S’aixeca un dia calorós i m’espera en Jaume Uñó, una persona entusiasmada amb la seva feina i convençuda del valor del seu esforç. És l’ànima de Can Galderic, una empresa familiar que es dedica a cultivar, torrar, envasar, comercialitzar i distribuir fruita seca ecològica, de producció pròpia i també d’altres productors petits amb els quals ha creat una xarxa de confiança sòlida.
Arribo a casa d’en Jaume, a Can Galderic, al cor del paisatge vallesà més autèntic. Tenim una bona vista de la plana: rere l’església parroquial podem veure els inacabables turons que conformen aquest espai agroforestal tan característic de la depressió prelitoral de la Catalunya Vella. Abans d’entrar a la casa, en Jaume m’explica que “la primera referència històrica de la casa pairal de Can Galderic és del 1612, quan s’hi estableix un senyor de Mataró que venia de la Catalunya Nord, el senyor Galderic, patró del Rosselló, probablement mogut per qüestions vitivinícoles”.
Comencem a xerrar de la producció ecològica de fruita seca i de les dificultats que hi ha en la seva comercialització. Continuem fent una radiografia profunda i conscient del sector agrari i acabem parlant de la història de la casa pairal, de l’ús de la llengua i del moment històric que està vivint el nostre país. Conversar amb en Jaume és una injecció d’energia positiva que em reconforta. M’agrada la passió i l’alegria de viure que deixen anar les seves paraules, i també la seva mirada clara. Al mateix temps, veig que és una persona incapaç de parar quieta ni un instant, i que malda a cada passa que fa per ser feliç fent el que li agrada fer: produir i vendre fruita seca ecològica. “Gaudeixo amb el que faig, m’apassiona i em dóna molta vida”, expressa en Jaume amb un somriure bonic que el delata.
En Jaume ve d’una família pagesa, tot i que el seu pare feia de paleta, que era la manera de complementar una activitat agrària insuficient. “El tros on fèiem les avellanes era un complement més de la família per anar fent, com fan tantes altres famílies”, relata en Jaume. També m’explica que als divuit anys va començar a treballar en una empresa de fruita seca que havien comprat a Barcelona uns veïns del poble. “Vaig treballar allà fins als trenta-quatre anys, aixecant-me molt d’hora al matí i arribant a casa tard al vespre. Vaig treballar de valent i també vaig aprendre molt, va ser la meva escola”. Una vegada va acabar l’etapa a Barcelona, començà a muntar una empresa de xocolata amb un company. Aquesta aventura li va servir per adonar-se que el mercat de la fruita seca ecològica estava molt verd i que necessitava producte local. A casa seva, Can Galderic, ja hi havia un petit obrador, així que es va llençar a l’aventura amb una fita molt clara: produir fruita seca ecològica, de proximitat i amb col·laboració amb altres productors petits.
Una vegada identificat el seu somni va començar a caminar cap a aquesta direcció. Li agrada voltar pel món i conèixer i xerrar amb la gent. “Quan et mous, tot es mou, coneixes les persones que necessites i el camí es va fent pas a pas”. En Jaume m’explica que molts dels productors amb qui treballa els ha anat coneixent a mesura que ha anat definint el projecte. Per exemple, treballa amb un pagès que fa festucs a tocar de Lleida, i també amb un altre que fa panses al Priorat. De mica a mica va començar a teixir una xarxa de productors de proximitat de fruita seca. “Va ser com tornar a aprendre-ho tot de nou, després de la primera escola a l’empresa de Barcelona”, reflexiona en Jaume.
