És ben sabut que la vitamina D té un paper clau a l’hora d’ajudar el nostre cos a mantenir la fortalesa i la salut de les dents i els ossos. Més enllà de garantir un esquelet fort i un somriure perfecte, però, la vitamina D intervé també en altres processos:
- Millora la força i la potència muscular.
- Afavoreix l’eliminació de productes de desfets àcids del metabolisme.
- Accelera la recuperació muscular, ja que intervé en la producció de substàncies que redueixen la inflamació.
- Augmenta l’activitat del sistema immunitari i redueix, així, la possibilitat d’agafar grips o refredats.
D’altra banda, s’ha demostrat que hi ha una relació positiva entre els nivells de vitamina D i el percentatge de massa muscular i també entre aquest percentatge i els nivells de sucre en sang.
Tot i que exposar-se al sol és la millor manera d’aconseguir-la –prenent, això sí, les precaucions pertinents− podem incorporar la vitamina D al nostre organisme a través de certs aliments. Una bona font d’aquesta substància tan apreciada és el peix blau (sobretot sardines, seitons i tonyina), els olis de peix, els formatges greixosos, els ous, certs bolets com ara el xiitakes, els llagostins i tot una sèrie de productes enriquits que trobem actualment al mercat, com la llet de soja, d’arròs, i algunes barretes energètiques.
Els rajos UVB que rebem del sol estimulen la pell perquè produeixi vitamina D. No és necessari exposar-se molt ni durant molt de temps al sol: tan sols exposant la cara, braços i cames durant cinc minuts al dia ja n’hi ha prou per a una dosi saludable. Aquesta breu exposició solar podrà proporcionar-nos les necessitats diàries amb un risc mínim d’efectes secundaris. Ara bé, cal recordar sempre els efectes negatius que té una llarga exposició al sol. Per evitar cremades, cops de calor i càncer de pell és important protegir-se amb crema solar i cobrir-se amb roba i un barret després de quinze minuts d’exposició.
A l’hora d’exposar-nos al sol, hem de tenir en compte diversos aspectes circumstancials que poden variar els efectes dels rajos UVB. És el cas de l’època de l’any, la latitud, l’altitud, l’hora del dia, els núvols o la pol·lució. Durant l’hivern, en algunes ciutats el dia té poques hores de sol; això, sumat a certes condicions meteorològiques, fa que no hi hagi prou radiació perquè la pell pugui produir vitamina D, i això dificulta que n’assolim el mínim necessari diari. La contaminació i els núvols també disminueixen el nombre de rajos que ens arriben. És en aquests casos –si, a més, es fa esport habitualment− quan és més recomanable recórrer a les vies de subministrament de vitamina D abans esmentades.
