La doctora Ana Maria Plaza Martín, cap del Servei d’Al·lèrgia i Immunologia Clínica de l’Hospital Sant Joan de Déu, assegura que “les al·lèrgies alimentàries han augmentat, de manera que entre un 6 i un 8% dels infants en tenen una”. I encara augmentarà, en els anys vinents, fins a un 10%. Si parlem de la població en general, el percentatge pujarà fins a un 15 o un 20%.
Per què? Per entendre-ho, cal pensar en una balança. D’una banda, hi ha la prevenció del sistema immunitari. De l’altra, la capacitat de desenvolupar malalties al·lèrgiques. “Als països industrialitzats, no hi ha infeccions, perquè hi ha molta higiene i molta prevenció amb les vacunes, i llavors es descompensa la balança i es poden desenvolupar les al·lèrgies”. Ara bé, també cal dir que “les criatures que les desenvoluparan seran les que tindran un condicionant genètic”.
Aquesta explicació fa entendre per què a l’Àfrica hi ha menys expressió de malaltia al·lèrgica malgrat que hi ha els mateixos condicionants genètics que a Europa. La balança immunològica està descompensada cap al cantó de les infeccions.
Mèdicament, els estudis reforcen la prevenció, però de moment hi ha moltes vies que encara no estan definides. “Hem passat per fases, ara ja obsoletes, que aconsellaven dietes estrictes sense aliments al·lergènics per a embarassades i per a lactants amb antecedents familiars, però ara hem comprovat que pot ser fins i tot contraproduent”.
La doctora Ana Maria Plaza, que també és la presidenta de la Societat Espanyola d’Immunologia Clínica i Al·lèrgia Pediàtrica, comenta que l’única prevenció segura de moment és no avançar ni endarrerir la introducció d’un aliment a la criatura. “Si es fa massa aviat, l’intestí no serà prou madur, però si es retarda més del compte, llavors també pot ser perjudicial perquè ha trigat massa a posar-se en contacte amb aquell aliment, i per tant pot desenvolupar l’al·lèrgia”.
Com a tractaments innovadors, Plaza en revela un que no serveix per a tota la població al·lèrgica ni per a tots els casos, que consisteix a subministrar dilucions dels aliments que provoquen al·lèrgia a la criatura fins que arriba a tolerar l’aliment.
Victòria Castell, responsable del Comitè Científic Assessor de l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària, indica que a partir del 13 de desembre de 2014, entrarà en vigor una normativa comunitària nova en matèria d’etiquetatge dels aliments que obligarà a facilitar informació sobre qualsevol ingredient o coadjuvant tecnològic (com per exemple els additius) que pertanyi o derivi d’un dels grups d’aliments considerats al·lergògens “i que ja cal indicar actualment en l’etiqueta dels productes envasats”. Ara bé, amb aquesta normativa, es vol “incrementar la protecció de la salut dels consumidors afectats d’al·lèrgies alimentàries i sobretot facilitar-los el consum d’aliments en establiments de restauració”.
D’altra banda, Maria Àngels Pie, vicepresidenta d’Immunitas Vera, associació d’Al·lèrgics Alimentaris i al Làtex de Catalunya, relata que les criatures de seguida són molt conscients del que poden i no poden menjar; la societat, no. Per començar, “les reaccions d’una intolerància a una al·lèrgia són molt diferents, perquè en una al·lèrgia, segons com sigui, hi pot haver mort en cinc minuts”.
A més, hi ha al·lèrgies que no només són per ingesta, sinó que també ho són per contacte o per inhalació de l’aliment. Això vol dir que si una criatura és al·lèrgica a la llet, els guixos habituals de l’escola són font de perill, perquè estan fets amb caseïna. “A la pàgina web de l’associació tenim publicada els ingredients al·lergògens de tots els materials escolars habituals, per exemple”.
Quant a l’etiquetatge dels aliments, la vicepresidenta d’Immunitas Veras explica que l’any 2013 l’associació ha rebut quatre alertes per xocolates negres que no indicaven que contenien traces de llet.
A la Fundació Roger Torné, el pediatra Manuel Praena, elabora una llista exhaustiva dels aliments implicats en les al·lèrgies alimentàries, que són: llet (especialment nens), peix (nens grans i adults), ous (sobretot nens), fruita seca (totes les edats), soja (principalment nens fins al punt que un 30% de persones amb al·lèrgia a la llet de vaca tenen també al·lèrgia a la soja), blat (principalment nens), mariscos, com gambeta, cranc i llagosta (totes les edats).
Finalment, el metge Javier Subiza, director mèdic d’Al·lergologia de TheDoctors.es, i especialitat en al·lèrgies, assegura també que les al·lèrgies alimentàries infantils han augmentat juntament amb les respiratòries i les cutànies durant els últims vint anys. “La hipòtesi més important del perquè és la higiene excessiva i, per tant la falta d’exposició als gèrmens, fet que provoca un canvi en el sistema immunitari, que acaba derivant en una reacció al·lèrgica”.
Dit amb altres paraules, el sistema immunitari està dissenyat per estar exposat a microbis i a bacteris, perquè així està actiu i produeix els anticossos bons, que n’eliminaran la infecció. Ara bé, actualment hi ha un excés d’higiene i també “una alimentació estèril i molt processada”. D’aquí que sigui tan important la llet materna i els aliments de veritat, el menjar de debò, com els de Km 0, “els que menjaven els nostres avis”.
La indústria alimentària ha intentat pal·liar-ho amb els probiòtics per introduir bacteris que activin el sistema immunitari, però “els resultats beneficiosos no són concloents i, per tant, no es pot dir que aquesta sigui la via”. L’única efectiva és la de l’alimentació allunyada de menjars processats.
