En els anys setanta, com en molts pobles valencians, una persona va decidir dedicar-se al negoci de la comercialització de fruites i verdures, activitat que, en aquells temps, se centrava a adquirir productes agrícoles de la comarca, emmagatzemar-los, classificar-los i, després, vendre’ls als comerços dels pobles. Segur que a força de moltes hores i bona atenció, el negoci va prosperar adequadament; i així fins que els descendents del fundador se’n van fer càrrec.

Els fills, amb energies joves, van ampliar el radi d’acció, i van aconseguir subministrar als supermercats emergents de la regió. Alhora, expandien també el seu radi de compra per la província per poder aconseguir el màxim de productes i varietats per cobrir les necessitats i exigències dels seus clients.

L’expansió va ser progressiva fins als anys noranta, quan el seu esforç va trobar una gran recompensa: es van convertir en interproveïdors de Mercadona; és a dir van aconseguir una relació d’exclusivitat amb aquesta empresa per a alguns productes, posem per cas, melons i síndries. Això implicava que tots els melons i totes les síndries que aconseguien adquirir –fins i tot comprant-ne per tot el país–, tots, els comprava Mercadona.

Amb molt d’efectiu als comptes corrents i amb una gran capacitat d’inversió, el pas següent va ser fàcil de consensuar: Per què havien de dependre de les produccions d’altres? En pocs anys, l’antiga comercialitzadora de fruites va esdevenir una gran propietària de terrenys agrícoles repartits per tot l’Estat i en l’empresa líder de la producció de melons i síndries. De fet, fins i tot van comprar les terres d’alguns dels seus antics proveïdors, que van passar a ser simples peons assalariats. I si, encara de tant en tant, havien de comprar melons i síndries a altres agricultors, era evident que el preu el fixaven ells.

Com més creixia Mercadona, més creixia aquesta empresa, que s’havia aconseguit posicionar com a marca de referència d’aquests dos productes. Però, com que el creixement és una addicció, Mercadona i ells es van preguntar: Per què els nostres clients no poden menjar síndries i melons tot l’any? En realitat aquesta qüestió és un eufemisme de la pregunta real: Per què no podem continuar generant ingressos venent melons i síndries tot l’any?

La dècada passada, l’empresa en qüestió –amb un copet a l’esquena de Mercadona mateix– va sortir a fer les Amèriques buscant terres i climes per produir melons i síndries tot l’any: en concret, melons al Senegal i síndries a Panamà.

I com segueix la història? És apassionant i la llegirem a la premsa a final d’aquest mes de maig o ja entrats al juny –gairebé segur– quan els sindicats agraris emetin missatges de denúncia i de fortes crítiques a l’administració, perquè el preu dels melons i les síndries haurà caigut fins a preus tan baixos que valdrà més que es podreixin al camp, perquè amb aquests preus no podran ni pagar els costos. Durant aquests mateixos mesos que són el temps dels melons i síndries locals, circularan per les xarxes fotografies de melons i síndries venuts a Mercadona amb una etiqueta que diu que procedeixen del Senegal o de Panamà, respectivament. I només caldrà enllaçar les dues notícies, exactament igual que vam fer amb la crisi dels cítrics aquest hivern passat.

L’anàlisi més fàcil culpabilitzarà la competència deslleial d’aquests tercers països quan la causa real es diu “efecte Mercadona”.

Gustavo Duch
Gustavo Duch

Coordinador de la revista Soberanía Alimentaria, Biodiversidad y Culturas. Autor de llibres com Lo que hay que tragar, Alimentos bajo sospecha, Sin lavarse las manos i Mucha gente pequeña.

  @gustavoduch   @duch.gustavo