Actualment, en Jaume treballa amb la fruita que donen els seus camps i amb la dels productors associats a la seva xarxa de confiança. “Vaig a poc a poc, mirant qui produeix bé en ecològic i a qui podem ajudar”. Entenc que Can Galderic és una manera de dinamitzar el sector ecològic de la comarca del Vallès i dels territoris veïns. “Vull que la gent que vulgui pugui viure de la seva feina, no vull que s’aferrin als ajuts”, reclama en Jaume. M’explica que la poca innovació d’una bona part de la pagesia ve d’un enfocament malentès dels ajuts públics. El fet de rebre diners per produir provoca un cert estancament que deixa el sector agrari en un estat de feblesa que no es mereix. Per sort, pagesos com els de la família d’en Jaume creuen que una altra manera de produir i consumir és possible, i és així com la seva empresa està tirant endavant.
Observo que en Jaume innova allà on pot. Per exemple, produeix el cacauet collaret, varietat que li va proporcionar en Teodoro d’Almussafes. En Bamboo, mosso senegalès de la casa, va acabar assessorant-lo en com havia de cultivar-lo perquè li sortís bé. “No hi havia manera, i això que el meu avi n’havia plantat darrere el pou de casa!”, exclama en Jaume. També em comenta amb tranquil·litat i satisfacció que “som molt honestos amb el que fem i la gent valora molt i molt el producte i la qualitat que oferim”. A Can Galderic serveixen producte fins que l’acaben i, llavors, ja no n’hi ha més fins a l’anyada que vindrà, fet que el client entén i valora molt positivament.
“Som molt honestos amb el que fem i la gent valora molt i molt el producte i la qualitat que oferim”
En Jaume és un apassionat de la fruita seca i, entre d’altres coses, forma alumnes d’escoles de cuina, com la Hoffmann, als quals explica les innombrables possibilitats organolèptiques de la fruita seca, que es multipliquen quan es posen sobre la taula desenes de varietats tradicionals. “N’hi ha de més dolça, de més amargant, de més blanca, de més melosa, de més aromàtica, de més afruitada, de més aspra, de més salada… i això la gent ho desconeix”, exclama content. També participa amb projectes com la Matagallas-Montserrat, el Convivium de Slow Food del Vallès Oriental i en diferents publicacions específiques sobre fruita seca i producció ecològica. “Tinc engegat un llibre sobre la fruita seca, que reprendré quan els dies tinguin més de vint-i-quatre hores”, m’explica amb una rialla. Deixem la conversa a mitges, impossible d’acabar-la, ja que cada tombant del diàleg ens porta a obrir una porta nova del món de l’alimentació ecològica, la cura pel territori, les persones que el menen i les bondats de la fruita seca, entre tants d’altres temes que hem anat repassant aquest matí
A Can Galderic trobareu un bon assortit d’ametlles, avellanes, panses i figues. Torrades amb un forn de llenya, produïdes amb la certificació del CCPAE i preparades amb envasos diferents en funció del client final. Quan les tasteu us posareu un trosset de l’essència de la nostra terra al paladar. Degustareu la salut de la fruita seca ecològica que us brindarà un gran regal de sabors, textures i aromes que us corprendran.
Per a més informació: www.cangalderic.com
Sant Galderic i sant Isidre: patrons de la pagesia
Sabeu quin és el patró dels pagesos catalans? El celebreu el 16 d’octubre o el 15 de maig? Segons explica la història, el patró català és sant Galderic, que va ser desplaçat al segle XVII per un decret de Felip V, que va donar pas a sant Isidre, el patró dels pagesos espanyols. Un altre fet històric que ens convida a la reflexió.
Sant Galderic neix al Llenguadoc cap al 820 i mor a Sant Martí de Canigó cap a l’any 900. Segons s’explica, era molt bon pagès i molt bona persona, dedicat en cos i ànima a defensar els drets dels pagesos i a protegir-los dels abusos i maltractaments de les classes dominants.
Durant molts anys va ser el patró de la pagesia catalana fins que Felip V el va arraconar per donar pas a sant Isidre. En Jaume m’explica que “quan ho vaig saber encara em va agradar més el nom de Can Galderic, que dóna fe del que fem amb tanta estima a casa”. Així que quan hàgiu de celebrar el dia de la pagesia, ja teniu un argument més per fer-ho a la tardor!
