Què és?

La cafeïna va ser descoberta l’any 1819 per l’alemany Friedrich Ferdinand Runge, com a compost químic que formava part del cafè. Anys més tard, es va veure que la cafeïna també forma part de la guaranina (que es troba en el guaranà), la teïna (en el te) i la mateïna (en el mate). La cafeïna estimula la secreció gàstrica i el sistema nerviós central, i actua com a tònic cardíac i com a diürètic. En dosis petites, produeix sensació de benestar i de vigor corporal. Augmenta la fluïdesa d’idees i la resistència a la fatiga intel·lectual, i acreix la irritabilitat i la contractilitat dels músculs voluntaris.  En el cos, aquesta substància té com a mecanisme d’acció el de “competir” amb l’adenosina —neurotransmissor que actua com a calmant de les cèl·lules nervioses—, i en frena l’activitat.

És a dir, el que fa la cafeïna és competir pels receptors de l’adenosina i en bloqueja l’activitat; l’efecte directe és que endarrereix la sensació de cansament i son, i estimula el sistema nerviós central i la seva activitat.

Gairebé ningú qüestiona que la cafeïna —consumida moderadament— pot produir sensacions agradables. Ara bé, igual de cert és que si n’ingerim en quantitats elevades, pot provocar un augment de la freqüència cardíaca, de l’eliminació de líquid per l’orina, intranquil·litat, tremolors, dificultat per dormir i fins i tot ansietat.

Realment som molts els que gaudim cada dia d’un cafè, quan ens llevem o bé després d’un àpat, i a més de poder assaborir-ne el gust i l’aroma, potser experimentem, fins i tot, un lleuger augment d’energia poc després de prendre’l.

Parlar de cafeïna, però, no és el mateix que parlar de cafè. La cafeïna s’usa actualment com a compost aïllat per a nombroses preparacions esportives, com begudes isotòniques i gels energètics. D’aquesta manera, en cap cas hauríem d’associar els possibles efectes positius o negatius del consum de cafè amb els que s’han trobat en la cafeïna, així com tampoc podem extrapolar els resultats dels estudis fets en el camp de l’esport amb aquesta substància a la població que consumeix cafè. Així doncs, encara que en tots dos casos es consumeix cafeïna, la manera de prendre-la, la dosi i fins i tot el motiu són molt diferents.

Mai hem de perdre de vista que la resposta davant la ingesta d’aquesta substància és diferent en cada persona: hi ha a qui consumir cafeïna no li afecta gens, mentre que d’altres amb un sol cafè al dia ja en tenim prou, i encara hi ha persones que no el poden ni ensumar pels efectes negatius que els provoca.

Pel que fa a l’ús de la cafeïna en l’esport, alguns estudis apunten que en els de mitjana o llarga durada la cafeïna contribueix a millorar el rendiment, mentre que això no s’ha pogut demostrar en els de curta durada.

L’efecte positiu en esports d’una duració mitjana o llarga seria degut a un retard en l’aparició de:

La fatiga, ja que augmenta la lipòlisi, és a dir l’alliberació d’àcids grassos que el múscul utilitza com a combustible. És a dir, ingerir cafeïna afavoriria l’ús dels greixos com a font d’energia.

El cansament, i a una millora en l’estat d’alerta, per l’estimulació del sistema nerviós central (encara que a determinades persones els provoca nerviosisme i inestabilitat emocional).

Les dosis de cafeïna necessàries per tenir les sensacions esmentades ―de benestar i millora de la capacitat d’alerta— solen ser menors que les que calen per obtenir altres efectes de caràcter metabòlic, com la mobilització de greixos.

La cafeïna continguda en una tassa de cafè o en dues (entre 80 i 200 mg, aproximadament) pot ser suficient, per exemple, per contribuir a la sensació de “trobar-se millor”. Per aconseguir efectes a llarg termini, en canvi, necessitarem dosis més altes —tenint sempre en compte la tolerància individual.

La cafeïna com a substància ergogènica es va retirar de la llista de substàncies prohibides l’any 2004, però així i tot hi ha estudis que demostren una millora en el rendiment després d’ingerir-ne. Cal, però, tenir sempre present que l’efecte que té contra la fatiga està íntimament relacionat amb la resta de la dieta i que, com tot, també pot tenir efectes negatius.

Entre aquests efectes negatius, cal ressaltar, d’una banda, que la cafeïna és diürètica (no estaríem parlant estrictament d’un cafè, ja que aquest porta aigua i així s’incorpora líquid al cos). D’altra banda, i tot i que la cafeïna és una substància alcalina, quan entra al cos en forma de cafè o de beguda energètica comporta una baixada del pH. Això passa perquè el pH de la beguda final és àcid, i per tant pot produir una alliberació de calci provinent dels ossos per tornar a equilibrar el pH de l’organisme, i això podria acabar suposant una desmineralització òssia.

Núria Serra, biòloga

Núria Serra
Núria Serra

Biòloga