Avui anem cap a Montblanc, a la Conca de Barberà, a conèixer en Joan Cartanyà. Fa molt vent i decidim fer l’entrevista a l’oficina; el temps no convida a caminar pels camps, malgrat que em quedo amb el cuquet d’acostar-m’hi. Estic molt encuriosida per conèixer la seva proposta basada en el conreu de safrà ecològic i també en l’ús de les plantes aromàtiques i medicinals per crear productes alimentaris nous.
El projecte d’Aromis va néixer d’una idea romàntica que en Joan i dos amics seus van tenir fa uns anys: produir i comercialitzar localment plantes aromàtiques i medicinals de la Conca de Barberà. En Joan és enginyer industrial i informàtic, i reivindica el seu lligam amb la terra. “La meva mare ve de família pagesa, encara que a casa l’agricultura va desaparèixer com a activitat professional”. La generació dels seus pares és la que va esquinçar el lligam amb els camps i la que malauradament va perdre-hi el vincle directe. Des de fa uns anys, en Joan lluita per redreçar el parèntesi amb la recuperació, l’any 1998, del conreu d’olivera i horta per al consum propi. Ell continua treballant d’enginyer fins que deu anys més tard comença l’aventura pagesa de les aromàtiques. A poc a poc, i amb l’esperit d’experimentar per trobar oportunitats noves al món agrari, dedica temps a formar-se, a conèixer altres propostes d’arreu i a compartir les seves idees amb persones properes. És durant l’any 2010 que es decideix a començar a elaborar productes alimentaris a partir de plantes aromàtiques, tant amb espècies autòctones com amb altres d’“autoctonitzades”. “Fa mil·lennis que les plantes volten pel món i les acabem considerant autòctones”. El primer que comercialitzen és oli d’oliva aromatitzat a partir de la destil·lació dels olis essencials de les plantes aromàtiques. Segons en Joan, és la manera que l’amarament amb l’oli d’oliva sigui acurat i no quedi desemparat amb una barreja d’aigua.
Després de tres anys experimentant amb productes nous arriba una aposta nova: el projecte del safrà ecològic. En Joan ens explica amb detall que el safrà va arribar a Catalunya al segle XI gràcies a la civilització àrab. Per les seves característiques és un cultiu que s’adapta molt i molt bé a la climatologia de la Catalunya Central. Fins a mitjan segle XIX, els mercats de Santa Coloma de Queralt, Manresa, Balaguer i Cervera eren les places de comercialització principals d’una producció que s’escampava per la Conca de Barberà, la Segarra, l’Urgell, el Bages, el Priorat i part de les Garrigues. Aquesta informació històrica és el que l’esperona a impulsar un projecte amb el safrà com a protagonista. En Joan agafa el lideratge sota tres criteris que manté inqüestionables: “Ha de ser producció ecològica, hem de fer un producte de qualitat i no hem de vendre ni un gram més del que produïm”. La seva convicció el porta a compartir l’aventura amb totes les famílies pageses que s’hi vulguin sumar, sempre que sigui un complement a altres activitats agràries i que es pugui recol·lectar amb la mà d’obra familiar de l’explotació en actiu. El safrà és un cultiu d’alt valor afegit molt intensiu durant dues setmanes a l’any i, per aquest motiu, en Joan s’ofereix a comprar el safrà que pugui produir cada família pagesa i que pugui menar amb les mans que hi ha a casa. D’aquesta manera, vol evitar les contractacions temporals de baixa qualitat que tant s’estilen en la producció agroindustrial. Ja ha teixit una xarxa de més de trenta microparcel·les productores a nou comarques catalanes, i per a l’any 2014 ja hi ha una llista que pot arribar a doblar el nombre de parcel·les actuals. Per entendre la força del tercer principi que preserva en Joan, m’explica que més del 90% del safrà comercialitzat amb la marca “Azafrán español” és d’origen iranià, i que n’hi ha de totes les qualitats i preus. Ell vol que les famílies pageses que s’incorporen al seu projecte no ho facin per viure’n exclusivament, i vetlla per evitar creixements desassenyats de les superfícies cultivades per unitat familiar.
“Ha de ser producció ecològica, hem de fer un producte de qualitat i no hem de vendre ni un gram més del que produïm”
La seva aposta per la producció ecològica encara no ha arribat a totes les parcel·les productores pel que fa a la certificació del CCPAE, encara que totes segueixen el maneig ecològic que ell els demana per comprar la producció. El safrà que encara no està certificat l’utilitzen per a alguns dels productes elaborats per ells mateixos, o amb aliances, que comercialitzen sense la certificació ecològica. En Joan visualitza la consolidació de la xarxa amb la creació de l’Associació de Productors de Safrà, que ell també està impulsant, i que segurament veurà la llum aviat.
En Joan vol que aquesta aventura empresarial sigui tan transparent com sigui possible i que tothom estigui content: un passeig per la seva web us en donarà una idea. Aromis ofereix una gran varietat de productes que van des dels olis aromatitzats amb herbes o safrà fins a vinagres amb maceració d’herbes o preparats d’herbes triturades per a amanides, carns o peixos. D’en Joan, m’agrada que és molt curós amb cada pas que fa i amb les persones que incorpora al projecte. Per exemple, el vinagre l’elabora Casa Pardet de Verdú, un dels primers cellers biodinàmics de la zona de Lleida. També és interessant observar com les mescles de sal i herbes estan fetes amb un 50% de sal del Mediterrani, que demanen a la Grana de Manresa, un percentatge molt elevat comparat amb altres marques comercials. Per al futur té al cap altres productes com, per exemple, gelea amb safrà, melmelades amb safrà o formatges de cabra, de Capafonts, i vaca, de l’Albió, evidentment amb safrà.
En Joan és molt bon comunicador i té molt clars quin són els objectius del seu projecte. El vaig conèixer fa un parell d’anys a un curs d’emprenedoria i sempre he pensat que la seva empenta el faria arribar allà on desitgés. És optimista vers el futur: “El producte que oferim té possibilitats mentre mantinguem la qualitat, la transparència i la proximitat”. Ven a agrobotigues i botigues gurmet: “No som de lineal de supermercat, i com que el nostre producte es distingeix molt de la competència per la qualitat, el client acostuma a repetir”.
Si voleu visitar els seus camps i viure l’experiència de la collita del safrà, o conèixer el reguitzell de plantes aromàtiques que menen, poseu-vos-hi en contacte a través del número de telèfon 696 718 135 o bé escriviu-li un correu a joan@aromis.cat i deixeu-vos seduir per la passió que destil·la en explicar les propietats medicinals de les plantes comestibles que ens ofereix.
Més informació: www.aromis.cat
Cooperar des de la complexitat
Les persones que s’incorporen a la pagesia provinents d’altres professions i amb recorreguts vitals diferents dels d’una família pagesa ofereixen un potencial d’innovació que, de vegades, costa de trobar dins del sector agrari tradicional.
Enfocaments comercials nous, elaboració de subproductes a partir de la cooperació entre diferents experiències agràries, o de vegades tan senzill com parlar amb el mateix llenguatge que les persones que viuen en entorns urbans, són algunes de les estratègies que la pagesia nouvinguda aplica per fer-se un lloc en el món agrari del segle XXI.
El futur de la producció agroecològica haurà de mantenir les portes permanentment obertes a la innovació i a la incorporació de perfils nous per tal de donar aire fresc a un sector que necessita deixar enrere l’etapa agroindustrial i redescobrir la producció local i ecològica des del convenciment i la normalitat. L’experiència pagesa d’en Joan Cartanyà n’és un exemple paradigmàtic.
