Una màquina de venda de fruites exprés
Hi ha centres esportius que disposen de màquines de venda automàtica de fruita. Sembla que un gimnàs i la fruita són conceptes que van lligats. Ara bé, especialistes com la Rosa Burgos, coordinadora de la Unitat de Nutrició de l’Hospital Vall d’Hebron, plantegen que aquestes màquines també siguin presents als instituts, als centres on es mouen els joves. “I així s’eliminarien les que faciliten l’adquisició de brioixeria industrial i refrescos ensucrats”. És qüestió de fer accessible una alimentació saludable. L’estratègia s’inclouria dins del projecte NAOS (estratègia per la nutrició, activitat física i prevenció de l’obesitat) que promouen l’Agència Espanyola per la Seguretat Alimentària (AESAN) i el Ministeri de Sanitat de l’Estat espanyol.
Una de les sentències clàssiques de molts decàlegs sobre alimentació infantil diu: donaràs als fills fruita i verdura. N’hi ha més, però comencem per la fruita. Als nadons, quan just acaben de bufar les espelmes dels sis mesos, se’ls recepta un puré de fruites a les quatre de la tarda. “I em sobta que molts pares no es plantegin quina fruita triaran a l’hora de fer aquell puré. Les fruites han de ser de temporada, per començar, ecològiques, per continuar, i de proximitat, cultivades prop d’on viuen”, explica el pagès de Lleida Josep Pàmies.
Si els pediatres no ho recomanen ni els pares s’ho plantegen és perquè “la societat s’aguanta gràcies a les malalties, perquè així la indústria farmacèutica funciona”, continua dient en Pàmies. I, si no, “per què hi ha tantes intoleràncies i al·lèrgies infantils, avui en dia?”, em pregunta el famós defensor de l’estèvia.
Amb les sentències del pagès ben apuntades, me’n vaig a veure la pediatra i digestòloga infantil Margarita Pich, de la clínica Teknon de Barcelona. Li explico el que m’ha dit el pagès de Lleida i em comenta que hi està d’acord. “Afegeixo que les al·lèrgies alimentàries i les intoleràncies s’han incrementat perquè les criatures també passen per processos repetitius de malalties, perquè consumeixen molts antibiòtics –n’hi ha que en prenen 6 cops en un any!– i, també, ho dic per l’excés de vacunes”. Quan la pediatra parla dels processos repetitius de malalties es refereix a criatures que van amb febre a la llar d’infants o a l’escola, que no han acabat de passar un procés de guariment d’una infecció i que recauen contínuament.
Tornem a la fruita. Li pregunto pels purés que recomana a les famílies amb nadons. “Em trobo amb moltes famílies que em diuen que als seus nadons no els agraden els purés de fruita. Llavors investigo les fruites que fan servir i entenc que als nadons no els agradin”. La fruita que no és ecològica és molt àcida, no té gust, a més, ha passat per cambres frigorífiques on no ha madurat, i quan n’ha sortit, ha madurat de cop, i per això ha perdut el gust. Així doncs, el primer pas que fa la pediatra és recomanar fruita ecològica, perquè és dolça, un dels gustos desenvolupats per les criatures. “Després també els dic que deixin fora de la nevera els plàtans fins que adquireixin un color negre. Les pomes i les peres també les han de deixar fora de la nevera perquè la pela s’arrugui”. Per últim, la Dra. Pich em diu que sempre convenç els pares amb una frase: “El que mengen les criatures ho incorporen al seu cos. Si els doneu una fruita amb substàncies químiques, els donareu menys nutrients, i el seu cos protestarà”.
Fins aquí el tipus de fruita, quan s’opta pel decàleg de donar fruita a les criatures. La setmana que ve us explicaré els arguments favorables d’alguns dietistes-nutricionistes i endocrins sobre la ingesta infantil de fruites, però també us parlaré de l’opinió d’especialistes que defensen tot el contrari.
