Un exèrcit de Gretes Thunberg i el canvi climàtic seria una reminiscència del passat en un tancar i obrir d’ulls. Seria el camí més ràpid per guanyar la guerra contra l’escalfament global amb el permís de les grans potències mundials o sense. Per aconseguir-ho, faria falta un petit gran detall: clonar fins a la sacietat la mediàtica adolescent de setze anys amb autisme. Si amb el seu compromís ha aconseguit que el món l’escolti fent vaga escolar cada divendres, què farien un milió tres-cents mil “soldats” menors d’edat amb la mateixa convicció que la jove danesa d’ulls blaus que no agafa avions per no embrutar l’atmosfera de diòxid de carboni?
La xifra d’un milió tres-cents mil no és arbitrària. Són els àpats que se serveixen a diari als menjadors de les escoles sueques. Al centre del país escandinau, i més concretament a la ciutat d’Uppsala, hi ha la Nannaskolan, un centre educatiu de primària que, per segon any consecutiu, ha guanyat el premi de “Millor restaurant escolar” que entrega White Guide Junior “pel seu brillant compromís, pels seus mètodes educatius sòlids i per la seva estranya habilitat de crear un tot on el menjar és el centre de l’aprenentatge”.
És precisament aquest “crear un tot on el menjar és el centre de l’aprenentatge” que desperta una curiositat inusitada entre el món periodístic. És inevitable voler saber què passa dins el micromon d’aquella escola exemplar. I és que un sisè sentit fantasieja amb la idea que, si totes les escoles del món seguissin aquest model, potser el canvi radical en el model alimentari que reclama l’últim informe del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) seria un objectiu realista.
El menjar del Nanna Bistro –així s’anomena el restaurant escolar– l’elaboren cuiners professionals que han treballat en restaurants convencionals. Serveixen plats sostenibles amb la idea de generar el mínim impacte ambiental. Sempre hi ha opcions vegetarianes, un bufet d’amanides i pa artesanal fet a la cuina. Com que menjar i entorn són inseparables, el menjador està decorat per decoradors professionals que volen potenciar les habilitats dels estudiants.
El menú setmanal és del tot evocador. No hi ha el clàssic primer, segon i postres. La dieta de la setmana es basa en el que “Avui és correcte”. Ni ahir ni demà; aliments d’aquí i ara. Això implica una consciència superior, perquè sempre és molt millor aprendre alimentació saludable menjant que a través d’una assignatura d’educació alimentària en horari lectiu. L’escola defensa que l’alumnat aprèn conceptes com estacionalitat i frescor dels aliments mentre menja. És a dir, la gana els fa entendre la lliçó sense mestres, exàmens ni obligacions immediates. Prou de repetir com lloros que amb el menjar no s’hi juga.
Nannaskolan
Un exemple: de dilluns a divendres mengen boles de patata amb melmelada de nabius, guisat de cigrons amb poma, albercoc i blat de moro, bistecs de mongetes sobre mongetes vermelles i negres, pasta d’herbes, crema d’alfàbrega i remolatxa, tapsi (guisat de verdures), coliflor amb crema de coco i búrgul, enchiladas amb mongetes i formatge o un nasi goreng amb salsa d’all. Menjar saborós amb molt poca proteïna animal, però amb tota l’energia calòrica que cal per arribar al final del dia.
La idea de crear una assignatura d’educació ambiental i alimentària és un tema recurrent que torna cada setembre amb l’inici de les classes. Potser és un tòpic aprofitar la bona feina dels països escandinaus per menysprear els descuits del països llatins, però és que aquest cas és flagrant. Mentre que a Suècia les escoles reben premis pel seu compromís verd, aquí ens donem cops a l’espatlla si amb prou feines els nens aprenen la piràmide dels aliments. Mentre que a Suècia els infants fan una dieta basada en vegetals locals, aquí tenim dificultats per convèncer l’escola pública que organitzar excursions al McDonald’s amb –oh, sorpresa!– el consentiment de les famílies no és la millor idea del món, tal com denuncia l’informe anual “Mi primer veneno” de Justicia Alimentaria. Mentre que a Suècia els més petits entenen que hi ha ingredients que abunden a l’estiu i que desapareixen del bosc a l’hivern, aquí preferim inflar-los de congelats, fregits, carn vermella i sucres presents tot l’any al supermercat.
Sembla un conte de ciència-ficció alimentària, però a la primera reunió de famílies i mestres de totes les escoles públiques s’hauria d’exposar d’entrada aquest dilema alimentari amb dues opcions de menú escolar. L’opció A, basada en ingredients i receptes elaborades per accelerar la destrucció del planeta, i l’opció B, basada en ingredients i receptes que ajuden a regenerar-lo. Potser seguiríem sense tenir un exèrcit d’1,3 milions de Gretes, però la pròxima generació d’adults segurament no tindria la sensació que el món se’ls està escapant de les mans.
