El fisiòleg evolutiu Robert Dudley, encuriosit per la forta atracció que han sentit els humans per l’alcohol al llarg de la història, va descobrir que els primats podien metabolitzar l’alcohol de les fruites fermentades de manera natural. Per si aquesta descoberta no fos prou sorprenent, en el llibre The Drunken Monkey, Why we drink and abuse alcohol (UC Press 2014) demostra que els éssers humans i els seus parents primats sentien la mateixa atracció per l’olor de l’alcohol. Per què? Perquè l’alcohol indicava la presència de fruita plena d’energia en la nostra història evolutiva en comú. Pur instint animal de supervivència.
Aquesta tolerància a l’alcohol va permetre als simis sobreviure per sobre d’altres espècies animals que no metabolitzaven l’alcohol. És un enfocament del tot estrany, però l’alcohol va fer els simis més resistents i, conseqüentment, també els va fer una mica més humans. I sí, també més febles. Ironies de la vida, amb els últims espeternecs del coronavirus, hi ha arguments de pes per creure que la prohibició del consum d’alcohol pot centrar el debat més conservador del sector salut i alimentació durant gran part de l’any que ve.
“La prohibició de la venda d’alcohol a Sud-àfrica ha reduït la pressió als centres d’atenció d’emergència i ha reduït la mortalitat”, diu una de les últimes investigacions científiques publicades al National Center for Biotechnology Information (NCBI). “Animem altres estats africans a seguir el mateix camí i aplicar restriccions d’alcohol com a mecanisme per alliberar els serveis de salut. A més, això és un estímul per pressionar per a una nova normalitat respecte de les vendes d’alcohol després de la pandèmia. Les restriccions s’han de centrar en l’augment dels impostos sobre l’alcohol, la limitació de la densitat de punts de venda, la reducció dels horaris d’obertura, la prohibició de la publicitat i l’augment de l’edat legal per beure als vint-i-un anys”.
Sud-àfrica no és pas un cas aïllat. Panamà, Grenlàndia o Suècia han fet restriccions similars. Per a molts dirigents, l’alcohol com a lubricant social és sinònim de propagador de la COVID-19. Un motiu més que suficient per activar una caça de bruixes. Això és el que s’extreu de la nova llei del govern d’Indonèsia. Si tira endavant la proposta, sostinguda per interessos religiosos de la majoria islàmica, beure alcohol al país del sud-est asiàtic serà perseguit com un acte criminal. No és ciència-ficció: a la garjola per un got de vi. Ni la teoria del mico borratxo serviria d’atenuant.
Als Estats Units, desenes de columnes d’opinió han fet bullir l’olla de la Llei seca 2.0 als mitjans de comunicació. Alertats per les vendes d’alcohol, disparades fins a un 55% durant el pic del confinament, el doctor Peter B. Bach escrivia a The Boston Globe que “la violència domèstica sembla que augmenta i els estats han de tancar les licoreries fins que l’aïllament domèstic ja no sigui necessari”. Un borratxo pot ser un personatge graciós que sempre diu la veritat com els infants, però quan el son de la raó produeix monstres, un borratxo pot passar a ser un maltractador i un focus de contagi del coronavirus. Una bèstia ferotge immunda que pot justificar tirar endavant qualsevol restricció per incongruent que sembli.
Si més no, alguns demanen aprofitar l’avinentesa per modificar les etiquetes de les ampolles, i que alertin d’una vegada per totes de la clara relació entre alcohol i càncer. “Menys de la meitat dels nord-americans saben que l’alcohol és carcinogen. I el gran lobby de l’alcohol vol que tot segueixi així”, titula un dels articles més comentats a The Counter, en referència a la desinformació de la indústria licorera, que vol ocultar un vincle mèdicament irrefutable.
Criminalitzar productors, distribuïdors, venedors, compradors i consumidors de begudes alcohòliques és injust i pervers, però no entendre que prohibir el que sigui no garanteix que desaparegui és de rucs. Ho sap bé el govern dels Estats Units, que va perdre voluntàriament uns 11.000 milions de dòlars en ingressos fiscals per l’alcohol durant l’era de la prohibició i va multiplicar el mercat il·legal de la màfia amb alcohols adulterats. Perquè entendre el greu problema de l’alcoholisme no exigeix buidar els gots i esmicolar totes les ampolles contra la paret. Qualsevol enfocament punitiu amplifica els danys associats al consum d’alcohol i no ajuda a buscar una solució des d’un punt de vista més humanístic i sociològic.
Aquestes festes nadalenques, amb les restriccions d’un màxim de deu persones durant les reunions familiars no podré explicar al meu oncle llunyà la teoria del mico borratxo. Per altra banda, ell tampoc obsequiarà la família amb la seva borratxera políticament correcta. Adeu al gotet de vermut per sucar l’oliveta, la barreja sense criteri de vins blancs i negres, la copa de cava amb la neula mullada i el digestiu en gotet de xarrup perquè “un dia és un dia”. Bé, poder ho podrà fer, però l’oncle estarà tancat a pany i forrellat en arrest domiciliari. I ja sabem que això de mamar tot sol fa veure fantasmes allà on s’hi amaguen els records mal digerits.
