ensenyar també a netejar. És clar, que se’ls ha d’ensenyar segons el que puguin en cada edat. Però preparar un plat ha d’anar lligat amb netejar també”. La Marta Carnicero assegura que l’estratègia és bona, perquè “a casa meva, els menjars de color verd eren rebutjats d’entrada, i des que els preparen les meves filles, els tasten”. L’esforç ha valgut la pena.

La cuinera Carme Ruscalleda també recomana (sempre que es pugui) que alguns aliments es plantin també a casa. Al balcó, a l’ampit de la finestra, a la terrassa, qui en tingui, es poden plantar unes tomaqueres o uns enciams en unes torretes. “I que ho facin les criatures, que en visquin el procés, que ho vagin regant, i que vegin que d’aquella llavor que un dia van plantar, ha sortit una tomaquera”. El procés també els pot acostar a atrevir-se a menjar hortalisses, fruites i verdures, que ja siguin pel color o per la textura, costen que els surti de manera natural.

 

Trinitat Gilbert
Trinitat Gilbert

Periodista