Es diu Roche SalmoFan i és un colorímetre com el que es fa servir quan algú vol triar el color per pintar les parets de casa. La diferència és que aquest mostra als empresaris del cultiu de salmons en piscifactories les tonalitats de color salmó que poden aconseguir que adopti la carn d’aquests peixos fent servir més quantitat o menys d’un complement d’un antioxidant sintètic, l’astaxantina, al pinso que subministren a aquests animals captius. No és un caprici: sembla que el to més salmonat o menys és un factor decisiu en la compra.

La dieta dels salmons de piscifactoria es basa en soja

I és que, mentre els salmons salvatges tenen aquest color ataronjat perquè s’alimenten de petits crustacis, els salmons d’aqüicultura no tenen una dieta tan exquisida. Fins no fa tant, eren alimentats exclusivament amb pinso fet a base de farina d’altres peixos; una bogeria més del suposat eficient sistema alimentari industrial, que, per engreixar un quilo de salmó, ha d’invertir, almenys, tres quilos d’altres peixos comestibles, com sardines o sorells. Però, com que cada vegada hi ha menys peixos –i l’auge de l’aqüicultura hi té molt a veure–, per abaratir costos de producció, aquestes empreses de salmonicultura fan servir un ingredient nou a la dieta d’aquests animals carnívors: farina de soja. Han resolt adequadament el problema?

Tal com explica l’organització Rainforest Foundation, no. Segons les seves indagacions, al menys tres empreses brasileres que es destaquen com els exportadors principals de soja per a l’engreix de salmons a les gàbies-bassa de les empreses de Noruega, tenen, entre els seus proveïdors, productors de soja que han estat denunciats per treballar amb mà d’obra esclava, que són responsables de desforestació il·legal i que han provocat greus conflictes de tinença de terres en comunitats indígenes. La recepta per poder vendre salmons barats arreu del món és perillosa: substituir milers d’hectàrees de camps de cultius per a l’alimentació local per monocultius de soja, o destruir una part important de selva amazònica per guanyar més llocs per cultivar soja, i finalment amanir-ho amb molts pesticides.

Pensem que Noruega és el productor principal de salmons en captivitat, i pensem que, a aquest pas, a les pròximes generacions els ensenyaran les milers de tonalitats de verds amazònics en un ventall de Pantone.

Gustavo Duch
Gustavo Duch

Coordinador de la revista Soberanía Alimentaria, Biodiversidad y Culturas. Autor de llibres com Lo que hay que tragar, Alimentos bajo sospecha, Sin lavarse las manos i Mucha gente pequeña.

  @gustavoduch   @duch.gustavo