Fa unes setmanes em vaig posar a buscar informació sobre el sector dels cítrics a València. Volia entendre les queixes de molts agricultors que deixen la collita als arbres, ja que el preu de les taronges ha baixat molt a causa de l’arribada de taronges molt barates importades de Sud-àfrica i que, segons un estudi de La Unió de Llauradors, contenen més de cinquanta matèries actives de pesticides prohibits a la Unió Europea.

Taronges amb nom i cognoms

En aquest exercici arribo ràpidament a les pàgines de l’empresa espanyola més gran del sector, Citri&co, conformada per tres empreses: Martinavarro, RioTinto i Perales&Ferrer. Llegeixo sobre la seva expansió lligada en els últims anys a fons d’inversió. Llegeixo sobre el seu domini i la seva capacitat. Com expliquen ells mateixos, ja són “el líder europeu de cítrics, incloent taronges, mandarines i llimones, amb unes 600.000 tones de cítrics, 9 plantes d’embalatge, més de 8.000 hectàrees en producció i una facturació total de més de 400 milions d’ euros”. I llegeixo també sobre les seves aspiracions –“oferir un servei global de qualitat i durant dotze mesos a l’any a cadenes de distribució i a consumidors de tot el món”–, que no són poques.

Sense ser especialista en la matèria, sí que sé que les taronges, llimones i mandarines no creixen tot l’any, encara que als supermercats sempre n’hi hagi. Així que he de buscar una mica més per entendre com resolen aquesta situació si volen oferir cítrics els 365 dies de l’any. Ho expliquen molt clarament: “Treballant a diversificar el seu subministrament tant a l’hemisferi nord com a l’hemisferi sud per garantir un producte de qualitat als nostres clients durant tot l’any.”

M’aturo. És possible que les mateixes grans corporacions locals que controlen el mercat nacional –i que condicionen els preus als agricultors– siguin al darrere de l’arribada de taronges de Sud-àfrica o de l’Argentina que trobem als supermercats aquests dies quan a Tarragona, Castelló, València, Màlaga o Huelva s’estan produint taronges o mandarines? Estem culpabilitzant les mandarines o taronges que arriben de Sud-àfrica sense posar-los noms i cognoms? Perquè la situació canvia radicalment. Si els cítrics que enfonsen els preus són importacions de tercers operadors cal posar atenció en els tractats comercials entre estats; si els que porten aquests cítrics són empreses d’aquí, cal gestionar-lo d’una altra manera, no us sembla?

Amb la mosca al nas vaig trucar un parell de vegades a l’empresa. Volia consultar-los si hi havia aquesta possibilitat, però no em van poder atendre. Però avui he llegit la notícia: “Una etiqueta d’una bossa de taronges d’El Corte Inglés, en la qual apareix com a empresa envasadora Martinavarro, ha fet bullir les xarxes socials en les últimes hores. Ho ha fet perquè dins la bossa de plàstic hi ha taronges de la varietat Navel Late… de Sud-àfrica”.

Gustavo Duch
Gustavo Duch

Coordinador de la revista Soberanía Alimentaria, Biodiversidad y Culturas. Autor de llibres com Lo que hay que tragar, Alimentos bajo sospecha, Sin lavarse las manos i Mucha gente pequeña.

  @gustavoduch   @duch.gustavo