Cada vegada més gent fa la compra de menjar escanejant les etiquetes dels aliments. Són els nous caçadors de codis de barres, que, en lloc d’anar carregats amb una escopeta pel bosc, van amb un telèfon d’última generació pel supermercat. És el camí més curt per avaluar si la compra d’aliments habituals és més o menys saludable del que creien.

esborreu les apliacacions d'escaneig d'aliments

No es pot negar que són ràpids i eficients. Mentre la bateria duri, no hi ha producte industrial i/o envasat que escapi del seu punt de mira. En qüestió de segons, amb una ditada a la pantalla tàctil comproven com la Coca Cola Zero té més bona puntuació que l’oli d’oliva verge extra, que la favada asturiana Litoral, amb greix de porc per parar un tren, és ben sana si fem cas del 84 sobre 100 d’un rànquing miraculós, o que poden endrapar galetes Gullón fins a petar perquè estan categoritzades com a “excel·lents” respecte de la competència.

Curiosament, dijous a mercat no en veig pas, d’aquests caçadors de codis de barres. O s’amaguen o, com molt em temo, no hi fan acte de presència. Si no poden escanejar cap verdura, fruita, llegum o peix fresc, on és la gràcia de tot plegat?

Imagino la distribució de la nevera i del rebost de casa seva. Tot ben organitzat prudentment segons criteris més que discutibles. Des de principis de l’any 2019, el menjar es pot puntuar de l’1 al 100, categoritzant el producte com a “excel·lent”, “bo”, “dolent” i “mediocre”, o fent cas del semàfor de colors i lletres de Nutri Score, el sistema legal que entrarà en vigor l’any 2021 a l’Estat espanyol. Yuka, El Coco o My Real Food competeixen, amb més o menys èxit, per un lloc privilegiat al costat de les aplicacions del banc, els missatges gratuïts o la música en streaming

Ara fa un mes i poc, un usuari de Yuka feia una pregunta oberta als responsables de comunicació de l’empresa d’origen francès: “El producte que vull escanejar no té codi de barres, com ho puc fer?”. La pregunta era esfereïdora. A primer cop d’ull sorprèn el bloqueig mental. Si el logotip de l’aplicació és una pastanaga, una verdura que no permet que l’escanegin, com podia generar aquest dubte elemental? La síndrome d’abstinència del caçador de codis de barres està provocada per un aliment sense plàstic protector ni lletres impreses. Sense el plaer de la caça, el caçador de codi de barres se sent desprotegit, com un conductor novell sense GPS per arribar a l’hotel de carretera quan ja s’ha fet fosc.

La resposta de l’empresa, amb divuit milions d’usuaris, va ser la següent: “Sense codi de barres, el producte no es pot associar a una fitxa concreta. Per tant, no és possible escanejar productes sense codis de barres.” Argument incontestable que va acompanyat d’una emoticona de cara contrariada. Una cara que demostra que, si d’ells depengués, tot portaria un codi de barres incorporat. Incloent els usuaris.

Més enllà de l’absurditat de la pregunta i la resposta, potser hem d’aprendre entre tots a deixar en pau els usuaris, que prou lloable és l’intent d’intentar seguir una dieta millor en un món amb informacions contradictòries, i de focalitzar l’atenció en els creadors d’aquestes aplicacions amb interessos comercials. Ras i curt. Les aplicacions d’escaneig d’aliments saludables són potencialment perjudicials per tres motius: fomenten l’elitisme alimentari, generen quimiofòbia i s’obliden dels trastorns alimentaris.

esborreu-aplicacio-escanei-aliments

Afavorir la compra d’aliments ecològics parteix d’una base lloable. Res a dir. Però el fet d’ordenar els productes de millor a pitjor com si fos un rànquing musical dels millors èxits és un error de base. Un error que passa a ser greu quan es posiciona els aliments més cars en els llocs més alts de la llista. Tot i que prometen de mil i una formes diferents que cap marca comercial els patrocina, el sistema pot generar frustracions entre els usuaris de menys poder adquisitiu. “El 83% dels usuaris compra menys, però amb una qualitat superior. I el 78% compra més productes ecològics”, diuen amb orgull al seu dossier de premsa, quan està més que demostrat que un aliment pot ser ecològic i nutricionalment poc saludable. I és que menjar sa no hauria d’afavorir mai la qüestió econòmica en l’algoritme. 

Per altra banda, si un dels criteris principals per afavorir la compra de certs aliments és l’absència d’additius, es pot caure en el parany de la quimiofòbia. Si la ciència intervé en el procés de producció d’un aliment, no implica que hagi de ser menys saludable que un altre que provingui de la naturalesa. Qualsevol biotecnòleg de l’alimentació sap que, si la por entra en l’equació de la tria d’una dieta saludable, vol dir que hem perdut alguna cosa de valor pel camí.

I en últim terme, l’extrema dependència d’aquestes aplicacions pot afavorir comportaments nocius, com l’anorèxia o la bulímia. Yuka reconeix que “ajuda els usuaris a triar productes de primera categoria, i contribueix de manera més global a posar els aliments al centre de les seves preocupacions”. D’aquesta manera, l’usuari que s’obsessiona en la caça d’aliments amb les puntuacions més altes o categoritzats com a “excel·lents”, pot multiplicar un efecte rebot: rebutjar àpats familiars, de l’escola, la feina o els amics. A mitjà termini, la noció de perdre el control tecnològic sobre què mengem és una qüestió que cal investigar entre adolescents i perfils vulnerables. 

“Fa dues setmanes que faig servir l’aplicació Yuka i he arribat a una conclusió. No es pot menjar res que tingui codi de barres”, escriu un usuari a les xarxes socials. “Tancada entre barres”, li contesta una noia, fent una comparació entre la presó i els caçadors de codis de barres. Perquè, en últim terme, tot és una qüestió de propòsits vitals. Una vegada prens la decisió raonada d’eliminar totes aquestes aplicacions, el sistema de seguretat del telèfon et preguntarà gairebé a la desesperada: “¿Segur que vols eliminar les aplicacions d’escanejar aliments?” Si la resposta és “Sí, vull”, de cop i volta, les fileres de codis de barres desapareixeran i l’aplicació d’aliments saludables tornarà a tenir cara i ulls, amb botiguers recomanant el gènere segons la temporada i els nostres gustos a taula.

Marc Casanovas
Marc Casanovas

Periodista I Food Storyteller | Ex Bullinià i editor a PlayGround Food

  @casanovas_marc   @marc.casanovas.anguera