Avui visitem el poble d’Alàs, a l’Alt Urgell, un llogaret preciós on ens espera l’Andreu Ramos, futbolista i pagès, una aposta molt personal per les dues coses que més li agraden en aquest món: sortir al camp a córrer darrere una pilota i a tenir cura del bestiar.
L’Andreu Ramos volia ser veterinari des de ben petit. El món dels animals l’apassionava i sempre que podia cercava una excusa per anar a munyir vaques o per pasturar amb el pastor del poble. Però la vida el va dirigir cap a altres camps i quan tenia tretze anys va començar a entrenar a la Masia del Barça per llaurar la seva carrera professional com a futbolista. Fins als dinou va jugar al Barça i, des de llavors, ha voltat pel món jugant en diferents competicions internacionals. “He viatjat molt… Escòcia, la Xina, Paraguai, i m’agrada, però com a casa enlloc!”. L’Andreu no és fill de família pagesa; els seus pares tenien una casa a Alàs i sempre els ha agradat el bestiar. És així com, des de ben jovenet, està molt familiaritzat amb els vedells, els cavalls i els xais. Amb la idea que en algun moment s’hi podria dedicar, conjuntament amb el seu pare, compren vaques i mantenen els camps i les pastures amb criteris ecològics. Amb setze anys, l’Andreu ja tenia el primer llibre d’explotació d’un petit ramat que va comprar a Castellnou, un poble veí. M’explica que els pagesos de la zona van plegant i que només al seu poble, en els últims deu anys, han abandonat la ramaderia més d’una dotzena i que ara només n’hi queden quatre. Ell, en canvi, s’incorpora a una activitat que creu vital i imprescindible per mantenir la salut del planeta i la de les persones que l’habiten. Se sent molt orgullós de la seva nova professió; el seu somriure el delata.
“Sóc molt feliç fent el que faig, m’omple i ho gaudeixo”
L’any 2012 l’Andreu fa un pensament. Havia de decidir entre una oferta per marxar a jugar a l’estranger o bé quedar-se a casa i tirar endavant el projecte de vedella ecològica. Finalment, i animat per la família i pel seu fill petit, decideix quedar-se al Pirineu i dedicar-se intensament a tirar endavant la granja. És el mes de setembre de 2013 quan a Ca l’Andreu es mata el primer vedell de raça Bruna. “Va ser un èxit: la carn boníssima i tota la gent molt contenta”. El primer repartiment el van fer entre la família i els amics, i és des de llavors que cada vegada tenen una cartera de clients més àmplia; sobretot de persones molt properes a Alàs o bé que viuen a l’àrea metropolitana. A l’Andreu l’ajuda la seva germana Urgell, qui s’encarrega de tota la part comercial i de màrqueting. “Fem un bon equip; a mi l’ordinador no m’atreu gaire i en canvi a ella se li dóna molt bé”. Quan tenen una vedella a punt, el que fan és avisar per correu electrònic i per Whatsapp tots els clients per saber quina comanda tenen previst fer. Llavors, al cap de dotze dies, es reparteix a domicili el que cada persona hagi encomanat. Tenen diferents tipus de lots, que sobretot varien en la quantitat i peces de carn que s’hi inclouen. A més de vedella, també es pot encarregar xai ecològic del ramat d’ovelles que l’Andreu té a la mateixa finca.
L’Andreu té molt clar que el maneig dels animals és vital per poder garantir una bona qualitat de la carn. Els vedells mamen de la mare fins als vuit mesos i després s’engreixen amb pinso ecològic. “Cal que mengin una part de pinso, sinó la carn quedaria molt eixuta”. Amb la cerca de la màxima qualitat, la seva última aposta ha estat comprar una raça de vedella que té el greix incrustat; és l’Angus, originària d’Escòcia i molt estesa als Estats Units. L’Andreu m’explica que és una carn molt ben valorada en el món de la gastronomia i que s’equipara al pernil de gla del porc. De moment, a Ca l’Andreu hi ha dotze vedelles i un bou, i el primer lot d’Angus es podrà degustar cap al mes de maig.
Una de les reflexions que compartim amb l’Andreu és la importància de menjar saludable i de qualitat. Es queixa que molta de la carn que arriba als supermercats i a les grans cadenes comercials prové d’animals que no han estat alimentats amb cura. És molt conscient de la degradació de l’alimentació en els últims anys i al mateix temps que cada vegada hi ha més consciència per ingerir productes més sans. L’Andreu confia en les properes generacions i està convençut que l’educació és essencial per poder garantir una millora en els temes alimentaris. “Jo, al meu fill, el vull criar en aquest ambient i li vull transmetre aquests valors. Tenir la muntanya a casa no té preu!”.
Per a més informació: calandreualas@hotmail.com
Distingir l’origen dels aliments a les cartes dels restaurants
A principi de març, els restaurants Km0-Slow Food de Catalunya van lliurar les plaques que identifiquen cadascun dels membres de la xarxa per emprar productes néts, bons i justos a les seves cuines compromeses.
L’Andreu es queixa que els restaurants de la seva zona no paren massa atenció a identificar els productes del territori, les persones que hi ha al darrere i el valor afegit de fomentar l’economia local. Troba a faltar aquesta menció per així valorar el paper de la pagesia i dels aliments que produeixen.
Des de “L’origen” us recomanen que, quan sortiu a menjar fora de casa, demaneu d’on vénen els aliments. Preguntar quin és l’origen de la vedella o de la fruita que trobem en un menú és un acte quotidià per defensar la proximitat de la nostra alimentació i de la pagesia que en té cura. Proveu-ho!
